Salut

El Codi Politrauma s'ha activat 735 vegades en un any a Girona i en el 95% del casos els pacients s'han atès en un hospital de la mateixa Regió

query_builder   24 juliol 2013 18:05

event_note Nota de premsa

El Codi Politrauma s'ha activat 735 vegades en un any a Girona i en el 95% del casos els pacients s'han atès en un hospital de la mateixa Regió

Avui s’ha celebrat a Girona una jornada per compartir les experiències que s’estan duent a terme a la Regió Sanitària dins el Pla de Salut 2011-2015
Jornad Pla de Salut a Girona

 

Aquest matí s’han presentat al comitè operatiu del Pla de Salut, format per representants del Departament de Salut i del CatSalut, els primers resultats de la implantació d’algunes de les accions i programes que s’estan duent a terme a la Regió Sanitària de Girona emmarcades en el Pla de Salut 2011-2015. Entre d’altres, s’ha analitzat el primer any d’implantació del Codi Politrauma a la demarcació, el qual s’ha activat en 735 ocasions, és a dir, una mitjana de dues vegades al dia. El Codi d'atenció a pacients politraumàtics es basa en un sistema organitzat d'atenció al trauma greu on els diferents dispositius que intervenen tenen molt definit el seu paper segons el nivell de gravetat, el tipus d'unitat assignada pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i el nivell d'atenció al trauma de l'hospital de destinació. L'objectiu és millorar la manera com s'atenen aquestes lesions i reduir el temps que es necessita per iniciar les intervencions.
 
En el 95% de les activacions realitzades, el pacient s’ha atès en alguns dels centres hospitalaris de la Regió Sanitària de Girona, i en només un 5% dels casos ha estat necessari traslladar-lo en un hospital de fora de la demarcació. En el 49,3% de les ocasions, l’atenció s’ha pogut realitzar des d’un hospital comarcal, mentre que en el 48,4% de les activacions, els pacients han estat derivats a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, el centre de referència a la Regió. De les 735 ocasions en que s’ha activat el Codi des del juliol del 2012, en 165 casos els pacients afectats estaven en una situació considerada crítica, mentre que la resta de casos la seva situació era potencialment greu.
 
Jornada oberta als professionals
 
A la tarda, s’ha celebrat la jornada de seguiment de la implantació del Pla de Salut 2011-2015 en la que hi ha participat més de 130 professionals amb l’objectiu de compartir algunes de les experiències d’èxit que s’estan desenvolupant. L’acte ha comptat amb la participació del delegat del Govern, Eudald Casadesús; la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernandez; el director del CatSalut, Josep M. Padrosa, el director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut i president del Consell d’Administració de l’ICS, Carles Constante; i el director dels Serveis territorials de Salut, Josep Trias, entre d’altres.
 
L’abordatge al pacient crònic per millorar la seva atenció, la seva qualitat de vida i la sostenibilitat del sistema sanitari ha estat l’eix central de la primera taula rodona, en la qual es presentaven les actuacions que s’han dut a terme des dels diferents proveïdors sanitaris de la Regió.
 
A continuació, s’ha fet una segona taula rodona en la que professionals de l’Agència de Salut Pública han explicat les seves línies de treball pel que fa vacunació, prevenció de la tuberculosis, salut buco-dental, deshabituació tabàquica i l’ús de les tecnologies de la informació.
 
Els assistents també han pogut veure els pòsters de les experiències de la Regió Sanitaria de Girona que es van presentar a la 2ª Jornada del Pla de Salut que es va celebrar a Sitges a finals de 2012.
 
Tot seguit s’ha ofert una xerrada sobre les principals línies estratègiques del Pla de Salut, que ha anat a càrrec de Roser Fernandez, secretària general de salut, Josep Maria Padrosa, director del Cat Salut i Carles Constante, director general de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut i president del Consell d’Administració de l’ICS.
 
Resum de les experiències que s’han presentat
 
TAULA RODONA 1. ACTUACIONS 2013 DEL PLA DE SALUT A l’RS GIRONA
 
Model col·laboratiu i programes de salut dintre la intel·ligència activa, a càrrec de Rafael Cubí, metge de família i director funcional de l’ECAP, Institut Català de la Salut (ICS)
 
A partir d’un pacient imaginari, amb un seguit de patologies cròniques, el doctor Cubí ha explicat als assistents com es pot fer el seguiment de la seva patologia, que a més permeti fer prevenció, a través d’una nova eina informàtica: la intel·ligència activa.
 
