El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al Govern un nou informe que proposa una visió de l’economia c

atalana en un escenari de superació i sortida de la crisi. Es tracta d’un document d’ampli abast temàtic, amb un enfocament transversal, que proposa un conjunt d’objectius de referència en diferents àrees de l’economia.

 

L’orientació a mitjà termini que inspira el document no qüestiona la prioritat que cal donar a l’adopció de mesures amb impacte a curt termini, tant per fer front als desequilibris pressupostaris i sostenir les atencions socials bàsiques de l’estat del benestar, com per afavorir la reactivació i la recuperació dels nivells d’ocupació. El CAREC valora que un major consens en el futur model de societat, al qual aspirem, ha de fer més coherents i assumibles les polítiques d’aplicació immediata.

 

Els objectius que es detallen en aquest nou informe del CAREC es relacionen al seu torn amb uns indicadors que permeten concretar quina és la distància que ens separa de les fites marcades i mesurar-ne el grau de progrés. També s’hi incorporen referents de bones pràctiques internacionals que poden servir de contrast i ser objecte d’emulació.

 

El document fixa un conjunt de 38 objectius (annex) –estructurats en cinc blocs o “capitals” − per desenvolupar els principals actius amb què compta l’economia catalana.

 

El procés de creixement i desenvolupament econòmic d’un país es pot veure com un procés d’acumulació o formació de capital: humà, físic, tecnològic, organitzatiu i –per últim però no menys important– institucional i social.

 

En el bloc sobre el capital humà es tracta dels actius incorporats a les persones: l’educació, la salut –el sistema sanitari−, i el talent. Pel que fa al capital físic, el document contempla quatre tipus d’infraestructures: de transport –i dins d’aquestes, les viàries, ferroviàries, ports i aeroports−; el cicle de l’aigua; l’energia; i les telecomunicacions. En l’apartat corresponent al capital tecnològic es destaca el repte de traslladar el nivell d’excel·lència assolit en la recerca bàsica als àmbits de la recerca aplicada i de la innovació tecnològica. En el cas del capital organitzatiu, i sempre des de la perspectiva de l’empresa, el focus se centra en tres aspectes clau de l’activitat econòmica: la internacionalització, el finançament i la dimensió.

 

Finalment el capital institucional i social concentra la seva atenció en la necessitat que l’Administració pública de Catalunya actuï d’acord amb els criteris d’orientació a resultats –consistents amb els objectius de servei públic que ha d’impulsar l’acció de les administracions-, transparència i rendició de comptes, i es comprometi en la promoció d’un  nou disseny institucional dels procediments de gestió del sector públic, de la seva organització i de la relació entre els sectors públic i privat. En aquest mateix cinquè bloc es subratlla el concepte de capital social en referència al valor econòmic del teixit associatiu que configura l’anomenada societat civil, i es posa en valor el paper destacat i destacable de les entitats del tercer sector en la conformació d’aquest capital social que facilita el funcionament efectiu d’individus i institucions en base a uns valors compartits.

 

 

 

Entenem que el mètode de treball seguit per a l’elaboració d’aquest document hauria de facilitar el debat polític i social sobre alguns dels aspectes essencials que configuren un model de país, una visió compartida concretada en objectius desitjables i possibles que mobilitzi la societat per tractar d'assolir-los a mitjà termini, tot pensant que la llarga durada del període recessiu ja no permet que la publicació d'indicis de reactivació a curt termini (els coneguts “brots verds”) sigui un motor prou generador d’expectatives positives.

 

El document és, doncs, un projecte en curs d’elaboració que fa una proposta del “què”, donant tanta importància als objectius proposats com als indicadors i referents que han de permetre avaluar la seva consecució i deixa per a després del necessari debat col·lectiu que ha de fixar els objectius compartits, l’anàlisi i propostes sobre el “com”, és a dir, l’aprofundiment sobre polítiques i actuacions necessàries per assolir els objectius marcats.

