Oficina del President

Comunicat del president Artur Mas amb motiu del traspàs de Václav Havel, expresident de Txèquia i Premi Internacional Catalunya 1995

query_builder   18 desembre 2011 18:06

event_note Nota de premsa

Comunicat del president Artur Mas amb motiu del traspàs de Václav Havel, expresident de Txèquia i Premi Internacional Catalunya 1995

President Václav Havel
President Václav Havel

 

 
•       "Havel és un referent pel seu patriotisme, compromís ètic i democràtic, i perquè va arribar a la conclusió que la millor política és la de fer, senzillament, el que la nostra consciència ens ordena; i que la política que es deslliga de la moral és mala política"
 
 
Ens ha deixat Václav Havel, el primer president de Txèquia després de la separació amistosa amb Eslovàquia, i el primer president de l'antiga Txecoslovàquia escollit democràticament des de 1948, després de la dictadura comunista. Václav Havel és un referent proper per als catalans pel seu patriotisme, la seva lluita per la democràcia, que el va portar tres cops a la presó, i pel seu compromís ètic. També perquè va ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya de 1995, juntament amb l'expresident de la República Federal Alemanya Richard Von Weizsäcker. La institució catalana va reconèixer en els dos mandataris el testimoni d'una acció política fonamentada en un missatge ètic, que ha estat determinant per a l'avenç de la llibertat i la democràcia.
 
Havel i Weizsäcker van rebre el premi perquè el jurat va considerar que en temps de crisi de valors cal recuperar una ètica i una actitud moral, especialment en la dimensió pública. En el seu discurs en recollir el guardó, el 12 de maig de 1995 al Palau de la Generalitat, l'e president Havel va fer dues afirmacions que voldria subratllar: "La moral és omnipresent, doncs, de la mateixa manera que la política, i la política que es deslliga de la moral no és sinó una mala política"; i també va dir: "No puc fer res més: fins ara tot mha convençut que la millor política és la de fer, senzillament, el que la nostra consciència ens ordena".
 
En el mateix acte, el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va afirmar: "De vegades la grandesa moral d'un polític pot consistir a haver de triar entre dues opcions i que cap d'elles sigui bona ni justa", però basant-se en "la consciència de l'interès general, l'humanisme, la capacitat d’autolimitació i l'esperit de solidaritat". De la mà del pensament de Havel, el president Pujol va enumerar en la seva intervenció les que ell creia virtuts necessàries en el polític, i que jo veig aplicables a tots els ciutadans, especialment en aquests temps difícils: "fidels als seus principis i conviccions, capaços de dir la veritat i adoptar decisions valentes i, si cal, poc populars. Han de ser persones que transpirin autenticitat, no persones només de la imatge. Polítics que no s'hagin convertit en esclaus del poder i que en cap moment s'hagin desprès del component ètic de la política". Penso que val per als polítics i val una mica per a tothom.
 
"A Catalunya, privada massa temps de llibertats, encara es creu sortosament que no hi ha política sense un fonament ètic. Si no hi ha un motor en les actituds, la resta perd relleu", escrivia Francesc Marc Álvaro el 1995. Havel va mantenir sempre la seducció de la intel·ligència compromesa. No ha estat un intel·lectual convidat a passar pel món polític, sinó un ciutadà lúcid, coherent i capaç d'aproximar la utopia als contorns possibles de la realitat. Amb realisme i sense deixar-se dominar per les prevencions, va assumir el govern com una conseqüència de la seva lluita contra la mentida i l'opressió. "La personalitat de Havel ha estat i és un referent per a tots aquells pobles que aspiren a eixamplar les seves cotes de llibertat des de la democràcia i la tolerància", concloïa Álvaro.
 
Una vida compromesa amb la llibertat
 
Václav Havel va néixer a Praga el 5 d'octubre de 1936, i ha mort a Hrádeček, Vlčice, República Txeca, el 18 de desembre del 2011. El 1963 va estrenar la seva primera obra teatral. Havel era present en aquells anys en tots els cercles intel·lectuals que qüestionaven la dominació comunista des d'un punt de vista global, reivindicant no només més llibertat política i el respecte als drets humans, sinó proposant a canvi tot un univers de progrés i diàleg.
 
Durant la primavera de Praga de 1968, Havel va participar activament en el procés reformista impulsat per Alexander Dubcek, i va mantenir els seus criteris malgrat la repressió soviètica. El 1975 va adreçar una carta de denúncia al president, Gustav Husak, i el 1977 va ser un dels 242 dissidents firmants de la Carta 77, que condemnava obertament la invasió soviètica de Txecoslovàquia.
 
Per tot això, Havel va ser empresonat diverses vegades els anys 1978, 1983 i 1989. Aquest últim any, va ser un dels impulsors de l'anomenada revolució de vellut, que va recuperar l'herència del 1968, incorporant els vells principis de llibertat d'expressió a la desfeta comunista generalitzada que s'estava vivint a tota l'Europa de l'Est. Finalment, el 29 de desembre de 1989 va ser elegit primer president no comunista de la República de Txecoslovàquia, en reconeixement a la seva vàlua política i al paper destacat que havia jugat en la defensa de les llibertats.
 
El tarannà democràtic i progressista de Havel va tornar a posar-se de manifest amb motiu de la celebració del referèndum per a la segregació d'Eslovàquia i Txèquia el 31 de desembre de 1992. Un cop Eslovàquia i Txèquia ja segregades, Havel va mantenir el seu càrrec de president de la nova República Txeca fins al 2003. L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela, el 1991 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany en reconeixement de la seva trajectòria a favor de la construcció europea, el 1994 amb el Premi Internacional Catalunya en la seva sisena edició i el 1997 amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb la cadena de televisió CNN. També va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa, i el premi austríac de literatura europea.