- La directora general de Polítiques Ambientals i el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, presenten dos projectes de ciència ciutadana que permeten obtenir i compartir informació sobre la biodiversitat aprofitant les noves tecnologies
- Els projectes, de l’Institut Català d’Ornitologia, recullen informació sobre ocells, mamífers, amfibis i papallones aportada per particulars a través d’app i navegadors
- La Generalitat, mitjançant l’estratègia SmartCAT, impulsa iniciatives com aquestes amb què la ciutadania, aprofitant la tecnologia i la informació digital, participa activament en la promoció d’una societat més intel·ligent, sostenible i integradora
El Projecte Ornitho
Ornitho.cat és un projecte de ciència ciutadana 100% online posat en marxa l’any 2009 i que recull observacions faunístiques per tal de millorar el coneixement de la distribució i fenologia de la biodiversitat catalana i obtenir informació sòlida i imparcial que contribueixi a les polítiques de conservació del medi ambient. Actualment compta amb prop de 2.700 participants, rep mig milió d'observacions anuals i és utilitzat com a eina de consulta per més de 30.000 persones diferents cada any. Ornitho.cat rep, sobretot, informació d’ocells (el 98,5% dels 2,7 milions de dades rebudes fins ara), però també de mamífers, amfibis, rèptils, libèl·lules, papallones diürnes i cigales (prop de 40 mil dades en total).
L'àmbit geogràfic d’ornitho.cat és Catalunya, però gràcies a l'app per a smartphone també es poden introduir observacions faunístiques de tots els Països Catalans i la resta d’Europa. Ornitho.cat ha estat clau per millorar el coneixement sobre la distribució i abundància d’un gran nombre d’espècies, desenvolupar millors eines de gestió i avaluació del medi natural i, fins i tot, per detectar espècies que no havien estat prèviament catalogades a Catalunya. A més, és una gran eina de difusió de la informació ambiental i compleix una funció social clau posant en contacte els observadors, facilitant l’intercanvi d’informació i, sobretot, implicant i responsabilitzant els ciutadans amb el territori.
Ocells dels jardins
L’altre projecte que desenvolupa l’ICO s’anomena Ocells de jardins (OdJ), que es basa en les aportacions d'aficionats a l'ornitologia que volen contribuir al coneixement científic del nostre patrimoni natural, gaudint al mateix temps del seu hobby.
OdJ té com a finalitat registrar les observacions dels ocells que podem veure a jardins, terrasses o balcons, sigui en un entorn urbà, residencial o rural. Els participants primer han de descriure les característiques del seu jardí en un formulari (superfície, tipus d'arbres i unes poques dades més) i anotar després totes les espècies d'ocells que vegin durant l'estona que vulguin (siguin 10 minuts o 5 hores). Ho poden fer cada dia, cada setmana o de tant en tant, sense comprometre's a una freqüència concreta. Se'ls demana, això sí, que ho facin l'últim cap de setmana de gener i l'últim de maig, per tenir una mesura homogènia dels ocells d'hivern i de primavera a tot Catalunya en un moment donat. Precisament, la setmana vinent és una setmana clau per recollir dades de primavera i es demana la col·laboració ciutadana a l’hora de proveir informació.
L’estratègia SmartCAT
Liderada per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Empresa i Ocupació, SmartCAT es l’estratègia amb què la Generalitat de Catalunya impulsa iniciatives que, aprofitant l’ús de la tecnologia i la informació digital, promouen una societat més intel·ligent, sostenible i integradora. Es tracta d’iniciatives innovadores com les dues presentades avui, en què, gràcies a les tecnologies smart, el ciutadà obté i intercanvia informació sobre les observacions de la biodiversitat animal i intervé, d’aquesta manera, en la recerca i la gestió ambiental i del territori.
Les tecnologies smart estan obrint un camp immens de possibilitats per a tota mena d’investigacions i estudis, per a la generació de mapes geolocalitzats d’activitats, moviments i censos reals de poblacions o fins i tot migracions. Aquestes tecnologies es basen en “l’empoderament tecnològic” del ciutadà, en dotar-lo de la possibilitat d’enregistrament i acumulació de dades, ja sigui de forma passiva o activa, per a un ús genèric o bé per a un estudi concret, gràcies a l’ús dels smartphones o altres dispositius, que enregistren les dades i poden enviar-les a sistemes informàtics de processament.
D’aquesta manera, amb projectes col·laboratius com els presentats avui, el ciutadà esdevé un smartcitizen, que tant genera dades com les pot utilitzar per a tota mena d’activitats, ja siguin privades (professionals, de lleure, etc) com d’utilitat pública. Mostra d’aquest últim cas també ho seria l’aplicació Cobertura Mòbil, que es va presentar públicament durant la darrera edició del Mobile World Congress i que forma part de l'estratègia smartCAT en la línia de la governança participativa, ja que posa en mans de la ciutadania un instrument per millorar un servei bàsic d'aquest segle XXI: la connectivitat.
