Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Pelegrí: "Ens oposem a la nova política comuna de pesca que deixa fora més del 94% del sector a Catalunya"

Primera compareixença al Parlament sobre Política Pesquera Comuna

Pelegrí: "Ens oposem a la nova política comuna de pesca que deixa fora més del 94% del sector a Catalunya"

Agricultura crea la Comissió de seguiment de la PPC (política pesquera comuna) per cercar un posicionament comú davant l'impacte del nou paquet legislatiu de la UE

query_builder   1 febrer 2012 17:37

event_note Nota de premsa

Primera compareixença al Parlament sobre Política Pesquera Comuna

Pelegrí: "Ens oposem a la nova política comuna de pesca que deixa fora més del 94% del sector a Catalunya"

Agricultura crea la Comissió de seguiment de la PPC (política pesquera comuna) per cercar un posicionament comú davant l'impacte del nou paquet legislatiu de la UE

 
La reducció dels ajuts finalistes, l’especificitat de la pesca mediterrània, els elevats costos de producció, la política de descarts i els aspectes científics i de gestió de capacitat pesquera, entre els punts més crítics
Pelegrí durant la compareixença sobre política comuna de pesca
Pelegrí durant la compareixença sobre política comuna de pesca
 
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí ha comparegutavui davant la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya per tal de presentar el contingut de la Política Pesquera Comuna (PPC) així com el posicionament inicial del Departament i donar compte de les actuacions dutes a terme fins a la data.
 
Pelegrí ha exposat el posicionament inicial del Govern en relació al nou paquet legislatiu que promou la Comissió Europea en relació amb la PPC per al període 2014-2022 el qual “podria resultar altament lesiu i suposar un greu impacte per a la competitivitat del sector a Catalunya” i ha anunciat als diputats i representants del sector assistents a la sessió la creació d’una estructura de reflexió i seguiment de la PPC (en la mateixa línia que la que està funcionant per a la nova PAC) “que permeti obrir un procés de diàleg i recollir aportacions de tot el sector per determinar unes conclusions per ampli consens i que em comprometo a defensar davant les instàncies polítiques i de representació oportunes”.
 
En principi les mesures que proposa la nova PPC estan enfocades en l’assoliment d’un proveïment estable i segur a llarg termini d’aliments saludables; a posar fi a la dependència de les subvencions i a crear noves oportunitats de treball i creixement de les zones costaneres, objectius que són compartits pel Govern. El problema, però és que “la nova PPC  no té en compte l’especificitat d’un tret característic del nostre sector és que està concentrat molt prioritàriament en l’activitat de pesca de proximitat i tal com està plantejada ara mateix la definició de pesca, deixaria fora més del 95% del sector”, ha senyalat el conseller.
 
El conseller ha alertat també sobre la pèrdua de finançament que pot comportar la nova proposta. “Si analitzem en detall les partides pressupostàries, s’observa que es redueix el finançament finalista, és a dir, el pressupost destinat a les actuacions i inversions realitzades pels operadors de la pesca i l’aqüicultura. De les 40 línies de finançament que planteja el nou FEMP només 11 estan destinades a pescadors i armadors i 14 a empreses aqüícoles. Així la nova proposta de FEMP no permetrà el finançament d’algunes iniciatives, que si contemplava l’anterior FEP, i que han de mantenir-se per garantir l’estabilitat del sector pesquer i aqüícola”, ha senyalat el conseller. Entre aquestes cal destacar les següents:
 
· El desmantellament d’embarcacions, mecanisme necessari per a la reducció de l’excés de capacitat de la flota no sotmesa al règim de concessions de pesca.
· La paralització temporal de les activitats pesqueres.
· La pesca experimental, instrument molt important per a la innovació i introducció de millores tecnològiques.
· La repoblació directa conseqüència de les decisions de les administracions locals o regionals, i no només les establertes per un acte jurídic de la Unió com planteja la proposta.
·  Les inversions per la millora de la transformació i la comercialització.
 
