Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

El Departament d'Agricultura regula l'alimentació d'espècies necròfagues d'interès comunitari i en delimita les zones de protecció

query_builder   29 novembre 2012 13:31

event_note Nota de premsa

El Departament d'Agricultura regula l'alimentació d'espècies necròfagues d'interès comunitari i en delimita les zones de protecció

 
 
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’Ordre relativa a l'alimentació d'espècies necròfagues d'interès comunitari.
 
La normativa comunitària estableix que l’òrgan competent pot autoritzar l’alimentació dels animals salvatges amb determinats subproductes animals no destinats a consum humà i amb materials com cossos sencers o parts d’animals morts que continguin material especificat de risc, per tal d’alimentar espècies en perill o protegides d’ocells necròfags i altres espècies que viuen en el seu hàbitat natural, amb l’objecte de fomentar la biodiversitat, alhora que regula l’alimentació de determinades espècies de fauna silvestre amb subproductes animals no destinats a consum humà.
 
D’aquí que calgui establir el règim aplicable per a permetre la realització d’aquestes activitats a Catalunya i, a aquests efectes, cal delimitar les zones de protecció per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari, els requisits i les obligacions que han de complir les explotacions ramaderes ubicades en aquestes zones per a alimentar ocells necròfags mitjançant la no-retirada dels animals morts de l’explotació, així com la creació de canyets o punts d’alimentació suplementària per a l’alimentació d’aquestes espècies d’ocells i el règim d’autorització corresponent.
 
Així, l’Ordre publicada avui té per objecte establir el règim d’autorització aplicable a:
a) les explotacions ramaderes d’animals domèstics de les espècies bovina, ovina, caprina i equina que no siguin objecte d’aprofitament intensiu ubicades en zones de protecció per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari, amb la finalitat d’efectuar l’alimentació d’aquestes espècies mitjançant la no-recollida dels animals morts de les explotacions;
b) la creació de canyets o punts d’alimentació suplementària per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari, en els quals s’hi podrà dipositar determinats materials i altres d’animals domèstics de les espècies ovina, caprina i equina.
 
Les zones on es pot efectuar l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari estan situades en forests públiques, comunals o no, o en altres terrenys d’altitud superior a 1.400 metres, en els municipis que detalla l’Ordre. La delimitació de les zones de protecció per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags d’interès comunitari es pot consultar al web de la Generalitat de Catalunya.
Les explotacions ramaderes ubicades en zones de protecció poden ser autoritzades per tal de no recollir els animals morts de les espècies referides quan compleixin els requisits següents:
a) no desenvolupar un aprofitament ramader intensiu;
b) estar qualificades sanitàriament de les malalties amb programes de lluita i eradicació vigents, si bé l’òrgan competent per concedir l’autorització pot exceptuar el compliment d’aquest requisit en funció de la valoració de la corresponent anàlisi de risc, i no haver estat objecte de confirmació de la presència real o sospitada d’una malaltia transmissible als éssers humans o als animals; i
c) complir el programa de vigilància de les encefalopaties espongiformes transmissibles aplicable d’acord amb el corresponent Reglament comunitari.
 
Per la seva banda, els canyets poden ser autoritzats per a l’alimentació d’espècies d’ocells necròfags sempre que:
a) estiguin ubicats a més de 500 metres de nuclis de població estable i allunyats d’aeroports, línies elèctriques, parcs eòlics, cursos d’aigua superficial o aqüífers que puguin ser contaminats;
b) disposin d’una superfície superior a les 0,5 hectàrees amb poca o escassa vegetació arbòria i arbustiva, que permeti l’accés i la sortida de les espècies necròfagues. Si calgués, es farà servir mètodes de tancament que impedeixin el pas a altres espècies que puguin perjudicar als ocells necròfags per als quals es vol crear el canyet;
c) i que comptin un únic accés per als vehicles de transport, que haurà d’estar tancat mitjançant tanca, cadenat o altres mètodes.