Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Agricultura

Pelegrí crida el sector agroindustrial català a apostar plegats per l'emprenedoria i per la col·laboració per a consolidar les bases de futur

query_builder   22 juny 2012 12:32

event_note Nota de premsa

Pelegrí crida el sector agroindustrial català a apostar plegats per l'emprenedoria i per la col·laboració per a consolidar les bases de futur

FOTO WEB
Imatge de la conferència.
 
 
 
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat de , ha pronunciat aquest matí a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)  la conferència “Present i futur de l’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació a Catalunya”, en motiu del centenari de l’esmentat centre.
 
Josep Maria Pelegrí ha volgut remarcar “el paper pioner, bàsic i fonamental” de l’ESAB en l’agricultura catalana, i que sempre ha donat resposta a les demandes socials i sectorials anticipant-se i treballant des de la qualitat i l’excel·lència, un referent peninsular; “la formació i la innovació ha estat clau en l’agricultura del segle XX, gràcies a elles hem passat d’una agricultura de subsistència a ser un dels sectors amb més projecció a Catalunya. El conseller també ha volgut posar en relleu la figura de Manel Raventós, del qual es compleixen 150 anys del seu naixement i qui “a part de renovar i prestigiar la viticultura catalana, va ser el primer director de l’ESAB i de l’Institut Català de Sant Isidre, un home pioner, un dels grans emprenedors dels sector, un model a seguir que va tenir clar que calia treballar per a aconseguir un bon producte”.
 
D’altra banda, Pelegrí ha incidit en la fortalesa i el caràcter “estratègic del sector agroindustrial que actualment a Catalunya té un dels clústers més importants d’Europa” i que està integrat per un sector productor amb més de 60.000 explotacions agroramaderes, més de 60.500 treballadors i un capital mobilitzat d’uns 1.554 milions d’euros i, d’una altra, per una indústria transformadora amb més de 4.300 empreses, prop de 77.000 treballadors i unes vendes que superen els 18.500 milions d’euros. “Un engranatge d’èxit que permet que l’alimentació catalana sigui molt competitiva en un mercat global i que, amb una estratègia empresarial adequada, tingui un èxit segur, i així ho avalen les dades també a nivell estatal. De fet, del total de la indústria alimentària espanyola, el 23,5% de les vendes, gairebé el 21% dels treballadors i el 12% de les empreses són catalanes. Tot plegat ens ha convertit en la principal indústria tant a nivell espanyol com català. Tenim davant nostre un sector sobre el qual podem i hem d’apostar”.
 
El conseller també ha fet palès que actualment hi ha quatre vies d’emprenedoria que permeten al sector agroalimentari guanyar en rendibilitat i competitivitat: la dimensió de l’empresa, l’exportació, la innovació/agricultura del coneixement, i l’adaptació a les noves tendències de consum (ecologia, qualitat, quarta i cinquena gama, etc.), i “apostar per elles és una font de guanys i de reactivació econòmica; però adaptar-se també vol dir fer front a les actuals regles del joc del mercat, i en aquest sentit, el sector ha de fer front a tres reptes: les polítiques europees (especialment la PAC), les dinàmiques d’un mercat excessivament liberalitzat, i l’actual situació de les arques públiques, que demanen passar de la cultura de la subvenció a la cultura de la col·laboració, i el Departament vol donar suport i crear les bases per avançar en tot aquest procés.  Som un ens facilitador i col·laborador”.
 
“Cal guanyar tamany” –ha afegit Pelegrí- “per a aconseguir millors preus i economies d’escala, més poder de negociació, una cadena més equilibrada, més capacitat d’escurçar els canals de venda, disminuir el cost d’oportunitat, alhora que també permet fer front, amb garanties, als altres tres reptes emprenedors. Anant junts podem arribar més lluny, invertir més i amb més seguretat en innovació, exportació i qualitat. A més, la internacionalització s’ha convertit en una sortida per a les empreses i per al desenvolupament de la pròpia activitat agrària, perquè davant d’un mercat intern cada cop més estancat, els productes catalans han de trobar nous mercats i consolidar aquells on ja som presents, però tenen un gran futur, tenim una gran fortalesa que és la qualitat, la traçabilitat i la seguretat dels nostres productes, exportem qualitat i el món ho reconeix. A més, els nostres productes estan molt relacionats amb la Dieta mediterrània, un dels patrons alimentaris més saludables del món i patrimoni immaterial de la humanitat, i són fàcilment linkables amb dos sectors que liderem: la gastronomia i el turisme”.
 
