Direcció General de Comunicació

Mesures recentralització Estat

El Govern adopta mesures jurídiques i polítiques per fer front a l'ofensiva recentralitzadora de l'Estat

query_builder   8 maig 2012 13:56

event_note Nota de premsa

El Govern adopta mesures jurídiques i polítiques per fer front a l'ofensiva recentralitzadora de l'Estat

 
  • El Govern defensarà amb accions concretes l’autogovern del país i reivindicarà de manera diàfana que Catalunya no restarà immòbil davant de qualsevol intent de laminar el seu marc competencial
 
  • Porta al Consell de Garanties Estatuàries els decrets espanyols d’educació i sanitat, que envaeixen competències de Catalunya, a més de ser clarament insuficients per a l’estalvi
 
  • Encarregarà a l’Institut d’Estudis Autonòmics que analitzi les duplicitats administratives, davant d’una estructura estatal sobredimensionada que genera la ineficiència de les administracions
 
  • Enviarà un requeriment formal a l’Estat perquè faci efectives totes les sentències que incompleix amb Catalunya
 
 
El Govern ha adoptat en la reunió d’avui un conjunt de mesures jurídiques i polítiques per defensar l’autogovern del país i reivindicar de manera diàfana que Catalunya no restarà immòbil davant de qualsevol intent de laminar el seu marc competencial. L’Executiu ha decidit fer front a l’ofensiva del Govern espanyol d’iniciar un procés de recentralització de les competències de Catalunya, sota el pretext de lluita contra el dèficit públic. L’actuació del Govern es basarà en tot moment en els principis de la legalitat i del diàleg.
 
Les mesures que ha decidit emprendre el Govern són les següents:
 
 
1.    Reials decrets llei
 
El Govern ha acordat avui portar al Consell de Garanties Estatutàries el Reial decret llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, perquè emeti el dictamen preceptiu previ a la presentació d’un possible recurs d’inconstitucionalitat, ja que envaeix competències en l’àmbit educatiu.
 
En l’ensenyament no universitari, la nova norma envaeix les competències de Catalunya pel que fa a la determinació de la jornada lectiva del personal docent i al termini per a la substitució transitòria del professorat. L’article 3 del decret espanyol fixa una jornada per al professorat, que fins ara determinava la Generalitat. L’article 4 incrementa el termini per a la substitució transitòria del professorat com a conseqüència de les limitacions de l’oferta d’ocupació i perquè la norma considera que les absències curtes no han de ser cobertes amb personal interí, sinó amb els recursos ordinaris de cada centre docent. Fins ara ho regulava la Generalitat en exercici de les seves potestats organitzatives sobre els centres i en relació amb el personal docent. 
 
En l’àmbit universitari, el Govern entén que els articles 6 i 7, que modifiquen la Llei orgànica d’universitats (LOU) i el finançament de les beques i l’ajut a l’estudi, envaeixen competències pròpies de Catalunya i són contraris a les bases del model universitari català, que té com a eix fonamental l’equitat en l’accés a l’educació superior. En relació amb les beques, l’Estat només cobrirà una part del cost de les beques per finançar les despeses de matrícula dels universitaris i la Generalitat haurà d’assumir amb recursos propis la resta del preu de la matrícula. Això limita la capacitat del Govern per determinar els preus dels estudis, que podria ser contrària a l’autonomia financera garantida a l’Estatut i al principi de lleialtat institucional. 
 
La càrrega financera s’agreuja més perquè encara no s’ha fet efectiu el traspàs de les beques universitàries. El Govern exigeix a l’Estat que l’augment dels preus públics universitaris comporti un increment del fons de beques de l’Estat i condiciona qualsevol mesura sobre preus públics al fet que cap estudiant quedi fora de la universitat per raons econòmiques.
 
La setmana vinent el Govern abordarà el Reial decret llei de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, que vulnera igualment les competències de la Generalitat.
 
