Justícia

El Govern presenta les línies estratègiques per a la modernització de l'Administració de justícia

query_builder   1 juny 2012 14:48

event_note Nota de premsa

El Govern presenta les línies estratègiques per a la modernització de l'Administració de justícia

La modernització de l’Administració de justícia incidirà sobre quatre grans àmbits: l’organització, els recursos humans, les TIC i les infraestructures
 
Aquests àmbits són peces clau per a la implantació de l’oficina judicial, que funcionarà a ple rendiment a Catalunya l’any 2019
 
La nova organització judicial i l’ús de les noves tecnologies inicien així el camí cap a una justícia eficaç, propera al ciutadà i pròpia del segle XXI.
Departament de Justícia
El president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat de la consellera de Justícia, M. Pilar Fernández Bozal, ha presentat avui al Palau de la Generalitat les línies estratègiques per a la modernització de l’Administració de justícia.
 
El Govern de la Generalitat s’ha marcat, com un dels objectius principals d’aquesta legislatura, la implantació de la nova organització de l’Administració de justícia. I el repte, que el Departament de Justícia considera prioritari i inajornable, es començarà a afrontar aquest any, després d’un període dedicat intensament a la definició del projecte i al disseny de la seva estructura.
 
La modernització d’aquest servei públic fonamental s’executarà mitjançant el desenvolupament del model d’oficina judicial introduït ja l’any 2003 a la reforma de la Llei orgànica del poder judicial, que deixarà enrere el tradicional esquema de treball dels jutjats com a organitzacions tancades, d’esquenes les unes a les altres, un sistema que els manté sobrecarregats amb tasques administratives i els impedeix la resolució eficient i la col·laboració en períodes d’augment de volum d’assumptes o variacions puntuals en matèria de personal.  
 
La nova oficina judicial permetrà l’organització de serveis comuns que assumiran, de manera centralitzada i amb uns mateixos criteris, les tasques de tramitació i execució de tots els òrgans judicials perquè el jutge pugui dedicar-se a impartir justícia de manera ràpida i eficaç. Al llarg de 2012 està previst que part d’aquest procés es posi en marxa amb la inauguració de la nova Audiència de Girona, a la tardor.
 
Per dur a terme aquesta transformació que ara s’inicia i que revertirà en un millor aprofitament dels recursos materials i personals, el Departament de Justícia aprofundirà en la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació, les anomenades TIC, que seran la peça clau del nou sistema.
 
En aquest sentit, des de principis de maig, el Jutjat de Primera Instància núm. 37 de Barcelona ha estat el primer i únic fins ara de l’Estat espanyol que opera exclusivament amb el nou sistema processal e-justícia.cat, tot substituint  el que s’utilitzava fins ara, el Temis 2. Aquest sistema de treball aplega, entre altres tràmits i funcions:
 
-          l’expedient electrònic
-          la signatura digital
-          la interoperatibilitat amb altres sistemes
-          el tractament d’imatges i gràfics
-          l’explotació estadística de dades 
 
Catalunya iniciarà el canvi que permetrà la substitució progressiva dels expedients en format paper mitjançant la implantació de l’expedient judicial electrònic, que, a més, es podrà consultar, primer per advocats i procuradors, a través del portal del professional.
 
La nova organització judicial i l’ús de les noves tecnologies inicien així el camí cap a una justícia eficaç, propera al ciutadà i pròpia del segle XXI.
 
 
 
Nou model organitzatiu
 
Aquest nou model organitzatiu suposarà una gran transformació en la manera de treballar de l’Administració i incidirà sobre quatre grans àmbits de modernització: l’organització, els recursos humans, les TIC i les infraestructures.
 
 
L’organització
 
L'oficina judicial és una organització de caràcter instrumental que serveix de suport a l'activitat jurisdiccional de jutges i tribunals. La nova estructura trenca amb el model anterior d'oficina judicial, segregada en nombroses microoficines judicials (tantes com òrgans jurisdiccionals) amb una gran autonomia administrativa, amb criteris propis d'organització i autosuficients. Per tant, es preveu una especialització de funcions de les diferents unitats per tal de racionalitzar els recursos disponibles i aplicar tècniques de gestió homogènies.
 
