·        En un entorn molt condicionat pels efectes de la recessió i les dificultats pressupostàries de les administracions, el document del CAREC aposta per un augment dels ingressos tributaris per la via del compliment de les obligacions fiscals (ampliació de bases imposables), com a alternativa a l’increment dels impostos dels qui ja compleixen.

·        L’Informe destaca la necessitat d’una major eficiència en la gestió tributària que hauria de permetre l’eixamplament de les bases imposables apropant la recaptació –no tant la pressió− fiscal a Espanya (actualment un 36% sobre el PIB) a la mitjana dels Estats de la UE-27 (46%).

·        El bloc de recomanacions i propostes identifica, a partir de l’experiència internacional en la lluita contra l’evasió fiscal, actuacions orientades a millorar el compliment voluntari, el control tributari i canvis normatius específics.

 

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al Govern l’Informe L’evasió fiscal i l’economia submergida: anàlisi i recomanacions per a la seva reducció i aflorament. El document, de perfil marcadament propositiu i que adopta una perspectiva per al conjunt de l’Estat, analitza el context i la realitat de l’evasió fiscal i de l’economia submergida i destina un ampli apartat a recomanacions per a l’acció, a partir també de les experiències i tendències més recents impulsades des d’institucions i organismes internacionals com la mateixa Unió Europea o l’OCDE.

 

El document afirma que el frau fiscal és un factor de distorsió de la cohesió social. “La constatació, diu l’Informe, que hi ha ciutadans que compleixen amb les seves obligacions fiscals i altres que no, atempta contra la necessària equitat horitzontal. Així, l’evasió fiscal porta cap a una redistribució perniciosa, des d’aquells que respecten les regles del joc de la convivència cap a aquells que no les respecten.”

 

El document destaca les dades publicades per Eurostat el mes d’abril d’enguany sobre la recaptació fiscal dels Estats a la UE-27 en relació amb el seu PIB: 46% de mitjana a la UE-27 en contrast amb el 36% a Espanya. Percentatges il·lustratius del recorregut que, en eficiència en la gestió i aflorament de bases imposables,  pot fer el sistema tributari, sense haver de recórrer a una major imposició de les bases ja identificades –dels contribuents que ja compleixen.

 

 

L’Informe destina un breu apartat a centrar els conceptes d’evasió fiscal i economia submergida d’acord amb els criteris i estàndards internacionals. Afirma que “es produeix evasió o frau fiscals quan les persones o les empreses no declaren o declaren incorrectament els fets imposables que són característics de cada tribut, bé sigui amagant els ingressos o el patrimoni, incorporant despeses fictícies o no deduïbles, alterant magnituds, o bé aplicant criteris interpretatius que són contraris a la llei.”

 

Mentre que es defineix l’economia submergida “com aquelles activitats productives legals en les quals la contraprestació rebuda hauria d’estar sotmesa a tributació però els venedors (o prestadors dels serveis), sovint d’acord amb els adquirents dels béns o destinataris dels serveis, rebutgen pagar els corresponents impostos”, quan es parla del volum de l’economia submergida en una economia, s’expressa el valor de la producció de béns i serveis que no s’ha declarat a les autoritats fiscals, no la quantia de tributs no declarats o no ingressats.

 

El document del CAREC incideix en l’actuació de l’Administració tributària i en com aquesta influeix en la tipologia del frau fiscal a l’Estat: “l’Agència Tributària de l’Estat té un nivell d’eficiència que es pot considerar raonable en el control tributari de les persones, les empreses i les dades que estan dins del “sistema”. (...) “Però el problema és el que queda fora del sistema. Les dades sobre recaptació i pressió fiscals a Espanya, així com el nivell d’economia submergida a l’Estat –el document incorpora un ampli annex amb taules i dades−, ens orienta sobre la magnitud i intensitat del frau fiscal. La reeixida explotació de les dades relatives a les bases imposables identificades per part de l’AEAT, pot haver induït a una falta de motivació en la tasca orientada a fer aflorar aquelles bases que no es declaren.”

 

Recomanacions per a l’acció

L’Informe, que es completa amb un annex estadístic, conclou amb un ampli apartat propositiu que, partint de les tendències i recomanacions dels organismes internacionals, pretén  afavorir les condicions per desenvolupar una estratègia que millori el compliment voluntari i l’augment de la moral fiscal de la ciutadania i de les empreses. Apunta també a la necessitat de  dimensionar i organitzar adequadament el control del compliment tributari.

 

Així, el CAREC planteja propostes en l’àmbit del dimensionament de l’Administració tributària; de la segmentació dels contribuents en funció del seu perfil de risc; de la seguretat jurídica tributària que pot afectar a l’atractiu d’un determinat país per a les inversions internacionals; i demana reformes normatives específiques en relació amb la “planificació fiscal agressiva”, la lluita contra els software que suprimeixen electrònicament un percentatge de les vendes registrades per eludir impostos, l’impuls del pagament electrònic per targeta, etc. El document es tanca proposant un treball conjunt en el si del “Consejo Territorial para la Dirección y Coordinación de la Gestión Tributaria” destinat a revisar l’operativa de la funció pública de control tributari i de la seva metodologia.