Es tracta d’un innovador gestor clínic de dades que està incorporat a l’estació clínica d’atenció primària (ECAP), de què disposen la gran majoria d’equips d’atenció primària. Aquesta eina suggereix per a cada pacient i problema de salut les millors opcions assistencials basades en l’evidència científica, presentades en un ordre lògic i temporal que s’adequa a la bona pràctica mèdica i infermera. A través d’un sistema de navegació fàcil i intuïtiu, la intel·ligència activa ofereix als professionals d’atenció primària una visió integral del pacient amb dades relatives al seu estat de salut, als problemes associats que pateix i a les actuacions que cal dur a terme. Gràcies a aquesta eina, el professional pot donar una atenció més personalitzada i més segura, ja que compta amb tota la informació sanitària rellevant. Està pensada, sobretot, per a l’atenció als pacients crònics.
 
Abordatge del pacient crònic complex a l’atenció primària de l’IAS, a càrrec d’Àngela Vila, adjunta a la Direcció d’Infermeria d’Atenció Primària de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS)
 
Àngela Vila ha fet una exposició de la proposta organitzativa de l’atenció primària de l’IAS per a l’abordatge integral (social i sanitari) de pacients amb risc de reingrés hospitalari no planificat, especialment els pacients crònics complexos (PCC) i afectats de malaltia crònica avançada (MCA). Aquests pacients reben un suport especial per part de l’infermer o infermera responsable de la planta comunitària virtual.
 
La planta virtual és una estructura dissenyada per donar un suport temporal a aquests pacients, als seus cuidadors i als professionals assistencials de referència, per exemple, després d’una estada hospitalària. En la planta virtual es treballa amb un model de gestió de casos, que agafa elements de l’organització d’una planta hospitalària i els aplica als pacients al seu propi domicili a través d’una combinació de visites preventives domiciliàries i seguiment telefònic. S’han presentat els resultats inicials d’aquesta experiència en les ABS de Cassà de la Selva, Breda-Hostalric i Anglès.
 
Alternatives a l’hospitalització al pacient crònic complex, a càrrec de Mercè Diaz, cap d’Atenció Domiciliària de la Corporació Salut del Maresme i la Selva
 
L’hospitalització a domicili es va implantar a la Corporació l’any 2008 i l’equip consta d’un metge internista i 3 infermeres que fan el seguiment dels malalts al seu propi domicili al llarg de tota la setmana. El 2012 es van signar 402 altes des del domicili, amb una estada mitjana de 6,8 dies. En un 70% dels casos, els pacients ingressen en aquest dispositiu directament des d’urgències, de manera que aquesta fórmula d’hospitalització ha permès un estalvi de 2.749 estades hospitalàries en només un any.
 
Pel que fa a l’hospital de dia del pacient complex, que s’ha posat en marxa aquest any 2013, es tracta d’una unitat amb 4 llits que funciona de dilluns a divendres, de 8 a 20 hores, amb un metge internista que n’és el responsable a més de l’equip d’infermeria. L’objectiu és proporcionar una atenció especialitzada davant de l’inici d’una agudització de la malaltia de manera precoç i coordinada entre l’hospital i l’atenció primària per evitar-ne l’empitjorament i, per tant, ingressos. En quatre mesos, ja s’han fet 51 assistències, de les quals el 96,1% han estat alta al domicili i el 3,9% han hagut d’ingressar a hospitalització convencional.
 
Intervenció resolutiva a l’atenció primària en relació amb l’aparell locomotor, a càrrec de Conxa Aviñó, cap del Servei de Rehabilitació dels Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE)
 
Conxa Aviñó ha explicat el model de consulta de l’aparell locomotor que s’ha implantat en els centres d’atenció primària del SSIBE al Baix Empordà. Es tracta d’una consulta de fisioteràpia a l’atenció primària, de la qual s’encarrega un fisioterapeuta del servei de rehabilitació de l'hospital de Palamós. Aquest fisioterapeuta tracta quatre patologies de l’aparell locomotor, totes d’origen mecànic, que es poden resoldre amb un màxim de tres visites: la cervicàlgia tensional, la lumbàlgia simple, l’espatlla dolorosa i el dolor del genoll femoropatel·lar.
 
L'objectiu d'aquest projecte és donar suport al metge de família des de la unitat de l'aparell locomotor de l'hospital i, a la vegada, educar el pacient en l'autocura i manteniment de la seva patologia osteoarticular. La base del projecte és el contacte constant que hi ha entre el metge o metgessa de família, el metge o metgessa rehabilitador i el fisioterapeuta, que permet que qualsevol dubte es pugui resoldre de manera immediata.
 
