Delegació a Lleida

Els treballs d'excavació i restauració del jaciment arqueològic del Molí d'Espígol finalitzaran a finals d'aquest setembre

query_builder   4 juliol 2013 15:53

event_note Nota de premsa

Els treballs d'excavació i restauració del jaciment arqueològic del Molí d'Espígol finalitzaran a finals d'aquest setembre

 
· Ramon Farré, acompanyat pel director dels Serveis territorials de Cultura, Josep Borrell, i per l’alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, ha visitat les actuacions
 
· Els descobriments efectuats aquests mesos indiquen que el Molí d’Espígol fou una de les ciutats més rellevants dels ilergetes (s. IV-III a.C.)
 
· S’hi han detectat evidències d’estances de l’hàbitat de la primera Edat del Ferro (s. VII a.C.) i un entramat de clavegueram i espais públics fins al moment no coneguts

 

Els treballs arqueològics d'excavació i consolidació/restauració del jaciment del Molí d'Espígol finalitzaran a finals del proper mes de setembre, segons han fet públic avui el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i el director dels Serveis territorials de Cultura, Josep Borrell, en el transcurs de la seva visita al recinte, acompanyats per l’alcalde de Tornabous, Amadeu Ros.

Les actuacions van començar el mes de gener d’enguany i des de llavors i fins que acabin el monument roman tancat al públic. Farré ha afirmat que, un cop finalitzats els treballs arqueològics actuals, la Generalitat, l’Ajuntament de Tornabous i el Museu d’Arqueologia de Catalunya establiran un sistema de visites que permeti “ensenyar aquests tresors, perquè constitueixen un indret de primer rang de la nostra història antiga”.

 
Noves troballes certifiquen la potència de l’assentament
 
El conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya Jordi Principal ha qualificat els treballs que s’estan duent terme al Molí d’Espígol com a “molt positius, perquè hem obtingut dades que no esperàvem trobar” en relació a la rellevància de la ciutat. Segons Principal, s’està comprovant que “aquest assentament tenia, en la seva fase inicial, a la primera Edat del Ferro, una fortalesa comparable al dels Vilars d’Arbeca” i que, posteriorment, “als segles IV-II a.C., el jaciment esdevé una autèntica ciutat, una de les més importants de la tribu preromana dels ilergetes a les actuals terres de Lleida”.
 
Els treballs d'excavació, s’han desenvolupat en l'àrea nord de la ciutat ibèrica. Malgrat ja es tenia notícia, des del 2008, de l’existència d’una fortificació de la primera Edat del Ferro (s. VII a.C.) en aquesta part del jaciment, de la qual es podien apreciar restes de dues torres rectangulars i de la muralla perimetral associada, l’excavació ha confirmat aquest indicis. Així, s’ha documentat la continuïtat del traçat de la muralla de la primera Edat del Ferro, dues torres més, així com el peculiar sistema constructiu utilitzat, que combina pedra i tovot. També s’han localitzat en la part interior de la fortificació, just darrere la muralla, evidències d’estances que han de correspondre a l’hàbitat de la primera Edat del Ferro, i que fins al moment no s’havien detectat. Igualment  s’han descobert un seguit d’obres i espais públics, com ara un entramat de clavegueram i places.
 
Una altra àrea d’actuació ha estat l’extrem nord-oest del jaciment. S’hi ha localitzat un tram d’uns 50 metres de l’antiga muralla corresponent al període Ibèric Ple (segles IV-III a.C.), moment de màxim esplendor de la ciutat, amb una possible entrada en rampa. Els successius eixamplaments de la ciutat al llarg dels segles, fins a aquesta etapa ibèrica, ara revelats, mostren el mateix tipus de  fortificacions i torres que els documentats als Vilars.
 
Consolidació i restauració
 
Quant a la consolidació-restauració, s’ha procedit a instal·lar un sistema de drenatge per tot el jaciment que permeti evacuar-ne les aigües i impedir el malmetement de les estructures. També s’han consolidat la totalitat de les estructures arquitectòniques i, en els propers mesos, es bastiran paviments en algunes de les cases, tot reproduint els nivells que el jaciment havia de tenir durant el segle III a.C. Amb tot, una de les intervencions més destacades s’està duent a terme en la porta oest del jaciment (“la porta d’Iltirta”), on s’ha recrescut part de la muralla de l’època de l’Ibèric Antic (segles VI-V a.C.) per tal de poder donar una idea de la monumentalitat de l’accés a la ciutat per aquesta banda.
 
Es creu que fins ara s’ha excavat una tercera part del que fou el nucli urbà del jaciment. Això, afegit al fet que també hi havia veïns establerts fora de les muralles, no permet encara saber el nombre d’habitants de la ciutat.
 
Els treballs arqueològics executen el projecte d'1% cultural finançat pel Ministerio de Fomento (500.032 euros) i la Generalitat de Catalunya (472.000 euros, corresponents a l’obra del Segarra-Garrigues), amb una aportació de 115.000 euros entre Ajuntament i Diputació de Lleida. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és l’encarregat de la coordinació científica del projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 1,1 milions d’euros.

2  

Fitxers adjunts

Ramon Farré, Josep Borrell i l'alcalde de Tornabous en un moment de la visita

Ramon Farré, Josep Borrell i l'alcalde de Tornabous en un moment de la visita
JPG | 1547

Foto de la visita al jaciment

Foto de la visita al jaciment
JPG | 1587