La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat avui els eixos bàsics de l’avantprojecte de llei de la formació professional de Catalunya, una eina per ajudar a la millora de l’ocupació a Catalunya. Rigau ho ha fet públic durant una conferència en el marc de l’esmorzar informatiu del Fórum Europa Tribuna Catalunya, on ha fet saber que aquesta setmana els principals sindicats i patronals han rebut els criteris bàsics de l’avantprojecte: “Ja tenim un document bàsic, l’hem lliurat simultàniament aquesta setmana a sindicats i patronals i grups parlamentaris que donen suport al Govern i a partir d’ara els obrirem als altres grups parlamentaris per poder debatre aquells elements que formen part de la nova llei de formació professional”. Rigau ha expressat la seva intenció de diàleg. Precisament, l’exconseller d’Educació, Ernest Maragall, ha presentat la consellera en l’acte i ha recordat com des del Govern i amb Rigau a l’oposició va ser possible la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).
La titular d’Ensenyament ha destacat els principals criteris proposats. La proposta de la futura llei de formació professional, realitzada de manera conjunta entre el Departament d’Ensenyament i el d’Empresa i Ocupació, comporta crear un nou sistema d’FP a Catalunya, un model que integra i coordina tota la formació professional. Alhora, suposarà una major implicació i participació de les empreses, fet que permetrà apropar la formació a les necessitats del mercat de treball i a les diferents realitats del territori. Rigau ha assegurat que “aspirem a tenir una llei que per primera vegada reguli el conjunt de l’FP pel que fa a les necessitats de les empreses, al suport que han de rebre, a la millora de les qualificacions dels treballadors, a tot allò que garanteixi un continu de professionalitat acumulada, que es pugui acreditar l’experiència laboral, i també que es pugui combinar el treball i la formació”.
Destaca la integració de la formació professional inicial –l’FP reglada del sistema educatiu- i la formació professional per a l’ocupació –adreçada a persones en actiu o en situació d’atur-, garantint l’aplicació de criteris de complementarietat, correspondència i coordinació. També es definirà un catàleg de serveis, així com centres integrats que permetin englobar tot el sistema. La consellera ha remarcat les millores que introduïdes en el camp de la formació professional: “És per això que em plau dir que l’avantprojecte de llei que entrarà ben aviat en escena al Parlament crea el sistema integrat de l’FP. Alhora, intenta donar el millor bagatge formatiu als treballadors al llarg de la seva vida, vol respondre a les necessitats de les empreses, i articula la xarxa de centres de formació al seu servei”.
L’avantprojecte també té en compte les necessitats dels treballadors que no tinguin acreditats els seus coneixements. També es potenciaran les estades del professorat a les empreses per tal de facilitar-los el contacte amb el dia a dia del sector productiu. A més, s’estableix l’acreditació de l’experiència del treballador alineant-se amb la Unió Europea, que recomana als estats membres establir sistemes de validació de l’aprenentatge no formal i informal, per millorar el mercat de treball i complir l'objectiu d'assolir un creixement intel•ligent, sostenible i integrador, fixat en l'Estratègia Europa 2020. Rigau ha afirmat que “la proposta crea mecanismes per a tot el que són les correspondències de títols i certificats, perquè a partir de les unitats de competències del sistema tinguem un model molt flexible”.
La consellera ha repassat l’evolució de la formació professional, i ha explicat que actualment hi ha un total de 55.000 alumnes en pràctiques a les empreses, i un total de 2.116 en règim de formació dual. Alhora, s’han signat 200 convenis amb empreses que demanen formació adaptada a les seves necessitats, i aproximadament 9.000 persones treballadores han acreditat les competències que han assolit en el món laboral, ja que no ho tenien certificat.
Rigau ha assegurat que per aconseguir tirar endavant l’avantprojecte cal la col·laboració de tots els sectors: “Educació per les persones, pel país, per garantir el futur i per donar resposta a les necessitats de l’empresa, i un gran repte com aquest requereix la complicitat de tothom, de tots els estaments”.
La titular del Departament d’Ensenyament també s’ha referit al debat de la LOMCE reiterant la impossibilitat de la seva aplicació tal com està a hora i si no es fan canvis al Senat. En aquest sentit, ha ressaltat que la LEC permet una estabilitat al sistema, ja que la normativa no es modifica amb el canvi de govern. També ha denunciat els rànquings que es preveuen en la LOMCE i ha assegurat que “no ens hem d’enfrontar pels resultats, hem d’utilitzar-los”. La consellera ha apuntat que gradualment anem incrementant les taxes d’èxit dels alumnes que superen l’ESO per tal d’acostar-nos als nivells de l’Europa del 2020. Rigau ha tornat a recordar que l’escola no ho pot fer tot sola i que per això cal la col·laboració de la família i la societat.
