Els tractaments poden jugar un paper fonamental sempre que es treballi des d’un enfocament integral (incloent mesures preventives). La separació sòlid-líquid, com a primera fase senzilla de tractament,  permet dividir el purí en dues fraccions diferents, una fase sòlida, amb un contingut en nutrients (especialment fòsfor i nitrogen orgànic) més elevat que les dejeccions originals, i una fase líquida. Aquesta separació  no modifica el contingut dels components del purí, però permet una redistribució dels mateixos i, per tant, millora la capacitat de gestió, així la fracció sòlida es pot exportar a zones llunyanes (planta de compostatge o gestionar-se com un fem), abaratint els costos de transport per unitat de nutrient exportat. Així, el procés de separació sòlid-líquid dels purins permet treure nutrients (nitrogen i fòsfor) de les àrees amb elevada densitat ramadera i recuperar-los en un producte comercialitzable.

 

Ara farà un any que, dins del projecte Life+ ‘Futur agrari”, s’està realitzant el seguiment de diferents tecnologies de tractament en explotacions ramaderes en què una de les seves produccions és de porcí. Aquest seguiment el realitzen tècnics del Departament d’Agricultura juntament amb tècnics de l’IRTA-Giro de Torre Marimon.

 

L’objectiu d’aquest primer any ha estat conèixer els rendiments dels diferents processos de tractament utilitzats sent els equips de separació de fases els més utilitzats com tractament individual o com pretractament d’algun altre sistema. La major part dels sistemes de separació sòlid-líquid analitzats disposen de dos separadors en continu, sent el sistema més usat la combinació d’un tamisat, rotatiu o gravitatori, amb una posterior separació mitjançant un cargol premsa. En el cas de les explotacions que solament disposen d’un únic separador, el sistema més utilitzat és el cargol premsa. També es va analitzar els sistemes que realitzen la separació mitjançant l’ús d’un separador cargol premsa i d’una centrífuga en continu, i els que realitzen la separació mitjançant un sistema de decantació i separació amb un cargol premsa.

 

Quan s’analitza un separador sòlid-líquid interessa saber quina quantitat de purí passa a la fracció sòlida, és a dir, el rendiment màssic del sistema, però també és molt important saber quina quantitat de nutrients, principalment fòsfor i nitrogen, porta aquest part sòlida.

 

Dels resultats obtinguts, s’observa que entre el 3 i el 24% del purí tractat mitjançant una separació sòlid-líquid es distribueix a la fracció sòlida. Aquesta fracció sòlida té entre el 6 i el 49 % del nitrogen i entre el 7 i el 73% del fòsfor del purí, i entre el 5 i el 72% del Cu i del Zn del purí tractat.

 

Aquesta amplia variabilitat de resultats queda més acotada quan s’analitza el rendiment segons diversos factors: el sistema de separació utilitzat, el contingut de matèria seca del purí, la procedència del purí (porcí o vaquí i porcí), i el cabal de treball del sistema.

 

Per exemple, en sistemes més senzills (tamisat  i/o un cargol premsa) i amb un purí més dens (amb contingut de matèria seca superior al 5%) s’ha observat que en la fracció sòlida es desplaça el 15% del N. La quantitat de fracció sòlida que s’obté també es dobla al 10%. Els valors de fòsfor extrets a la fracció sòlida se situen en l’ordre del 15%.

 

El cabal de treball del sistema de separació també afecta en el rendiment. Tot i que, els sistemes de separació es dissenyen per uns cabals òptims de treball, aquests s’han de poder revisar segons l’objectiu de rendiment i característiques del purí d’entrada. En l’anàlisi d’aquests primers seguiments s’ha observat que en els sistemes de separació de tamisat més cargol premsa, el rendiment millora amb granges que treballen en cabals més baixos, passant, per exemple, d’un rendiment del 12,5% del nitrogen (amb un cabal baix inferior a 2m3/hora), a 7% del nitrogen (quan el cabal és superior a 10m3/hora).

 

Finalment, també s’ha observat que en sistemes més cars, com l’ús de centrífugues aplicant additius al purí, el rendiment de separació pot incrementar fins al 48% pel que fa el nitrogen i el 73% pel que fa el fòsfor. Aquests rendiments, però, s’obtenen quan se separa purí de vaquí junt amb el purí de porcí.

 

Amb sistemes simples com el tamisat i el cargol premsa s’aconsegueix rendiments d’extracció de nitrogen i fòsfor fins al 15%.

 

Com a resum, els sistemes de separació sòlid-líquid extreuen més quantitat de fòsfor que de nitrogen a la fracció sòlida. D’aquesta manera, l’aplicació de la fracció líquida com a fertilitzant amb criteris nitrogen no es queda restringida per l’excés de fòsfor en l’aplicació.

 

 

Trobareu més informació a www.futuragrari.cat

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.