El 2012 es va fer una prova pilot del funcionament d’aquesta consulta durant tres mesos, temps durant el qual es van tractar 311 pacients. L’èxit de la prova va animar a posar-la en marxa al febrer d’aquest any i, fins al moment, s’han atès 507 pacients, el 85% dels quals han millorat o han vist resolt el seu problema. Cal seguir auditant aquesta consulta per tenir dades a llarg termini i poder valorar l'impacte que té a la consulta externa de l'aparell locomotor.
 
Col·laboració interdepartamental en el model d’atenció en els centres residencials, a càrrec de Miquel Gusart, cap del Servei d’Atenció a les Persones, Serveis Territorials de Benestar Social i Família, i d’Esteve Avellana, director de l’Àrea de Gestió del Coneixement Clínic de l’Institut Català de la Salut (ICS)
 
En aquesta presentació s’ha explicat el model de col·laboració que han començat a posar en pràctica l’Institut Català de la Salut i les residències assistides de l’ICASS per tal de millorar l’atenció als usuaris dels centres residencials. Algunes de les accions que s’estan planificant són, per exemple, facilitar una formació comuna orientada a l’atenció al pacient crònic entre els professionals d’ambdues organitzacions, compartir la informació sanitària dels residents, crear circuits específics per a la derivació al mitjà hospitalari o aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació. En definitiva, l’objectiu és crear sinergies entre el Departament de Salut i el de Benestar Social per donar una millor atenció als usuaris de les residències.
 
TAULA RODONA 2: ACTUACIONS DE SALUT PÚBLICA EN RELACIÓ AMB EL PLA DE SALUT
 
Gestió cost-efectiva en la distribució de productes vacunals, a càrrec de Montserrat Danés, Unitat de Vigilància Epidemiològica, Servei Regional de l’Agència Salut Pública de Catalunya
 
En aquesta ponència s’ha explicat com l’Agència de Salut Pública de Catalunya duu a terme la gestió del Programa de vacunacions a la Regió Sanitària Girona, on hi ha implantat des de fa temps un procés de gestió en què el retorn de la informació és l’element que permet estudiar i analitzar la utilització que s’ha fet de les vacunes. L’anàlisi de les dades proporciona el percentatge de vacunes que s’han administrat, les que han estat retornades per finalització de campanyes i el nombre de vacunes que han caducat o que s’han pogut deteriorar. Per altra banda, permet fer el càlcul de cobertures vacunals de la població i, en conseqüència, conèixer si el programa aconsegueix mantenir la població correctament immunitzada davant les malalties prevenibles i saber si cal fer actuacions especials en determinats col·lectius.
 
La gestió cost-efectiva de productes vacunals pretén racionalitzar la gestió de les vacunes, adaptant la despesa a les necessitats reals de la població, coneixent l’ús que es fa de les vacunes i quina és la protecció de la població enfront de malalties immunoprevenibles; així mateix, permet fer seguiment de la despesa i ús, i prendre decisions per millorar la relació entre el cost i l’efectivitat del Programa.
 
Experiències transversals de salut pública en l’àmbit assistencial: tuberculosi i salut bucodental, a càrrec de Núria Follia i Montserrat Gassiot, Unitat de Vigilància Epidemiològica, Servei Regional de l’Agència Salut Pública de Catalunya
 
Pel que fa a l’experiència amb la tuberculosi, Núria Follia ha fet un repàs de les accions dutes a terme per l’Agència de Salut Pública de Girona des que es fa càrrec del seguiment d’aquesta malaltia, l’any 1998, arran del tancament del dispensari de control de la tuberculosi. En aquest sentit, ha explicat que des del primer any es van crear les unitats hospitalàries de la tuberculosi, als 8 centres de la demarcació de Girona, els quals disposaven d’un professional sanitari referent que era l’encarregat de fer els estudis a les persones amb les quals el pacient havia tingut contacte per evitar el contagi de la malaltia. Els centres van establir uns procediments harmonitzats i protocol·litzats i es van fer reunions semestrals de seguiment. El 2005, arran de la detecció d’un augment de la tuberculosi entre la població immigrant, es va incorporar els mediadors que ja hi havia als hospitals en el seguiment de la malaltia. I un any més tard, es va crear la figura del responsable de la tuberculosi a l’atenció primària. Si fins aleshores les reunions de seguiment de la malaltia es feien a escala regional i focalitzades en l’àmbit hospitalari, el 2006 es va passar a fer reunions en l’àmbit més local, a partir dels hospitals bàsics i les seves àrees de referència. A més dels mediadors, aquest any, s’ha col·laborat amb professionals del treball social sanitari en el seguiment d’aquesta malaltia.
 
