Servei Meteorològic de Catalunya

El juliol de 2012 ha estat normal o fred a Catalunya. El més destacat de la pluviometria ha estat la irregularitat, destacant el marcat dèficit del Pirineu i Prepirineu Oriental.

query_builder   1 agost 2012 12:56

event_note Nota de premsa

El juliol de 2012 ha estat normal o fred a Catalunya. El més destacat de la pluviometria ha estat la irregularitat, destacant el marcat dèficit del Pirineu i Prepirineu Oriental.

 
L'SMC qualifica el mes de juliol de 2012 com a termomètricament normal o fred a Catalunya. Les anomalies negatives més destacades s’han donat al Pirineu Occidental, Costa Brava sud i a molts punts de la plana de Lleida.
 
La irregularitat ha estat el tret més destacat de la pluviometria del mes de juliol. D’aquesta manera, ha estat un mes molt plujós a àmplies zones de la plana de Lleida, l’Altiplà Central i extrem sud del Principat, i en canvi ha estat molt sec al Pirineu i Prepirineu Oriental.     
 
Meteorològicament, el mes de juliol ha vingut marcat pel pas de tot un seguit de solcs de procedència atlàntica que, si bé arribaven desgastats al Principat, es reactivaven pel contrast tèrmic que hi havia entre els diversos nivells atmosfèrics: aire fred en alçada i una temperatura relativament alta en superfície, deguda a l’aire càlid que arrossegava el front. Els ruixats van ser intensos, irregularment distribuïts, i a molt punts de les terres de Ponent van anar acompanyats de pedra. Cal remarcar tres episodis:
 
-       El primer es va produir durant el dia 1, quan els ruixats i les tempestes van afectar sobretot l’Altiplà Central, el Prelitoral i el litoral central. Les quantitats més destacades  registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meterològic de Catalunya van ser els 64,1 mm que es van mesurar a Tàrrega (l’Urgell), els 56,8 mm registrats a Sant Martí de Riucorb (l’Urgell) i els 47,9 mm d’Oliana (l’Alt Urgell).
 
-       El segon episodi va afectar Catalunya entre els dies 4 i 7, degut a un sistema frontal que va creuar el país associat a una baixa ubicada a la latitud de les Illes Britàniques. Les quantitats més importants es van registrar a la meitat oest del Principat, tal com mostren els següents valors mesurats a les EMA gestionades pel SMC: els 58,2 mm registrats al Montsec d’Ares (1.572 m), a la comarca del Pallars Jussà, els 57,8 mm mesurats a Maials (el Segrià), i els 50,6 registrats a Vilanova de Meià (la Noguera). Molts d’aquests ruixats van anar acompanyats de pedra, que en alguns casos feia més de 5 cm de diàmetre.
 
-       El darrer episodi destacat del mes es va produir entre els dies 27 i 29, quan un nou solc va creuar Catalunya. Els ruixats van ser intensos a punts de la meitat oest i van anar acompanyats de pedra, que van tornar a afectar a la Depressió Central. Les quantitats més destacades mesurades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 29,3 mm que es van registrar a Sort (el Pallars Sobirà), els 26,6 mm de Mas de Barberans (el Montsià), o els 26,2 mm de Malniu (2.230 m), a la comarca de la Cerdanya.
 
Un altre tret destacat del mes de juliol ha estat l’episodi de calor que va afectar Catalunya entre els dies 17 i 19 de juliol. Aquesta calorada va estar provocada per l’entrada d’una massa d’aire molt càlida procedent del nord del continent africà. La pujada de la temperatura es va començar a fer evident al quadrant nord-est del país a partir del dimarts 17, quan ja es van fregar els 35 ºC a punts de l’Empordà. Posteriorment, l’ambient es va fer encara més calorós al conjunt del país, fins que la temperatura va tocar sostre el dimecres 18, dia en què la temperatura màxima va superar els 35 ºC a tot l’interior de Catalunya i, fins i tot, va fregar els 40 ºC a l’interior de les terres de l’Ebre, tal com mostren els 40,1 ºC de Vinebre (la Ribera d’Ebre). A més, els vents lleugerament aponentats que van bufar en superfície van provocar una humitat molt baixa a gran part del país i un augment de la temperatura a punts del Pirineu i Prepirineu Oriental, tal com mostren els 37,2 ºC d’Orís (Osona), els 37,0 ºC de Montesquiu (Osona) o els 36,6 d’Olot (la Garrotxa). Durant el dia 19 la temperatura va pujar una mica més a àmplies zones de ponent i algun punt del Prepirineu, mentre que a la resta del país l’ambient també es va mantenir molt calorós.
 
