• L’embarcació, construïda l’any 1916, estava malmesa després d’haver estat exposada a l’exterior durant catorze anys
• La restauració ha durat sis mesos i s’ha dut a terme in situ, en el recinte dels jardins del far de Vilanova i la Geltrú, on hi ha el Museu del Mar
• El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, va concedir l’any 2014 una subvenció de 21.432 euros a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per finançar la restauració de l’històric bot

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Garraf), ha restaurat l’històric bot de salvament Víctor Rojas, del Museu del Mar del municipi. Els treballs de conservació i restauració han durat sis mesos i s’han portat a terme in situ, en el recinte dels jardins del far de Vilanova i la Geltrú, on hi ha el Museu del Mar.

 

L’embarcació és de l’any 1916 i està construïda amb fusta, però també té elements de ferro (claus i cargols) i tèxtils (cordes). Es tracta d’un bot insubmergible de rems i vela per a 14 persones, que s’inspira en les bots anglesos de tipus Beeching Peake. El bot es va construir a les Drassanes Miquel Corbeto de Barcelona. Va arribar a Vilanova i la Geltrú, procedent de Barcelona l’any 1925, en substitució de l’antic bot de salvament Esteban Anzil. D’aquest tipus de bot només n’hi ha tres a tot Catalunya: el de Vilanova i la Geltrú, un a Segur de Calafell i un tercer a Sant Feliu de Guíxols.

 

El bot es trobava en un estat de conservació molt dolent i algunes zones concretes i alguns elements es podien qualificar com a ruïnosos, com és el cas dels pals. El fet que durant catorze anys s’exposés a la intempèrie i en contacte directe amb la gespa dels jardins del far, va fer que l’embarcació patís els efectes de la humitat, amb tot el que això comporta, com ara la pèrdua de suport de fusta. A més, tots els elements que formen part del conjunt estaven dispersats per diferents magatzems municipals, per la qual cosa s’ha dut a terme un treball afegit per reunir-los i determinar la utilitat de cadascun d’ells. D’altra banda, el bot ha estat objecte d’un gran nombre d’intervencions de manteniment, que se li han practicat al llarg de la seva història: repintades, aplicació de massilla, etc.  

 

 

 

La intervenció s’ha dut a terme in situ, amb el bot aixecat i col·locat damunt d’uns cavallets, per tal de tenir accés a totes les parts, inclosa la quilla, que és la part que estava més malmesa. Alguns dels elements annexes més delicats s’han restaurat en unes dependències municipals, per poder-hi treballar amb més comoditat.

 

A grans trets, els processos duts a terme en la restauració del bot han estat els següents: decapatge de la pintura, sanejament, restitució i reproducció de fustes, reintegració volumètrica, aplicació de massilla, poliment, envernissada i pintada. Cal destacar que el procés més llarg i que més ha fet en pro de la bona conservació del bot ha estat la restitució i reproducció dels elements de fusta que estaven en mal estat.

 

La presentació final ha seguit un criteri en el qual s’ha combinat l’acabat rústic a les zones en què hi ha la fusta vista (coberta) i l’acabat més industrial a les zones pintades (casc).

 

El bot es va traslladar a la seva actual localització, dins del recinte dels jardins del far, quan estava a mig procés de restauració, i els treballs es van finalitzar en el lloc on s’exposa actualment.

 

L’equip de professionals que ha portat a terme la restauració del bot de salvament Víctor Rojas el formen: Josep M. Miret, Oriol Móra, Núria Prat i Mia Marsé, tots ells supervisats i coordinats per Josep Paret, tècnic del CRBMC. El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, va concedir l’any 2014 una subvenció de 21.432 euros a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per finançar la restauració de l’històric bot