Vicepresidència, Economia i Hisenda

Conseller Mas-Colell

Compareixença del conseller Mas-Colell davant la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost per informar sobre els darrers esdeveniments amb relació a la companyia Spanair

query_builder   10 febrer 2012 17:52

event_note Nota de premsa

Compareixença del conseller Mas-Colell davant la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost per informar sobre els darrers esdeveniments amb relació a la companyia Spanair

 
Bon dia,
 
Moltes gràcies senyor president, il·lustres senyores i senyors diputats.

Compareixem el conseller de Territori i Sostenibilitat, l’Hble. Sr. Lluís Recoder, i jo mateix, a petició pròpia, per informar-los sobre el tema Spanair.
En primer lloc, els voldria assenyalar que el projecte Spanair es va iniciar amb força l’abril de 2009, data en la qual va tenir lloc l’adquisició del 80% de l’aerolínia per part d’IEASA. Els seus socis, institucions i empresaris del país, van fer una aposta estratègica per afavorir la connectivitat de l’aeroport del Prat, conscients del paper cabdal que podia jugar per a la competitivitat de l’economia catalana. Voldria expressar-los el meu agraïment, especialment als empresaris individuals que, agrupats a Volcat, soci d’IEASA, varen arriscar els seus propis recursos, que no van ser pocs, en aquest projecte.
 
Des de la seva arribada, l’actual Govern de la Generalitat va assumir aquest tema seguint dos criteris fonamentals:
D’una banda, reconeixent el paper de Spanair en l’estratègia de la connectivitat de Catalunya i la responsabilitat inherent a la realitat d’una empresa de la qual la Generalitat és un accionista rellevant, de la qual depenen 4.000 llocs de treball, i que es compta entre les més grans amb seu a Catalunya.
 
De l’altra, conscient dels estrictes criteris de priorització en la utilització de recursos que els temps de crisi i la responsabilitat de la gestió pública exigeixen.
 
Permetin-me que expliqui amb molta brevetat el desenvolupament dels fets de l’any 2011.
 
Des del punt de vista financer, la situació en què ens vam trobar el gener del 2011 va ser la d’una inversió financera directa ja feta, als anys 2009 i 2010, per mitjà de dues empreses de la Generalitat, Avançsa i Cimalsa i per valor de 60 M€. A cavall del període de transició l’empresa va transmetre la necessitat d’una nova aportació de 20 milions d’euros. La crisi imminent es va poder evitar mitjançant una contribució de 9,5 M€ per part de la Generalitat i una de 10.5M€, de la qual es va responsabilitzar l’Ajuntament de Barcelona. En aquells moments la previsió anual de pèrdues per a 2011 era de 59 milions d’euros, una remuntada notable des dels 137 M€ de pèrdues de l’any 2010. Així i tot, es va advertir a la companyia que calia intensificar els esforços per trobar un soci o una altra via que assegurés el futur de la iniciativa.
 
El mes de maig la companyia va fer saber que no compliria el pressupost i que, a fi d’arribar a finals d’any, necessitava 56 M€ addicionals. Davant d’aquesta situació el Govern va decidir iniciar un procés actiu i ordenat de recerca d’un soci industrial que pogués garantir la viabilitat futura de l’empresa, amb data límit de 31 de desembre del 2011. Es va crear un comitè interdepartamental de seguiment setmanal de la situació i, mitjançant un procés rigorós  de selecció, es va procedir  a la contractació d’un banc d’inversions, Lazard, que, treballant amb l’empresa, liderés la recerca activa i sistemàtica d’un soci.
 
La recerca va ser exhaustiva. Es varen trucar a totes les portes, però el procés només va generar dues manifestacions serioses d’interès: Qatar Airways i HNA.
 
i) Qatar Airways. Les negociacions van començar el 5 de setembre, en acabar el ramadà (com s’havia acordat en data de 7 d’agost), i van finalitzar –com molt bé saben- a finals de gener. Entre les dues dates hi varen haver moltes, i molt intenses, reunions (13-14) a Barcelona, Londres i Doha.
 
El 15 de setembre es va iniciar la redacció d’un Memorandum of Interest (MoI). La primera idea era tenir-lo signat el 31 d’octubre. El 25 d’octubre es va fer un primer viatge a Doha per avançar en les negociacions. Representants de l’Ajuntament, de la Generalitat i de la companyia van entrevistar-se amb el CEO de Qatar Airways. Després d’alguna vacil·lació per part de Qatar, el dia 7 de novembre, amb uns dies de retard, es va signar un Memorandum of Interest. Era la primera vegada que s’arribava a disposar d’un document signat en les iniciatives de cerca d’un soci per a Spanair, i això ens va donar un cert optimisme. L’objectiu acordat entre les parts, recollit en el Memorandum of Interest era el de tancar l’acord de compra d’accions amb data límit de 31 de desembre.
 
