FOTO WEB
Un moment de l'acte.
 
 
El director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, ha presidit, aquest divendres, la presentació de les conclusions de l’esmentat Simposi, celebrat a Vic els dies 17 i 18 de desembre de 2014
 
Així, les conclusions reforcen la idea que cal un canvi de model de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes i que aquest s’ha d’adaptar a les especificitats catalanes, de manera similar a com ho gestionen altres països amb un model productiu ramader similar al de Catalunya
 
 
El director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Miquel Molins, acompanyat de la directora dels Serveis Territorials del Departament a Barcelona i a la Catalunya Central, Neus Ferrete, ha presidit aquest matí, a Vic, la presentació de les conclusions del Simposi Internacional ‘Reptes i oportunitats en la fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes’, que el passat mes de desembre va aplegar en aquesta mateixa ciutat un important nombre de representants i especialistes de reconegut prestigi en la matèria vinguts de diferents països comunitaris en els quals la problemàtica de la gestió de les dejeccions ramaderes presenta unes característiques molt similars a les de Catalunya.
 
De fet, com ha recordat Molins, el Simposi es va plantejar amb l’objectiu de contribuir a què el nou model de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes que planteja el Govern de la Generalitat de Catalunya tingués un punt de referència en el debat que es va generar amb alguns del millors experts vinguts d’arreu d’Europa i es generés un intercanvi d’experiències i punts de vista, amb la discussió de nous enfocaments i l’orientació envers les línies de treball futures.
 
I val a dir que la resposta del sector va ser molt positiva, amb una elevada participació i una forta interacció entre tots els participants i assistents. Així, es va poder avaluar què estan fent altres regions i països d’Europa amb situacions similars a la catalana i es va conèixer quina és la tecnologia i les eines de gestió que s’estan aplicant per a fer-hi front.
 
Durant la celebració del Simposi, va quedar clar que les dejeccions ramaderes contenen nutrients que són imprescindibles per al creixement dels cultius i que la seva valorització a través de l’aplicació al sòl és la millor forma de gestió. No obstant això, en zones de gran concentració ramadera sorgeixen problemes de gestió que de no resoldre’s adequadament acaben tenint repercussions en el propi sòl i en les aigües. Per això, una de les principals conclusions del Simposi - ha assenyalat el director general- ha estat la de fer palesa la necessitat de “gestionar les dejeccions de forma integral2, és a dir, que l’enfocament del nou model de gestió contempli des del maneig en origen (gestió de l’aigua, olors i tractaments) fins a la fertilització agrària (anàlisi de sòl, raonament de la fertilització, innovació en la maquinària d’aplicació i olors), passant per l’alimentació de precisió (canvis en les dietes que suposen reduir en un 40% l’excreció de nitrogen) i l’adequació dels tractaments a cada realitat local (valorització i sistemes de gestió).
 
En aquesta mateix sentit, Miquel Molins ha afegit que també s’ha constatat que “una gestió integral ha de contemplar indefectiblement els aspectes econòmics i, per tant, la internalització dels costos en l’activitat productiva”.
 
Des d’aquest punt de vista cal destacar que el Simposi va fer una revisió dels sistemes de gestió i les tecnologies aplicables, evidenciant que hi ha molt marge per a la seva adaptació i implementació, sempre dins d’un marc de competitivitat del sector, és a dir, que l’adopció de totes aquestes tecnologies que fan mediambientalment sostenible el model no és un fre per al sector sinó una necessitat per a poder continuar essent competitiu en el futur.
 
L’adopció de més eines de gestió, la implementació del màxim nombre de solucions a nivell d’explotació i el desenvolupament en zones d’alta densitat ramadera de solucions tecnològiques que permetin optimitzar i internalitzar els costos són, doncs, altres de les grans conclusions del Simposi.
 
A més, també s’ha evidenciat la necessitat de canviar la tendència actual per a poder complir amb els terminis i objectius, ja que el model que es va implantar i consolidar en els últims 15 anys s’ha demostrat esgotat i ara cal emprendre un nou camí en el qual figures com les associacions o la gestió col·lectiva esdevenen del tot imprescindibles.
 
Finalment, el compromís que sector i Administració treballin de forma conjunta i s’intensifiqui la inversió en recerca ambiental són també altres missatges que s’han extret del Simposi, del que des del DAAM se’n fa una lectura molt positiva i se’n valora molt la posada a disposició del sector d’informació clara, concreta i necessària destinada a la implantació de mesures que fan compatibles l’agricultura amb el desenvolupament de l’activitat ramadera.
 
 
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.

2  

Fitxers adjunts

Document adjunt.

Document adjunt.
PDF | 1442

Imatge de l'acte.

Imatge de l'acte.
JPG | 104