Pelegrí ha remarcat que  el Govern considera que s’han de mantenir els ajuts destinats a l’adaptació de la capacitat de la flota, s’ha de permetre l’accés al finançament a totes les embarcacions de la flota litoral catalana i s’han d’incorporar mesures estructurals adreçades al desenvolupament econòmic i la cohesió social del sector.
 
Els antecedents
 
El passat dia 13 de juliol la Comissió Europea va presentar el nou paquet legislatiu de la Política Comuna de Pesca (PCP) que contempla la reforma del reglament de la PCP, a aplicar a partir del 2013 i del reglament de l’Organització Comuna de Mercats en el sector dels productes de la pesca i l’aqüicultura (OCM). L’instrument financer que haurà de fomentar l’aplicació de la PCP no ha estat presentat fins al passat desembre de l’anomenat Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).  La proposta legislativa haurà de ser aprovada pel Consell i el Parlament al llarg de l’any 2012.
 
El govern de la Generalitat no considera acceptable aquesta proposta degut a que no està dissenyada amb respecte cap a les diferents realitats territorials ni adaptada a les grans diferències entre els segments de la flota europea. Tal com ha senyalat el conseller Pelegrí, “al nostre parer, l’aplicació el 2013 de la proposta de la PCP tindrà conseqüències lesives per al sector de la pesca i l’aqüicultura al Mediterrani, i especialment per als sectors catalans”.
 
La Comissió Europea estableix que “la Política Pesquera Comuna ha de garantir que les activitats de la pesca i l’aqüicultura contribueixin a l’establiment de condicions ambientals, econòmiques i socials a llarg termini. A més ha de contribuir a l’augment de la productivitat, a un nivell de vida adequat per al sector pesquer i a l’estabilitat dels mercats, i garantir la disponibilitat de recursos i l’abastiment dels consumidors a preus raonables”. Tanmateix, quan s’analitza l’articulat del Reglament es pot concloure que “l’actual reforma de la PCP aposta per una clara visió que no contempla un equilibri entre els aspectes socials, econòmics i ambientals. A més no contempla les realitats i singularitats de la gran diversitat de flotes europees, oblidant-se de la flota costanera o litoral mediterrània, fet que generarà un gran impacte social i econòmic al nostre sector pesquer”.
 
Els principals punts crítics de la PPC i el Fons plantejats per la Comissió que es plantejaran des de Catalunya són els següents:
 
1.     Manca d’equilibri enter els aspectes socials, econòmics i ambientals
 
2.     Estableix una política adreçada molt prioritàriament a les característiques de la flota d’altura i gran altura. Només reconeix una excepció per a la flota mal anomenada “costanera artesanal” que, d’acord amb la definició de la Comissió, seria aquella flota menor de 12 metres que utilitza arts de pesca passius, que representa només el 5,09% de la capacitat de pesca de Catalunya. D’aquesta manera obliga a la flota catalana litoral de qualsevol eslora a assolir els reptes i obligacions de la flota d’altura. El plantejament actual de la PPC deixa de banda el 94,91% de la capacitat de pesca de Catalunya, és a dir la quasi totalitat del sector. Aquesta situació també es dóna per a les flotes de les CCAA del Mediterrani i les altres regions de la conca Mediterrània.
 
3.     El mètode dels descarts és el propi de la flota d’altura, que realitza pesqueries monoespecífiques sotmeses a TAC (Total Admissió de Captures) i quotes, a totes les pesqueries europees, sense analitzar la problemàtica singular dels descarts a cada pesqueria.
 
4.     Estableix l’obligatorietat d’ajustar les pesqueries al Rendiment Màxim Sostenible (RMS) al 2015 sense valorar l’impacte econòmic i social que representa aquest calendari.
 
5.     Reconeix el sector de l‘aqüicultura com a sector estratègic però no incorpora la realitat del sector.
 
6.     No contempla la realitat del circuit comercial existent a Catalunya i Espanya, ja que no menciona el paper del sector de la comercialització majorista i minorista ni del sector de la transformació, que són agents molt importants.
 