Els dos decrets suposen una laminació del marc competencial de Catalunya en matèria d’ensenyament i de sanitat i són insuficients per assolir els objectius d’estalvi fixats pel Govern espanyol. A Catalunya suposaran com a molt un estalvi de 150 milions d’euros, el 10 per cent del que havia fixat el Govern espanyol. A tot l’Estat l’estalvi s’ha situat en els 10.000 milions d’euros.
 
 
2.    Duplicitats administratives
 
El Govern ha acordat encarregar a l’Institut d’Estudis Autonòmics que analitzi les duplicitats administratives entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat des del punt de vista competencial. L’Executiu comparteix la necessitat de corregir les duplicitats entre administracions per garantir-ne l’eficàcia, però adverteix que la ineficiència prové de la duplicitat que exerceix l’Estat, que manté una estructura clarament sobredimensionada en competències ja transferides com són Educació, Cultura, Sanitat, Serveis Socials o Habitatge.
 
 
 
 
3.    Municipis
 
El Govern de la Generalitat no permetrà cap ingerència per desvirtuar el model territorial propi de Catalunya. L’Executiu està treballant en els projectes de Llei de govern locals i hisendes locals, que permetran dotar els municipis i la resta d’administracions locals de les competències i el finançament adequat.
 
Igualment, promourà un acord del Consell de Governs Locals per consensuar un posicionament compartit davant la possible alteració unilateral del mapa municipal de Catalunya per part del Govern espanyol, i en defensa particularment dels petits municipis i la feina que fan els seus ajuntaments.
 
 
4.    Tribunal Constitucional
 
El Govern portarà al Tribunal Constitucional totes aquelles iniciatives estatals que segons el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries vulnerin el marc competencial de Catalunya previst a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sempre que no es puguin modificar per la via d’esmenes.
 
5.    Requeriment per al compliment de sentències
 
L’acció recentralitzadora de l’Estat es materialitza també en l’incompliment flagrant de les sentències que en el seu dia ja van dictaminar la invasió improcedent de competències. En aquest sentit, el Govern ha encarregat al Gabinet Jurídic de la Generalitat trametre un requeriment formal davant del Govern espanyol perquè es facin efectives totes les sentències que l’Estat incompleix amb Catalunya. És el cas de la transferència a Catalunya de la gestió, la tramitació, la resolució i el pagament de les subvencions del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials, que l’Estat ha anunciat que no complirà, malgrat la sentència del Tribunal Suprem del 16 de desembre passat. Altres sentències favorables al Govern de la Generalitat afecten àmbits com ara les beques, els recursos de formació continuada o la territorialització de l’Estat en matèries on Catalunya té competències exclusives.
 
 
6.    Defensa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
 
El Govern de la Generalitat defensarà les seves competències en matèria de mitjans de comunicació, davant de la modificació de la Llei 7/2010, de 31 de març, general de comunicació, que impulsa l’Estat per flexibilitzar les formes de gestió dels canals públics de televisió autonòmica, i que suposa una invasió a les competències de Catalunya en matèria d’autonomia financera i mitjans de comunicació.
 
Tant el Govern com la pròpia Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals defensen que ha de ser la Generalitat, d’acord amb el principi d’autonomia financera, qui fixi i reguli, dins dels límits de dèficit públic permès, l’organització i el sistema de finançament del seu servei públic de televisió.
 
 
7.    Només inversions públiques amb anàlisi de cost benefici
 
El Govern impulsarà un acord parlamentari per reclamar al Govern espanyol que qualsevol inversió en infraestructures incorpori un estudi rigorós de cost benefici. I és que l’únic argument que justifica una inversió en noves infraestructures és el seu retorn econòmic, i per tant, social, sobretot en un moment com l’actual en què els recursos públics són escassos. Fa uns mesos el Consell Executiu va aprovar les directrius sobre el contingut i el procediment d’elaboració de l’informe d’impacte pressupostari, econòmic i social. L’objectiu és tenir mecanismes d’avaluació rigorosos que determinin quin és el millor ús dels recursos disponibles, per maximitzar-ne l’eficiència i els beneficis socials.