A partir de novembre es van multiplicar les reunions entre els equips legals i tècnics de les dues companyies, a Barcelona i a Londres, per acordar el pla de negoci i redactar els contractes.
 
El 20 de desembre va aflorar la incertesa pel criteri de la Unió Europea en referència als ajuts d’Estat, expressada pel màxim responsable de Qatar Airways directament per carta al conseller d’Economia, i que va produir que s’aturés la negociació. El mateix dia, es va respondre amb un document elaborat pels assessors legals del procés. Els negociadors van considerar que una reunió bilateral a Doha podria desencallar la negociació. El 26 de desembre Qatar Airways va acceptar la reunió a Doha, però va manifestar que no podia fer-la abans del 3 de gener.
 
A la vista d’això, i d’un desenvolupament favorable pel que fa a l’opció xinesa que descriuré dintre d’un moment, es va decidir ajornar la data límit al 31 de gener i així es va comunicar a Qatar. Aquesta pròrroga va implicar donar suport a primers de gener, i per 10 M€, a les necessitats de finançament de Spanair. La reunió del dia 3 va tenir lloc segons el previst a Doha i es va acordar explorar diverses opcions i tornar-se a reunir amb un representant de la línia qatariana el 12 de gener a Barcelona. Del 17 al 20 de gener equips legals i econòmics de les dues parts varen treballar amb gran dedicació per dissenyar una opció que pogués satisfer les inquietuds de Qatar Airways. Però el dijous 26 de gener QA va comunicar a la Generalitat, i també a Spanair, que desestimava definitivament l’operació.
 
ii) HNA. La negociació amb HNA, companyia xinesa, va tenir dues fases. En la primera, que es va iniciar el mes de juny, varen examinar el dossier de la companyia i, després d’alguna reunió, ens varen manifestar, el mes d’agost, que no tenien interès a continuar les converses. La segona fase es va iniciar el 28 de desembre, quan HNA va reaparèixer i va manifestar un interès fort per examinar més a fons el dossier Spanair (sembla que HNA havia intentat optar per Air Berlin i, en no aconseguir-ho, reobria opcions). Donades les dates, es va negociar amb HNA i es va acordar, per escrit, que aquesta disposaria d’un mes addicional per fer el seu estudi. També que tenia l’opció d’allargar el període fins a finals de febrer si assumia els costos d’activitat de Spanair que això representava (15 M€). Es va començar a treballar intensament en un pla de negoci, però ja en una reunió a Londres el 19 de gener, representants d’HNA comuniquen la seva impossibilitat de complir amb la data de 31 de gener, davant les seves dificultats per desenvolupar un pla de negocis viable. De fet, van mostrar molts dubtes sobre la viabilitat del negoci. Pocs dies després ens van confirmar que volien estendre el període d’estudi fins a finals de febrer, però que no assumirien els costos corresponents.

Així doncs, a la reunió de seguiment del 27 de gener, es va constatar que tant l’opció qatariana com la xinesa no havien prosperat. També és important deixar constància, per poder apreciar bé el context en què ens movem, que el setembre la companyia ens va transmetre que les expectatives per al 2011, ja revisades una vegada, no es complirien i que per arribar a finals d’any necessitarien 25 M€ addicionals. La tresoreria de la Generalitat no podia afrontar aquesta situació i va ser, en aquest cas, l’Ajuntament de Barcelona qui va ajudar a facilitar una sortida.  
 
En definitiva, considerant totes aquestes circumstàncies, els principis a què m’he referit a l’inici de la meva intervenció, i davant la falta de perspectiva de trobar un soci industrial que garantís la viabilitat de l’empresa, el 27 de gener el Comitè de Seguiment va concloure que no hi havia base per continuar fent-hi aportacions. I així es va comunicar a IEASA i als gestors de Spanair el mateix matí del 27 de gener. En definitiva, hauria estat tan irresponsable, a gener del 2012, optar per continuar com, a gener del 2011, optar per no continuar.
 
Durant tot aquest temps la Generalitat, com a accionista rellevant, va actuar intensament i exhaustivament, en la recerca d’un soci industrial que fes viable el projecte de Spanair. I si no l’hem trobat, els puc ben assegurar que ha estat perquè, en el moment i les circumstàncies actuals, aquest no existia. A partir del dia 27 de gener va actuar també com a Govern per apaivagar al màxim les conseqüències, sobre els consumidors, els treballadors i la resta de ciutadans, d’un final que, com a molts consumidors, treballadors i resta de ciutadans, ens pesa i que durant tot un any hem fet tot el possible per evitar.
 
El conseller Recoder reprendrà la narració dels fets des d’aquest punt.   

1  

Fitxers adjunts

Compareixença del conseller davant la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost

Compareixença del conseller davant la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost
PDF | 145