Les línies bàsiques de la reforma de l’oficina judicial situen el secretari judicial al capdavant de l'oficina per tal d’alliberar el jutge de les tasques de gestió, fet que li permet concentrar-se en la funció d'administrar justícia; millorar el suport directe a jutges en la seva funció d'administrar justícia; enfortir els mecanismes de direcció de l'oficina judicial i millorar l'organització i dotació de recursos, així com desenvolupar els processos de treball a disposició de l'oficina judicial.
 
La nova estructura compta amb dos tipus d'unitats: les unitats processals de suport directe -que s’encarreguen d’assistir directament els jutges i els magistrats en l'exercici de la funció jurisdiccional i tenen assignat el personal mínim indispensable per dur a terme les seves funcions- i els serveis comuns processals -que assumeixen tasques centralitzades de gestió i suport en actuacions derivades de l'aplicació de les lleis processals. La seva titularitat correspon als secretaris judicials i la dotació de personal és més àmplia que en les unitats processals de suport directe.
 
A Catalunya es parteix també de la creació de tres tipus de serveis comuns processals: el servei comú general, el servei comú d'ordenació del procediment i el servei comú d'execució.
 
Dins de la nova estructura d'oficina judicial, els serveis comuns processals assoleixen un paper fonamental ja que és on es concentren els recursos humans i materials disponibles per centralitzar les tasques que no requereixen una intervenció directa del jutge o magistrat. Això permetrà rendibilitzar els recursos disponibles i aplicar tècniques de gestió homogènies.
 
La LOPJ estableix també la creació de les unitats administratives, que, sense estar integrades a l'oficina judicial, es constitueixen per a la direcció, ordenació i gestió dels recursos humans de l'oficina judicial, dels mitjans informàtics, les noves tecnologies i altres mitjans materials.
 
D’altra banda, i en el marc del procés de reforma de l’oficina judicial, és imprescindible abordar també la reforma de l’oficina fiscal a Catalunya, tenint en compte la incidència de les funcions i tasques que desenvolupa la fiscalia en el funcionament dels òrgans judicials i la necessitat de comptar amb una organització de caràcter instrumental de la fiscalia que sigui coherent amb el model d’oficina judicial que s’ha dissenyat.
 
Per aquest motiu, en la darrera sessió de la Comissió Mixta de 16 de novembre de 2011 es va acordar constituir un grup de treball amb la finalitat d’estudiar i dissenyar el model organitzatiu de l’oficina fiscal a Catalunya, d’acord amb les càrregues de treball que presenten les fiscalies, com també la relació de llocs de treball, on constin les dotacions de personal al servei de l’Administració de justícia de totes les unitats, amb la figura del coordinador com a novetat. Aquest model organitzatiu s’ha d’establir en coordinació amb la Fiscalia General de l’Estat.
 
 
Els recursos humans
 
 
La implantació de l’oficina judicial implica també una nova ordenació del personal per tal d’optimitzar els recursos i introduir noves tècniques de gestió i metodologies de treball. S’introdueix per primera vegada la relació de llocs de treball (RLT), que es configura com un instrument tècnic per ordenar l’activitat professional i integrar el personal en les diferents unitats, clau per començar la implantació de l’oficina judicial.
 
La llei confereix a les comunitats autònomes amb competències en matèria de justícia un paper preponderant en l’elaboració i aprovació de la relació de llocs de treball i els confereix el reconeixement explícit de la competència per convocar i resoldre processos de provisió de llocs de treball.
 
La llei també classifica els llocs de treball en genèrics i singularitzats. El Departament de Justícia es proposa potenciar els llocs singularitzats i incentivar la formació en matèries específiques d’aquests llocs per tal que els seus ocupants desenvolupin les seves funcions de forma eficaç.
 
La nova organització també obliga a dur a terme un redimensionament i una redistribució importants de l’actual plantilla, que està formada per més de 7.000 funcionaris.
 
En aquesta nova distribució de tasques cal destacar la figura  del secretari judicial, amb funcions tant processals com gerencials, que en serà peça clau. Se li atribueixen noves funcions processals i la direcció tecnicoprocessal del personal de l’oficina judicial, amb funcions organitzatives i de suport al funcionament de l’activitat diària de les oficines, i, a més, responsabilitats de coordinació amb les administracions públiques.
 
 
Les infraestructures
 
El model d’edifici judicial que el Departament de Justícia ha dissenyat respon a una sèrie de criteris generals, com són la funcionalitat, la flexibilitat dels espais, la seguretat, les circulacions i la proximitat.
 
