Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

cens d'ocells

Cens hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre 2012

query_builder   28 febrer 2012 11:38

event_note Nota de premsa

Cens hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre 2012

Fotografia del cens
L’assecament dels arrossars de l’hemidelta nord com a mesura de control del cargol poma sembla que no ha afectat significativament el contingent d’ocells d’aquàtics hivernals al delta de l’Ebre
 
 
Les dades del cens hivernal d’ocells aquàtics al Parc Natural del Delta de l’Ebre del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, amb més de 267.635 ocells, se situen sensiblement per sobre de la mitjana dels darrers 10 anys. No obstant això, la mesura de lluita contra el cargol poma ha fet variar el patró de distribució de les espècies més dependents dels arrossars, ja que s’han vist obligades a concentrar-se als arrossars inundats de l’hemidelta sud.
 
El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), el qual té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtids, limícoles, ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies, i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del delta de l’Ebre.
 
Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha dut a terme entre el 7 i el 24 de gener, gràcies a la participació de 34 persones, entre tècnics del parc natural, agents del cos d’Agents Rurals i voluntaris. La realització aquest cens al delta de l’Ebre, la principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells.
 
Globalment, s’han comptabilitzat 267.635 ocells aquàtics, valor que se situa dins de l’ordre de magnitud dels efectius hivernals d’aquests darrers 10 anys, si bé sensiblement per sobre de la mitjana (uns 223.600 exemplars). A aquest valor, s’haurien d’afegir 45.952 exemplars d’espècies de làrids comuns (gavià argentat Larus michahellis, gavià fosc L. fuscus i gavina vulgar L. ridibundus, grup que es recompta cada 4 anys) i 109 exemplars de blauet Alcedo atthis, espècie que s’ha incorporat per primer cop al cens hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre.
 
El grup més destacat han estat els anàtids (38,8% dels efectius), en el qual sobresurten l’ànec collverd A. platyrhynchos, el xarxet A. crecca i l’ànec cullerot A. clypeata, amb 68.654, 25.548 i 13.731 ocells, respectivament. Destaca la forta hivernada d’ànec blanc Tadorna tadorna que, amb 1.855 exemplars, assoleix el segon rècord de tota la sèrie històrica. Per la seva raresa a Catalunya, destaquen els 7 exemplars d’oca riallera grossa Anser albifrons, 2 d’oca de galta blanca Branta leucopsis, 4 d’oca de collar Branta bernicla, 16 de xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris, 1 de morell de collar Aythya collaris, 6 de morell xocolater Aythya nyroca, 1 de morell buixot Aythya marila, 2 de morell d’ulls grocs Bucephala clangula i 8 d’ànec capblanc Oxyura leucocephala. La fotja vulgar Fulica atra ha mantingut, amb 32.468 exemplars, els valors força alts dels darrers anys. Una tendència positiva que comença és també la presència de 16 xarxets marbrencs.
 
Les limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 75.525 exemplars (24,4% del total). Enguany, s’ha registrat, per segon any consecutiu, el màxim absolut de tot el registre històric. Per llur abundància, destaquen el territ variant Calidris alpina i la fredeluga Vanellus vanellus, amb 39.150 i 13.817 exemplars respectivament, i també el rècord històric absolut que suposen els 2.290 exemplars recomptats de bec d’alena Recurvirostra avosetta. D’entre les espècies més rares, sobresurten els 7 exemplars de territ de Temminck Calidris temminckii, 1 exemplar de territ becadell Limicola falcinellus i 2 de siseta cendrosa Xenus cinereus.
 
Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 12.084 flamencs Phoenicopterus roseus i els 1.927 capons reials Plegadis falcinellus.
 
Durant l’any 2012, gairebé tots els arrossars de l’hemidelta nord (unes 10.200 ha) s’han eixugat per segon any consecutiu com a mesura de lluita contra el cargol poma Pomacea insularum, mentre que a l’hemidelta sud han restat inundats fins a finals de gener. El recompte d’ocells aquàtics ha permès avaluar l’impacte d’aquesta mesura sobre els poblaments hivernals d’ocells. En una primera aproximació, s’ha pogut comprovar que els valors globals, incloent-hi tots els tipus d’hàbitats (llacunes, arrossars, badies, aiguamolls, etc.) i totes les espècies, han estat bons, fins i tot superiors a la mitjana d’aquests 10 darrers anys. Una anàlisi més detallada, centrada en 11 espècies que depenen més estrictament dels arrossars, mostra que els efectius globals de cada espècie han estat també iguals o superiors als dels darrers anys, i solament la daurada grossa Pluvialis apricaria ha presentat valors inferiors a la mitjana dels darrers 10 anys. En canvi, 3 espècies (agró blanc Egretta alba, bernat pescaire Ardea cinerea i valona Tringa glareola) han assolit l’any 2012 màxims absoluts, mentre que els valors de 5 espècies (capó reial Plegadis falcinellus, xoriguer comú Falco tinnunculus, corriol gros Charadrius hiaticula, batallaire Philomachus pugnax i xivita Tringa ochropus) s’han situat per sobre de la mitjana dels darrers 10 anys. Finalment, l’aligot comú Buteo buteo i la fredeluga Vanellus vanellus han mostrat valors inferiors a la mitjana de 2002-2010, tot i que dins del rang de variació del mateix període. Cal recordar que aquest desembre i el gener han estat mesos relativament càlids en què no hem rebut poblacions rellevants hivernals d’aquestes espècies.
 
Els resultat del cens hivernal d’ocells aquàtics sembla indicar que la mesura d’assecament dels arrossars contra el cargol poma ha forçat una redistribució d’exemplars i un augment de densitat d’animals al delta. La pèrdua d’hàbitat idoni produïda per l’assecament dels arrossars de l’hemidelta nord s’ha vist compensada per un augment de les poblacions i, per tant, de les densitats en els arrossars inundats de l’hemidelta sud.

2  

Fitxers adjunts

Fotografia del cens

Fotografia del cens
JPG | 188

Fotografia del cens

Fotografia del cens
JPG | 207