7.     Redueix els ajuts finalistes al sector pesquer i aqüícola.
 
8.     No té prou en compte els reptes actuals del sector: la desigualtat de preus i els alts costos de producció.
 
9.     No exigeix les mateixes garanties alimentaries als productes importats de fora de la UE. Això és un factor clau de pèrdua de competitivitat per als que sí compleixen.
 
10.  Però sobretot, cal que tingui en compte la regionalització ; és a dir, els trets específics de cada zona i no entesa només com una comunitat autònoma.
 
 
Des del Departament s’ha manifestat el rebuig a la proposta perquè el Govern entén que la nova redacció és lesiva per Catalunya perquè és una PPC feta prioritàriament des d’un plantejament que no té en compte les especificitats del sector pesquer i aqüícola mediterrani. La reforma per tant, posa en perill el sistema productiu de la pesca i l’aqüicultura catalana.
 
Aquest posicionament inicial ha estat traslladat al MARM. El posicionament de rebuig és coincident, en termes generals, amb el del MARM i de les altres CCAA del Mediterrani.
 
 
Actuacions realitzades des del Departament
 
Les actuacions del Departament estan fortament limitades pel marc que estableix els acords de la CARUE (marc estatutari de participació de les CCAA a les reunions del Consell en diversos àmbits i en particular el de la política agrícola i pesquera). Segons aquest marc, les CCAA tenen canalitzada la seva assistència a les reunions de les diverses instàncies del Consell mitjançant una representació rotativa de caràcter semestral.
 
Des de la presentació de la reforma de la Política Comuna de Pesca (PCP), el DAAM ha participat en el procés de debat destacant:
 
-      Juliol de 2011 participació del DAAM en l’anàlisi inicial del paquet legislatiu presentat pel MARM al Consell de Ministres del 19 de juliol.
-      Setembre de 2011 el DAAM ha celebrat reunions sectorials per analitzar la proposta de reforma amb els diferents sectors afectats: extractiu, aqüicultura, comercialitzadors, mon científic, ONG’s i sindicats.
-      El 28 de setembre de 2011 la Directora General de Pesca i Afers Marítims va assistir a Brussel·les, acompanyada de representants del sector pesquer català, a la jornada organitzada pel MARM i la DGMARE de la Comissió Europea per presentar la reforma de la PCP i l’OCM.
-      14 d’octubre de 2011 reunió de les CCAA amb el MARM per acordar elaborar un document consensuat sobre la reforma.
-      21 d’octubre de 2011 lliurament al MARM del document elaborat pel DAAM sobre la reforma.
-      2 de desembre de 2011 publicació de la proposta del nou Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).
-      27 de desembre de 2011 presentació de la reforma de la PCP al Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya.
 
El calendari previst pels propers mesos serà el següent:
 
-       Creació de la Comissió de Seguiment de la PPC amb la participació del sector, el Departament i els representants polítics per cercar el consens.
-      1 de febrer de 2012 presentació de la reforma al Parlament de Catalunya per tal d’acordar un posicionament comú davant la reforma.
-      1 de febrer de 2012, presentació d’esmenes al dictamen del Comitè de les Regions.
-      Primer semestre 2012, preparació del posicionament comú del sector català en el marc de la Comissió de Seguiment de la PPC.
-      Tardor de 2012, contactes amb les CCAA del Mediterrani, el MARM i grups de pressió europeus per acordar un posicionament comú davant l’impacte de la PCP al Mediterrani.
-      Finals del 2012 aprovació de la PCP.
-      Gener de 2013 entrada en vigor de la PCP.
-      Gener 2014 entrada en vigor del nou FEMP.
 
 
 

1  

Imatges

Pelegrí durant la compareixença sobre política  comuna pesquera

Pelegrí durant la compareixença sobre política comuna pesquera 276