Els valors més elevats enregistrats al llarg de l’episodi a les EMA gestionades pel SMC es van registrar durant el dia 18. Destaquen els 40,1 ºC de Vinebre (la Ribera d’Ebre), els 39,3 ºC d’Ascó (la Ribera d’Ebre) o els 39,3 ºC de Torroja del Priorat (el Priorat). Durant l’episodi dues EMA amb almenys 10 anys de dades van enregistrar la temperatura més alta de la sèrie en un mes de juliol. Ascó (la Ribera d’Ebre), amb dades des del juny de 1998, va assolir els 39,3 ºC el dia 18, superant la temperatura màxima registrada fins ara durant un mes de juliol que van ser els 38,6 ºC el dia 22 de juliol de 2006. A més, va superar la temperatura màxima de tota la sèrie, que fins aquests moments eren els 38,8 ºC que es van mesurar el dia 14 d’agost de 2003. D’altra banda, Gisclareny (el Berguedà), amb dades des del març del 1999, va registrar 30,8 ºC durant el dia 19, temperatura que iguala la temperatura màxima registrada fins ara durant un mes de juliol, assolida el dia 11 de juliol de 2010.
 
Malgrat aquest episodi, el mes de juliol ha estat normal o fred (Figura 1) a Catalunya. Les anomalies negatives més destacades s’han donat al Pirineu Occidental, Costa Brava sud i a molts punts de la plana de Lleida. Aquesta situació ha estat donada per dos factors. Si bé els solcs que van afectar el país van estar acompanyats d’un flux del sud que arrossegava aire càlid procedent del continent africà, després de creuar el territori es generava un flux del nord que injectava aire més fresc procedent d’altes latituds, amb un temps de residència sobre el país d’uns quants dies, fet que impedia que la temperatura s’enfilés. D’altra banda, durant el mes de juliol les nits no han estat massa càlides, fet que ha ajudat a que les mitjanes diàries hagin estat moderades.
 
La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de juliol respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de juliol pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC. Es destaquen les EMA que han tingut una anomalia tèrmica per sota dels -1,5 ºC:
 
Nom de l’EMA
Comarca
Anomalia (ºC)
Cunit
el Baix Penedès
-1,7
Boí (2.535 m)
l’Alta Ribagorça
-1,6
Vilanova de Segrià
el Segrià
-1,6
PN dels Ports
el Baix Ebre
-1,5
 
La irregularitat ha estat el tret més destacat de la pluviometria del mes de juliol. D’aquesta manera, ha esta molt plujós a àmplies zones de la plana de Lleida, l’Altiplà Central i a l’extrem sud del Principat, i en canvi ha estat molt sec al Pirineu i Prepirineu Oriental (figura 2). Aquesta distribució ha estat fruit de tot un seguit d’aspectes. D’una banda, el flux zonal (vents de l’oest) en alçada, lleugerament desplaçat cap al sud, que ha predominat durant el mes de juliol i ha afavorit el pas de pertorbacions de procedència atlàntica, essent molt més efectives a la meitat oest de Catalunya. D’altra banda, aquesta configuració provocava que les pertorbacions arribessin molt desgastades a la meitat oriental del territori, que juntament amb una temperatura moderada en superfície, han inhibit les típiques tempestes d’estiu a la banda oriental del Pirineu i del Prepirineu. Cal remarcar que en aquestes contrades el mes de juliol és un dels mesos més plujosos de l’any, amb unes mitjanes mensuals que superen fàcilment els 100 mm.  Finalment, caldria ressenyar que moltes de les quantitats mensuals mesurades a les EMA gestionades pel SMC han estat fruit d’una o dues tempestes, les quals van acumular la suficient quantitat de precipitació per a superar àmpliament les exigües mitjanes mensuals que caracteritzen el mes de juliol a molts punts de les planes de l’interior de Catalunya.
 
La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de maig ha superat els 60 mm:
 
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
Espot (2.519 m)
el Pallars Sobirà
82,9
Bonaigua (2.266 m)
el Pallars Sobirà
72,9
Montsec d'Ares (1.572 m)
el Pallars Jussà
70,2
Sasseuva (2.228 m)
la Val d'Aran
69,0
Tàrrega
l’Urgell
68,3
Oliana
l’Alt Urgell
66,3
Lac Redon (2.247 m)
la Val d'Aran
65,6
  
Figura 1:
 
Mapes de temperatura mitjana del mes de juliol de 2012 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades.
 
tmm
tanom
Figura 2:
 
Mapes de precipitació acumulada durant el mes de juliol de 2012 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
 
pptjul
anopptjul
Més informació a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat

5  

Fitxers adjunts

cos

cos
PDF | 850

tjul

tjul
PNG | 353

anotjul

anotjul
PNG | 205

pptjul

pptjul
PNG | 233

anopptjuj

anopptjuj
PNG | 241