 

 

 

EDUCACIÓ

1.  Reforçar els vincles entre l’educació i el món laboral

2.  Canvi del model de governança del sistema educatiu

3.  Un sistema universitari al servei de la societat i orientat a l’excel·lència

4.  Canvi del model de governança del sistema universitari

 

SALUT

5.  Establir criteris per prioritzar la despesa

6.  Introduir noves vies de finançament

7.  Un nou sistema de governança

 

ATRACCIÓ I RETENCIÓ DEL TALENT

8.  Atreure i retenir el millor talent d’arreu del món

INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT

1.  Major participació del mode ferroviari en el mix de transport

2.  Un model de finançament coherent i homogeni de la xarxa viària d’alta capacitat

3.  Ports. Lideratge efectiu al Mediterrani

4.  Augment de la connectivitat a l’aeroport de Barcelona

 

AIGUA

5.  Combinació eficient dels recursos per garantir el subministrament

 

ENERGIA

6.  Garantia de subministrament energètic amb costos i preus competitius

 

TELECOMUNICACIONS

7.  Connectivitat competitiva per a la nova economia global

 

 

1.  Catalunya ha d’arribar a ser un país amb una forta cultura innovadora

2.  Aprofitament de la innovació per “reinventar” alguns dels sectors tradicionals

3.  Un sistema de recerca i innovació més eficient i basat en l’excel·lència

4.  Major interconnexió entre coneixement científic i innovació orientada al mercat

 

1.  Un teixit empresarial fortament internacionalitzat i amb diversificació geogràfica

2.  Empreses amb finançament més diversificat i més capitalitzades

3.  Augmentar la dimensió mitjana del teixit empresarial

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

1.  Orientació a resultats, transparència i rendició de comptes

2.  Un marc d’ocupació pública més flexible

3.  Professionalització i autonomia de gestió

4.  Descentralització funcional i centralització de serveis comuns

5.  Integració i homogeneïtzació de sistemes

6.  Una organització territorial més racional i eficient

 

RELACIÓ PÚBLICO-PRIVADA

7.  Seleccionar les formes de prestació més eficients

8.  Potenciar la competència i la llibertat d’opció

9.  Avaluar els resultats

 

POLÍTIQUES PÚBLIQUES

10.            Una política fiscal independent del cicle polític

11.            Avaluació sistemàtica de les polítiques públiques

12.            Promoure els equilibris intergeneracionals

 

ENTORN REGULATORI

13.            Una administració pública orientada al servei de l’administrat

14.            Fer realitat la simplificació dels tràmits administratius

15.            Reforçar les estratègies de prevenció i lluita contra la corrupció

 

CAPITAL SOCIAL I TERCER SECTOR

16.            Enfortir les entitats del tercer sector

 

 

 

President
Salvador Alemany Mas	President d’Abertis. President del Consell Social de la Universitat de Barcelona
Secretari
Joaquim Triadú i Vila-Abadal	Soci-Director del Departament de Dret Públic i Urbanístic de Price Waterhouse Coopers
Membres
Oriol Amat Salas	Catedràtic d’economia financera i comptabilitat UPF
Germà Bel Queralt	Catedràtic d’economia aplicada UB
Joan B. Casas	Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Àngel Castiñeira	Director  del Departament de Ciències Socials d’ESADE-Universitat Ramon Llull (URL)
Marta Espasa Queralt	Professora titular d’Hisenda Pública. UB
Jordi Galí Garreta	Director del CREI (UPF)
Teresa Garcia-Milà	Directora de la Barcelona Graduate School  of Economics (BGSE)
Alicia Granados Navarrete	Directora Global d’Estratègia d’Avaluació de Tecnologies a Genzyme. Presidenta del Consell Social de la UAB
Jordi Gual Solé	Director Executiu i Economista en Cap de la Caixa
Guilem López Casasnovas	Catedràtic d’economia pública UPF i conseller independent del Banc d’Espanya
Joan Majó Cruzate	President del Cercle del Coneixement
Heribert Padrol Munté	Soci responsable de l’Àrea Fiscal a Gómez-Acebo & Pombo abogados
Lluís Rullan	President de Lumine i conseller de Port Aventura i Saba Infraestructures
Xavier Torra	Director general de Simon Holding
Carles Tusquets i Trias de Bes	President del Grup Banco Mediolanum
Xavier Vives	Professor d’Economia i Finances (IESE)
Equip de coordinació
Toni Brunet Mauri	Director Corporatiu Gabinet de Presidència & Estudis d’Abertis
Joan Ramon Rovira Homs	Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona