Territori i Sostenibilitat

NOTA EMBARGADA FINS LES 19 HORES

El Servei Meteorològic de Catalunya presenta, amb motiu del Dia Meteorològic Mundial, la sèrie climàtica de Barcelona (1780-2011)

query_builder   21 març 2012 13:08

event_note Nota de premsa

NOTA EMBARGADA FINS LES 19 HORES

El Servei Meteorològic de Catalunya presenta, amb motiu del Dia Meteorològic Mundial, la sèrie climàtica de Barcelona (1780-2011)

 
La recuperació de les observacions meteorològiques de Barcelona del període 1780-2011 ha permès establir una sèrie climàtica completa de dades diàries de més de 230 anys, situant Barcelona entre les 10 ciutats europees amb una sèrie més llarga de dades.
 
L’anàlisi de la temperatura de la sèrie de Barcelona constata un increment de la temperatura mitjana anual d’1,6 °C en tot el període (1780-2011), essent força més important en els darrers 40 anys que a la resta.
 
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, ha treballat durant els darrers anys en la recuperació d’observacions meteorològiques del passat (bàsicament, dels segles XIX i XX) de diferents punts de Catalunya. En especial, s’han recuperat les observacions de la ciutat de Barcelona des de 1780 fins a l’actualitat, aconseguint una sèrie completa de dades meteorològiques diàries de 232 anys, fet que col·loca aquesta sèrie de Barcelona entre les 10 sèries climàtiques més llargues i contínues d’Europa.
 
L’inici de les observacions meteorològiques instrumentals a Barcelona de manera sistemàtica data de gener de 1780, i fou el Dr. Francesc Salvà el primer que les realitzà. Va ser fonamental el paper dels metges catalans a finals del segle XVIII i pràcticament tot el segle XIX, amb un gran interès per conèixer l’estat de l’atmosfera i la seva relació amb la salut de les persones davant dels problemes provocats pel creixement de les ciutats i la incipient industrialització. A partir de mitjan segle XIX, diferents entitats públiques i privades van continuar fomentant l’observació meteorològica a Catalunya fins a la data d’avui.
 
La recuperació de totes aquestes dades és una tasca feixuga i sovint poc valorada, però que l’SMC ha impulsat des de la seva creació l’any 2001. Concretament de la ciutat de Barcelona, i després de la localització i consulta de les fonts documentals originals, molt disperses a diferents arxius i biblioteques d’arreu, s’han digitalitzat més d’1.350.000 dades corresponents a temperatura de l’aire, precipitació, pressió atmosfèrica, estat del cel i meteors. A aquest volum d’informació, cal afegir-hi la gran varietat de formats, d’unitats de mesura o de tècniques d’observació, fet que ha dificultat la tasca. A la vegada, sempre que ha estat possible s’han recuperat les metadades (nom de l’observador, lloc d’observació, instruments de mesura, etc.), les quals són bàsiques per a l’anàlisi posterior de les dades.
 
El tractament de tota la informació recuperada s’ha començat amb la variable temperatura. En primer lloc s’ha efectuat un control de qualitat de totes les dades per a detectar  valors erronis o dubtosos en les dades digitalitzades, que poden ser causats per errors o en el moment en que es va fer l’observació, o en fer l’anotació, o potser en la seva manipulació posterior. A continuació, s’ha reconstruït una única sèrie contínua i completa de la temperatura de Barcelona per al període 1780-2011. Atès que aquesta sèrie està formada per observacions a diferents indrets de la ciutat, cal un darrer pas molt important: l’anàlisi d’homogeneïtat. Amb aquesta anàlisi, es detecten els anomenats punts de ruptura de la sèrie, i es corregeixen per comparació amb altres sèries de suport properes i coetànies. Així, s’assegura que el resultat final és una sèrie homogènia, de manera que qualsevol variació o tendència que s’hi detecta és fruit únicament de factors climàtics i no de la incidència d’elements externs com poden ser els canvis del lloc d’observació, d’instrumentació, d’observador, d’unitats de mesura, etc...
 
Cal esmentar que, en aquest treball d’homogeneïtzació, tota la sèrie de temperatura mitjana anual s’ha referit a les dades de l’Observatori Fabra (a la muntanya del Tibidabo, a 420 m d’altitud), del qual es disposa de la sèrie més llarga a la ciutat (des de 1913) i des d’on actualment encara es continuen fent vàries observacions meteorològiques diàries.
Evolució de la temperatura mitjana anual a Barcelona (1780-2011), expressada com a anomalia o diferència respecte de la mitjana del període de referència 1961-1990 (14,8 ºC). La corba negra correspon a una mitjana mòbil d'11 anys de període
Evolució de la temperatura mitjana anual a Barcelona (1780-2011), expressada com a anomalia o diferència respecte de la mitjana del període de referència 1961-1990 (14,8 ºC). La corba negra correspon a una mitjana mòbil d'11 anys de període
A partir de la sèrie homogènia de temperatura de Barcelona des de l’any 1780 fins a l’actualitat, es pot concloure que la temperatura mitjana anual (TMA) per a tot el període és de 14,5 °C, amb una tendència positiva de +0,07 °C/dècada (és a dir, la TMA ha augmentat 1,6 °C durant el període 1780-2011). Aquesta tendència no s’ha comportat de la mateixa manera durant tot el període, observant una lleugera disminució de la TMA a principis de la sèrie, un lleuger augment a la zona central de la sèrie, i un augment important de la TMA en els darrers 50 anys. Els anys més càlids es concentren en els darrers vint-i-cinc anys (2006 i 2003 són els més càlids de tota la sèrie), mentre que els anys més freds apareixen bàsicament al llarg del segle XIX (1816, 1814 i 1887 són els més freds de la sèrie).
 
A nivell estacional, la tendència més alta s’obté a l’estiu (+0,09 °C/dècada), mentre que la tendència més modesta s’obté a l’hivern (+0,05 °C/dècada). Com en el cas de la temperatura mitjana anual, la tendència de la temperatura estacional també té un comportament diferent al llarg del període 1780-2011, obtenint un augment molt important (especialment a l’estiu i a la primavera) durant les darreres dècades del període. Com a curiositat, l’estiu més càlid de la sèrie és el del 2003 i el més fred és el del 1816 (conegut arreu com l’any “sense estiu”), mentre que l’hivern més fred és el del 1829/1830 i el més suau és el del 1989/1990.
 
Aquesta anàlisi realitzada amb la temperatura a escala mensual es durà a terme pròximament també amb la sèrie de valors de temperatura màxima i mínima diària, aconseguint així molta més informació de gran vàlua per a l’estudi climàtic dels valors extrems (freqüència d’onades de calor o de fred, dies de glaçada, etc.). També en el futur caldrà efectuar l’anàlisi de la sèrie mensual i diària de totes les altres variables que s’han recuperat, especialment de la precipitació i la pressió atmosfèrica, treball de gran importància perquè permetrà, per exemple, la millora en la reconstrucció d’episodis meteorològics extrems succeïts a Europa.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
DOC | 194