En relació amb la salut bucodental, Montse Gassiot ha explicat les accions que es volen dur a terme a la Regió Sanitària Girona amb vista al proper curs escolar 2013-2014. Es tracta d’un seguit d’activitats que es faran a les escoles als nens i nenes de P4 a 1r d’ESO, que són diferents i pensades per ser el màxim d’atractives i efectives possible segons el grup d’edat al qual van dirigits. Aquest projecte s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de l’Agència de Salut Pública amb els professionals d’odontologia de les diferents àrees bàsiques de salut, el Departament d’Ensenyament i ajuntaments.
 
Ambdues experiències han posat sobre la taula els beneficis de la col·laboració entre els professionals assistencials i els de salut pública, així com amb els col·lectius en l’exercici privat, els serveis socials, ajuntaments i altres organismes del món municipal.
 
Més enllà de la Llei del tabac, a càrrec de Carles Mundet, Àrea de Promoció de la Salut, Servei Regional de l’Agència Salut Pública de Catalunya
 
Tot i les mesures enfront del tabaquisme establertes per la Llei del tabac, Carles Mundet ha explicat que des del Servei Regional a Girona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) s’estan impulsant iniciatives que van més enllà d’aquesta Llei. Una d’aquestes és l’"Entorn sense fum", que pretén que des de la vessant educativa es deixi de fumar a les entrades dels centres escolars. A Girona ciutat s’ha endegat conjuntament amb l’Ajuntament de Girona i s’hi han adherit totes les escoles d’ensenyament infantil, de primària i d’educació especial de la ciutat, un total de 33. L’objectiu és treballar per a la desnormalització de la conducta de fumar sobretot on hi ha elevada presència de població infantil, protegir aquest col·lectiu del fum ambiental del tabac, reforçar l’acció educativa i preventiva en l’entorn escolar i, en definitiva, anar avançant cap a una cultura lliure de tabac.
 
Respecte a l’avaluació de la iniciativa, els primers resultats apunten que s’han reduït en un 50% els fumadors que fumen a les entrades de les 33 escoles. El ponent ha conclòs que és possible avançar en la reducció de la visibilitat de la conducta de fumar on hi ha elevada presència de població infantil sense necessitat de recórrer al desenvolupament normatiu i a la prohibició, i que cal aprofitar la maduresa del debat públic respecte a la necessitat de protegir la població infantil del fum ambiental del tabac.
 
Carles Mundet ha explicat un conjunt d’iniciatives dutes a terme a la Regió Sanitària Girona que, sense ser de compliment obligat en el marc de la legislació contra el tabaquisme, han estat útils per a la consciència social sobre el costum de fumar i l’adopció d’hàbits que formen part de les mesures de protecció dels infants. Són part d’aquest paquet d’iniciatives les platges sense fum o, per exemple, no fumar a l’exterior de les escoles o instal·lacions esportives.
 
Tecnologies de la informació aplicades en la presa de decisions en la salut pública, a càrrec de Lluís Aragonès, cap d’Àrea de Gestió de Riscos, Servei Regional de l’Agència Salut Pública de Catalunya
 
Lluís Aragonès ha exposat un seguit d’iniciatives, instruments i eines del món de les tecnologies de la informació que s’han incorporat en els darrers anys al treball dels professionals de salut pública i que permeten una millor resposta davant d’alertes i emergències, un maneig més àgil de les dades i, en definitiva, una millor presa de decisions aprofitant l’ús de la gran quantitat de dades que es generen.
 
En aquest sentit, ha explicat els beneficis de la utilització de la cartografia i dels programes de georeferenciació en cas de brots de legionel·losi o també en el cas de seguiment de les xarxes de subministrament d’aigua. Igualment ha informat de la utilització de models predictius de risc per establir freqüències d’inspecció dels establiments alimentaris adaptades al risc individual de cadascun .
També s’ha presentat una visió conjunta del Sistema d’Informació en Protecció de la Salut (SIAPS) i dels models d’explotació de dades. El conjunt d’eines presentades conclou que disposar d’aquests instruments permet una resposta de salut pública més àgil, directa i anticipativa.