Als partits judicials en què no estigui previst edificar una nova seu caldrà fer les reformes necessàries dels espais interns de l’edifici sense perjudicar el funcionament normal dels jutjats i tribunals.
 
S’ha definit un nou pla funcional dels edificis judicials per donar resposta a les necessitats de l’oficina judicial. Aquest pla funcional s’ha d’adaptar a les característiques pròpies de cada partit judicial.
 
Criteris de funcionalitat:
 
  • Acostament dels serveis d’atenció a l’usuari.
  • Especialització de tasques, agrupant-les en unitats de suport directe i en serveis comuns, ja siguin d’atenció al públic o de caràcter processal.
  • Potenciació dels mitjans ofimàtics per millorar procediments i facilitar els fluxos d’informació i documentació.
  • Zonificació de l’edifici per tasques o funcions homogènies o consecutives i per la seva proximitat al públic.
  • Disseny de circulacions específiques que facilitin la seguretat i funcionalitat.
 
 
Les TIC
 
En relació amb les TIC, el disseny de l’oficina judicial té com a objectiu l’expedient judicial electrònic i la interconnexió per evitar la duplicitat de tràmits i d’informació, així com molèsties innecessàries als ciutadans o professionals en reclamar-los documents que figuren en registres públics.
 
Actualment conviuen dos sistemes d’informació a l’Administració de justícia: el Temis 2 i l’e-justícia.cat, fins a la total implantació del sistema modular e-justícia.cat, que es realitzarà en tres fases durant un període de vuit anys. L’e-justícia.cat incrementarà l’eficàcia en la gestió processal i facilitarà l’intercanvi d’informació sincronitzada i en temps real.
 
El Departament de Justícia ja ha incorporat diferents mòduls al sistema e-justícia.cat, com són:
 
  • Extranet per a professionals.
  • Presentació telemàtica d’assumptes.
  • Presentació telemàtica d’escrits i documents (amb o sense trasllat de còpies).
  • Ús generalitzat de la signatura electrònica.
  • Actuacions automatitzades: Codi segur de verificació (CSV) i segell electrònic.
  • Segells de temps (time stamping).
  • Document judicial electrònic.
  • Expedient judicial electrònic.
  • Conservació dels documents electrònics.
 
El desplegament dels diferents mòduls dels sistemes d’informació preveu també l’adquisició de nous perifèrics: capturadores de codis de barres 2D/3D, escàners, dispositius RFID i dispositius mòbils de captura de dades.
 
La gran aposta de la Generalitat de Catalunya, la xarxa oberta, permet que els diferents serveis estiguin integrats entre ells i es puguin gestionar de forma centralitzada.
 
D’altra banda, Catalunya és la primera comunitat autònoma que ha passat el test de compatibilitat del Consell General del Poder Judicial, que garanteix la compatibilitat i la interoperatibilitat dels diferents sistemes i aplicacions informàtiques per a la gestió processal amb el màxim nivell de qualitat.
 
 
Programa de suport a la implantació de l’oficina judicial
 
S’ha dissenyat un programa de suport a la implantació de l’oficina judicial per garantir-ne la implantació, atesa la gran complexitat de totes les actuacions.
 
Aquest programa té per objecte impulsar i gestionar el canvi organitzatiu de l’Administració de justícia, donar suport a la implantació dels serveis comuns processals i les unitats processals de suport directe (UPSD), al canvi de les eines informàtiques a les oficines judicials en coordinació amb els serveis i les gerències territorials i altres unitats orgàniques del Departament de Justícia totes les actuacions preparatòries encaminades a posar en funcionament els serveis comuns processals i, a més, fer-ne el seguiment.
 
El programa es desplegarà per fases o etapes durant un període de vuit anys (2012-2019). El Departament de Justícia fixa, conjuntament amb la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els criteris de priorització de la implementació en el si de les diferents etapes, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries.
 
L’objectiu de la modernització de la justícia és oferir un millor servei i una justícia més propera als ciutadans, una justícia més ràpida, eficaç i de millor qualitat que doni resposta a les necessitats de la societat del segle XXI, i que el ciutadà obtingui la justícia que es mereix.

1  

Fitxers adjunts

Presentació consellera

Presentació consellera
PDF | 84