Justícia

Pilar Fernández Bozal presenta un estudi pioner que valora l'impacte econòmic que tindran les millores en l'eficiència judicial

query_builder   29 febrer 2012 19:30

event_note Nota de premsa

Pilar Fernández Bozal presenta un estudi pioner que valora l'impacte econòmic que tindran les millores en l'eficiència judicial

L’estudi aborda per primer cop la quantificació dels beneficis que la reducció de la durada dels processos judicials tindrà per a l’economia catalana
 
En l’àmbit mercantil, escurçar els terminis a la meitat es traduiria en un impacte de 93,2 milions d’euros en l’economia i, en termes d’ocupació, suposaria la creació de 1.100 llocs de treball
 
La Nova Oficina Judicial augmentarà la productivitat de l’Administració de justícia en un 15 % i generarà un estalvi pressupostari tot i la inversió necessària per posar-la en marxa
Fotografia de la presentació
La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha presentat avui un estudi que posa en relleu el gran potencial de la Nova Oficina Judicial (NOJ) en la millora de l’eficiència judicial i, per extensió, en l’economia del país. El treball és el primer d’aquestes característiques a Catalunya i té poques referències internacionals en el seu àmbit, ja que s’ha buscat quantificar aquests beneficis amb magnituds econòmiques.
 
Fernández Bozal, que ha presentat l’estudi al Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha assenyalat que aquesta anàlisi –promoguda pel Departament de Justícia i elaborada per l’economista Àlvar Garola- té la voluntat d’acreditar “la contribució que una justícia moderna, ràpida i eficient pot aportar a la tasca de reactivació econòmica”.  
 
Per a la consellera de Justícia, “és indiscutible” que l’Administració de justícia “no s’ha sabut adaptar bé al ritme dels nous temps”. Així ho palesen recents estudis econòmics, com ara l’informe Doing Business del Banc Mundial, que investiga les regulacions que afavoreixen l’activitat empresarial i, entre els principals indicadors, inclou l’eficiència del sistema judicial dels diferents països. “Aquest informe situa Espanya en el lloc número 54 del món”, ha recordat Pilar Fernández Bozal, que ha afegit que aquesta situació en el rànquing està “molt per sota de països europeus del nostre entorn com França o Alemanya”, en els llocs 6è i 8è. “Referents com aquest avalen la necessitat inajornable de transformar integralment l’Administració de justícia”, ha defensat la consellera.
 
Un estudi dividit en dues parts
 
L’estudi aborda l’impacte econòmic de la millora de l’eficiència en la justícia mercantil i l’anàlisi cost-benefici de la nova oficina judicial i, a partir d’aquest doble examen, conclou que la inversió estimada per posar en marxa la NOJ -que es xifra en 590 milions d’euros-, serà molt rendible per a la societat i es materialitzarà en forma de producció, beneficis empresarials, nivell de renda disponible i ocupació.
 
L’informe està centrat especialment en l’àmbit mercantil-concursal. El primer enfocament quantifica els beneficis econòmics que podria arribar a tenir per al conjunt de l’economia catalana la reducció en la durada dels processos concursals.
 
Cal tenir en compte que Catalunya acumula el major nombre de procediments concursals, un 23,2 % del total espanyol durant el 2011, la qual cosa es tradueix en 1.477 processos concursals. Catalunya compta  també amb el més alt percentatge d’empreses afectades perquè la crisi ha colpejat especialment la petita i mitjana empresa, base de l’economia catalana, un dels segments més sensibles a la celeritat judicial per la seva menor capacitat de resistència als impagaments. 
 
El procés concursal és molt complex i s’allarga una mitjana de 32 mesos. Aquesta durada excessiva acaba generant costos que es tradueixen en la no-recuperació dels crèdits per part dels bancs, proveïdors, treballadors o hisenda. Aquests impagaments poden tenir repercussions en cascada. D’altra banda, també augmenten les despeses financeres que assumeixen els creditors pel retard en la disposició dels seus diners i els costos del procés.
 
De l’estudi, se’n desprèn que, si la durada del procés concursal es reduís a la meitat i passés dels 32 mesos actuals a 16, la taxa de recuperació de crèdit augmentaria del 24,9 % al 32,9 %, la qual cosa suposaria un impacte global per a l’economia del país de 93,2 milions d’euros. En termes d’ocupació, aquesta millora generaria al voltant de 1.100 llocs de treball. I, pel que fa als costos financers per als creditors de les empreses afectades per un procés concursal, es registraria una disminució de 12,9 milions d’euros.
 