Referint-se a la innovació i la transferència, Pelegrí ha insistit en què “volem una agricultura del coneixement real, pràctica, econòmicament viable, que aporti valor a les nostres empreses (a les marques, productes i processos), i en la que la transferència hi juga un paper important. No pot ser que tinguem una de les millors xarxes mundials en recerca i investigació agroalimentària (estem al 9è lloc en la “lliga mundial”, tenim més de 180 organismes), però en innovació empresarial ens trobem en el 16è, és a dir tenim un gran rebost de coneixement, però no el sabem aprofitar”. Per aquest motiu, el conseller ha reiterat la necessitat d’”endreçar tot el que tenim en R+D+i, mobilitzar tot aquest potencial, crear un espai en comú on aquells que produeixen R+D+i es trobin amb els que el necessiten i l’apliquen (les empreses), un espai de treball conjunt, per tal d’obtenir més amb el mateix, i millorar l’eficàcia dels instruments existents i que aquests es complementin”. En aquest punt, Pelegrí ha recordat que el Govern ha desenvolupat el Pla de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària, que només en la primera fase del projecte ha aplegat més de 600 persones en 24 grups de treball; i ha emplaçat a treballar amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
 
El titular del Departament també ha destacat l’important paper de la formació i de les universitats en l’agricultura, i ha indicat que “si realment volem continuar liderant el sector i l’economia, necessitem incorporar el talent d’aquests professionals, d’aquesta innovació també per a millorar l’últim repte emprenedor: l’adequació a les necessitats del consumidor”, i per això caldrà entendre “què mou el consumidor, i aplicar nous processos i idees.
 
I enllaçant amb els ja esmentats reptes de futur del sector, el conseller s’ha referit a les noves PAC i PPC, dues polítiques amb un gran impacte que marquen el futur del sector, que tenen “una proposta lesiva als nostres interessos i no ofereixen solucions als problemes del sector. Tant en una com en l’altra, el DAAM ha dut a terme un llarg procés participatiu per a consensuar una postura unitària catalana a defensar plegats davant del Ministeri, de les institucions comunitàries, d’associacions estatals i supraestatals, i dels lobbies. Tots estem treballant activament, sabem el que ens hi juguem, i centrant-me en la PAC, alguns aspectes són crítics i irrenunciables, així ho hem fet saber, especialment quan vam veure el document elaborat pel Ministeri per a definir la posició de l’Estat espanyol”. Entre els punts crítics, ha citat els pagaments directes, tant per les superfícies de cultiu com per la regionalització dels mateixos i per les ajudes associades; la indefinició del pagament per hectàrees perquè “no volem que es limiti les superfícies sobre les quals s’aplica la PAC”; la inclusió o consideració de la ramaderia als ajuts associats; la gestió del risc i les mesures estabilitzadores de rendes; la regionalització que és “una prioritat” al document; així com el repartiment del fons de cooperació a nivell estatal, Així mateix, també cal debatre el procés de transició cap a les noves PAC i PPC i analitzar el ritme al qual s’ha de dur a terme”.
 
Quant a les dinàmiques del mercat, les consideracions del conseller s’han centrat a reiterar la necessitat d’una excepció agrària sobre la llei de la competència atès que el Tribunal de la Competència Espanyola perjudica el camp català per les seves normes tant rígides, que no tenen en compte els aspectes socials d’aquestes activitats. “L’excepció permetria que sectors clarament afectats per la guerra de preus a nivell comercial, com és el de la llet o el de la fruita, milloressin els marges percebuts al llarg de la cadena; calen mesures per millorar la transparència”, ha reiterat Pelegrí, alhora que ha reivindicat que “l’economia social de mercat té més sentit que mai en l’actual conjuntura estatal i internacional, i demana una estreta relació entre els diferents agents per a crear un espai on l’actual manca de recursos quedi compensada per una estratègia guanya-guanya que és la col·laboració público-privada, que té un valor intangible molt alt i que demana un canvi de mentalitat, que moltes empreses i explotacions ja han aplicat amb èxit”.
 
Per a concloure la seva intervenció, Josep Maria Pelegrí ha volgut reiterar que el sector agroindustrial és “un sector atractiu, viu, dinàmic, amb un gran potencial i amb una gran capacitat de creixement sempre i quan aposti per l’emprenedoria i per la col·laboració, i tots els agents implicats, creïn i facilitin les bases necessàries per a acompanyar-lo en la superació dels seus reptes. Des del Departament treballem amb aquest objectiu”, ha conclòs el conseller.
 

1  

Fitxers adjunts

Imatge de la conferència.

Imatge de la conferència.
JPG | 290