En una entrevista a l’espai “L’entrevista de l’estiu” de Televisió de Catalunya, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha dit que des que va començar la crisi, la majoria de les comunitats autònomes, amb algunes excepcions, no poden complir amb els seus pressupostos, per la imposició d’uns objectius de dèficit no realitzables i pel bloqueig als impostos propis. El conseller ha explicat que l'Estat imposa uns objectius de dèficit i es guarda un marge: “a principis d’any, el Ministerio sap perfectament que les comunitats no compliran, aleshores provisionen, fan les seves contingències i a final d’any tot encaixa i el global del Reino d’Espanya pot presentar xifres a Europa que demostren que es compleix amb l’objectiu de dèficit assignat”. 

 

D’altra banda, Mas-Colell també s’ha referit al “col·lapse” dels ingressos propis per decisions judicials: “el Tribunal Constitucional ha tombat l’impost sobre els dipòsits bancaris i, ahir, l’Audiència Nacional va desestimar el recurs presentat per la Generalitat que reclamava els 759M d’euros de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut corresponent a l’any 2008”.

 

El responsable de les finances catalanes ha explicat que en aquest context  “aproximadament un 14% de les despeses del 2015 no estaran cobertes amb ingressos”.  La diferència s’haurà de cobrir amb ingressos “de l’únic banc que tenim: el FLA, el Plan de proveedores, el Ministerio. I així és com funcionem”.

 

El conseller també ha explicat que dels 1.900M d’euros addicionals que rebrà Catalunya el 2016, 700M es corresponen a la bestreta del model de finançament, que “segurament també està subestimada”. “Aquests se’n van tots a la reducció de l’objectiu de dèficit, perquè passar del 0,7% al 0,3% de l’objectiu de dèficit són 800M i, per tant, per aquí arriben 700M d’ingressos per impostos i per aquí se’n van”, ha afegit.

 

Els altres 1.200M són els diners de menys que es van deixar d’ingressar l’any 2014, per una subestimació de les bestretes que va fer l’Estat espanyol a les autonomies aquell any. “Són diners que nosaltres hem prestat a l’Estat durant dos anys i, si els haguessin transmès quan ens corresponien, hauríem fet un dèficit 0,7 punts inferior”, ha dit.

 

Preguntat sobre la viabilitat d’una Catalunya independent, el conseller s’ha mostrat convençut que Catalunya com a una unitat econòmica separada seria perfectament viable i que “mai es farà res que la pugui deixar fora de la UE”.

 

Sobre la possibilitat que el tramvia uneixi la Diagonal de Barcelona, el conseller ha defensat una postura similar a la de l’exalcalde Trias i ha apuntat la necessitat de fer una anàlisi cost-benefici del projecte. “Donada la sensibilitat del Govern municipal actual, potser arribaran a la conclusió que els diners estaran millor invertits en altres despeses més urgents”, ha conclòs.