L’agilitat de la maquinària judicial pot contribuir a aquesta ambiciosa reducció en la resolució dels assumptes, tal com demostra l’estudi en una segona part, però hauria d’anar acompanyada d’altres mesures de caire legislatiu i del món de l’empresa, entre d’altres.
 
La Nova Oficina Judicial, peça clau per escurçar els terminis
 
La segona part de l’estudi analitza la rendibilitat que tindrà per a l’economia i la societat catalana la posada en marxa de la Nova Oficina Judicial. El nou model prioritzarà el treball en xarxa amb serveis centralitzats i suposarà el pas a l’expedient electrònic, canvis que agilitaran el funcionament dels tribunals i aconseguiran un millor aprofitament dels recursos. 
 
En un primer moment, cal analitzar el projecte des del punt de vista dels beneficis per a l’Administració de justícia i la rendibilitat de la inversió necessària per a aquesta millora.
 
El Departament de Justícia estima en 590 milions d’euros el cost de posar en marxa la NOJ en vuit anys. Un 63 % d’aquesta inversió correspon a nous espais i adequacions d’altres equipaments ja existents i un 30 %, a les noves tecnologies TIC. La resta es destina a recursos humans i organització dels serveis.
 
Mitjançant l’anàlisi cost-benefici de la posada en marxa de la NOJ, l’estudi posa en relleu que la major eficiència aconseguida amb la reestructuració de les tasques de l’Administració de justícia es traduirà en una reducció de la durada dels assumptes i, per tant, en un augment de la productivitat, concretament d’un 15 %. Això vol dir que augmentarà en un 15 % el nombre de casos que es resolen anualment als jutjats.  Aquest augment de l’eficiència reduirà a la meitat el nombre de jutjats de nova creació que seran necessaris en els propers vint anys.
 
Si tenim en compte que el cost anual per a la Generalitat d’un jutjat unipersonal se situa en 903.000 euros anuals i es posa en relació amb l’evolució de l’impacte pressupostari de la implantació del nou model els propers vint anys, es pot concloure que la NOJ no genera costos pressupostaris, ja que l’estalvi en la creació de nous jutjats per als comptes públics compensa les inversions. L’estudi apunta la possibilitat que, en la mesura que el nou model també repercuteixi positivament en els comptes de l’Administració central, l’Estat haurà de poder participar en el seu finançament.
 
Un cop analitzat el projecte de la NOJ, cal valorar quin serà el seu impacte sobre el global de l’economia. L’eina per mesurar-lo són de nou estimacions en l’àmbit mercantil, que representa un 20,7 % del total de reclamacions ateses per l’Administració de justícia –i, en canvi, només un 8,4 % de les sentències executades-, segons dades del període 2007-2011.
 
L’estudi -que ha utilitzat les hipòtesis de treball més conservadores i els escenaris més prudents- demostra que la millora d’eficiència que provocarà la NOJ en aquest àmbit suposarà una reducció de la durada del procés d’un 16,5 %. Això vol dir que el temps necessari per a la resolució d’un assumpte passarà de 32 a 26,7 mesos, un cop desplegada totalment l’oficina judicial en els vuit anys previstos.
 
Tenint en compte els beneficis que genera l’escurçament de terminis, especialment en els temes concursals, tal com s’ha tractat en la primera part de l’anàlisi, aquests guanys es podrien quantificar, només en els primers 8 anys de funcionament, en una xifra al voltant dels 70,2 milions d’euros, mentre que els costos serien de 66,7 milions d’euros. Així doncs, els beneficis que generarà la NOJ en forma de rendiments per als agents econòmics superaran els costos de la seva implementació.
 
“Amb aquest estudi hem volgut carregar-nos de raons i apostar de manera clara i decidida per una gran transformació”, ha conclòs la consellera, que ha recordat que la modernització de l’Administració de justícia “afecta la prestació d’un servei públic de primer nivell” i, per tant, “incideix directament en els drets fonamentals del ciutadà”.

1  

Fitxers adjunts

Presentació de l'estudi

Presentació de l'estudi
PDF | 574