El director general per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família, Xavier Bosch, ha exposat avui a la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament les claus del Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016. El director general ha destacat “el procés participatiu amb el qual ha estat elaborat aquest document”, així com “el treball i les aportacions dels ens locals, entitats i agents socials, a més de persones enteses en diferents matèries tractades”.
Bosch ha assegurat que el Pla “vol fer front als canvis que s’estan produint en la realitat migratòria del nostre país”. Entre aquests canvis, ha apuntat que “un de molt important és la diversificació dels moviments humans”, en referència a l’emigració, la mobilitat circular o el retorn al país d’origen, “la qual cosa obliga a fer plantejaments nous, més enllà del predominant fins ara com l’acollida i la integració de les persones immigrades”.
No oblidar el debat polític que estem vivint
Bosch també ha afirmat que cal atendre “la integració a la nostra societat dels infants i joves fills de famílies immigrades i, de manera molt relacionada, l’atenció a la diversitat de la nostra societat, molt més alta del que era fa pocs anys”.
Finalment, el director general per a la Immigració ha apuntat que “cal no oblidar les persones i les famílies d’origen immigrat del debat polític que estem vivint. El debat sobre el futur de Catalunya també afecta les seves vides i per això cal que tant les administracions com la societat civil facin esforços per fer arribar la informació a totes aquestes persones”.
Un document estratègic
El Pla és un document estratègic i programàtic que recull totes les polítiques públiques que desenvolupa la Generalitat per mitjà dels diferents departaments, sovint col·laborant amb altres actors com els ens locals, els agents socials o les organitzacions de la societat civil. Com ha afirmat Bosch, “els Departaments del Govern estan involucrats de manera executiva, els quals han de presentar plans d’actuació cada any i liquidacions al final de cada període, amb la qual cosa es pot valorar el compromís en els objectius d’assegurar la cohesió social a través de la integració de les persones d’origen immigrant”.
El Pla està estructurat en cinc eixos transversals, que es desenvolupen a través dels respectius programes: polítiques migratòries i context socioeconòmic (8 programes), identificació-integració (5 programes), convivència i cohesió social (8 programes), infants i joves (2 programes) i transició nacional (1 programa).
Alhora, cal destacar que el Pla identifica diversos factors clau a tenir en compte, com la dependència dels fluxos migratoris respecte del mercat laboral; la necessària integració de la població nouvinguda; les polítiques migratòries com de doble sentit (immigració i emigració); la vigència de la necessitat de construir un espai compartit de la comunicació, de convivència, de reconeixement i de participació en la societat catalana, i la implicació de tots els sectors de la població en el procés de decisió sobre el futur polític de Catalunya.
Emigració
Per primera vegada, un Pla d’aquestes característiques incorpora el moviment emigratori com a reflex del canvi de cicle migratori que està vivent el país. Després d’uns anys marcats per l’arribada continuada de persones estrangeres, els propers anys es preveu que aquesta població s’estabilitzi i es duguin a terme magnituds apreciables d’emigració catalana cap a l’estranger.
La difícil situació econòmica és en gran part la causa d’aquest canvi de tendència i força les administracions a vetllar per tal que les persones emigrades mantinguin el seu vincle amb Catalunya.
Finalment, el Pla es regeix pels següents principis d’actuació: garantir el respecte i l’extensió dels drets humans; garantir la convivència i la cohesió social a Catalunya; garantir al conjunt de la societat la igualtat de drets i el respecte als deures; garantir una ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme com a norma de convivència, i promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries.