La vicepresidenta i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha denunciat que “el Govern de l’Estat segueix retallant any rere any en polítiques socials”. Ho ha explicat aquest dimecres en el decurs d’una entrevista al programa “El Matí” de Catalunya Ràdio on ha lamentat que “l’Estat ens juga a la contra a l’hora de preservar el moll de l’os de l’Estat del Benestar”. Munté ha dit que “la variació en els pressupostos estatals dels anys 2014 i 2015  en l’àmbit de la dependència va ser nul·la, tot i que des de l’1 de juliol han accedit al sistema les persones valorades amb Grau 1”. “D’altra banda, l’increment de 75 milions per al conjunt de tot l’Estat previst per aquest 2016 és clarament insuficient”, ha dit la vicepresidenta.

 

Munté ha explicat que aquests 75 milions corresponen al mínim garantit per atendre les persones amb Grau 1, però només a Catalunya ja hi ha valorades més de 50.000 persones i la seva atenció representaria més d’un terç dels recursos previstos per a tot l’Estat. “A més si finalment es manté la proporció dels transferències de l’Estat a les comunitats autònomes en aquesta matèria, només es podrien atendre 20.000 persones i 30.000 potencials beneficiaris del Grau 1 quedarien fora del sistema” ha lamentat la consellera de Benestar Social i Família.  

 

“De nou, la Generalitat ha de fer front en solitari al manteniment de bona part del sistema de la Dependència a causa del reiterat incompliment per part de l’Estat espanyol de les seves responsabilitats en el finançament”. Tot i aquest sobreesforç, Munté ha refermat el seu compromís per “seguir donant resposta a les necessitats de les persones amb dependència i continuar avançant per a disposar d’una llei específica que doni resposta a un model propi de promoció de l’autonomia personal, com una eina més que preservi el model català de serveis socials”.

 

La vicepresidenta també ha denunciat la suspensió per cinquè any consecutiu del pressupost del nivell acordat (xifrat en uns 50 milions d’euros) que es destinava sobretot al creixement de noves places assistencials, tant de nova construcció com concertades.

La consellera de Benestar Social i Família ha lamentat la dràstica reducció en els darrers anys per part de l’Estat espanyol dels recursos destinats a l’atenció més directa i de primera necessitat per a les persones en situació de vulnerabilitat. La inversió del Pla concertat en aquest àmbit roman inalterable respecte al 2015, tot i l’increment en el fons per a pobresa infantil. “L’any 2010 l’Estat destinava als serveis bàsics d’atenció primària de Catalunya 13,6 milions d’euros i aquest 2016 només en preveu 3,8”, ha explicat Munté. “Tot i que l’Estat parla de cofinançament, la realitat és que a Catalunya la Generalitat i els ens locals destinen 213 milions d’euros a l’atenció directa i l’Estat tot just n’aporta quatre milions”, ha dit la vicepresidenta. 

 

Neus Munté també ha denunciat la constant invasió competencial per part de l’Estat en la seva activitat subvencionadora. “En els diferents àmbits de serveis socials i protecció social, l’Estat insisteix en dotar-se de crèdits per atorgar subvencions  a entitats en matèries de les quals les comunitats tenen competència exclusiva, en lloc de destinar els fons a les partides de transferències territorials per a aquesta finalitat”, ha lamentat la vicepresidenta i consellera de Benestar Social i Família.

 

En aquest sentit, cal destacar sobretot el tractament que es dóna al 0,7% de l’IRPF que es destina a finalitat socials. “Malgrat les diferents sentències del Tribunal Constitucional sobre aquesta línia de subvencions, l’Estat segueix sense transferir aquests recursos a les comunitats autònomes per tal que ho gestionin i distribueixen de forma territorialitzada, atenent a les competències exclusives en matèria de serveis socials”, ha explicat Munté.

 

D’altra banda, pel que fa al nou Programa Operatiu Estatal dels Fons d’Ajuda Europea per a les Persones més Desafavorides 2014-2020 (FEAD), la consellera ha lamentat que “l’Estat novament en centralitza la gestió, no possibilitant que les comunitats autònomes hi puguin intervenir, malgrat ho prevegui la Unió Europea”. Així, l’Estat prioritza que els fons es gestionin a través d’ajuntaments i entitats, sense tenir en compte la competència exclusiva que en aquest àmbit té la Generalitat de Catalunya.

 

Finalment, la vicepresidenta ha fet notat “un clar esperit homogeneïtzador i recentralitzador de competències que són exclusives de Catalunya i que es deixa entreveure en el redactat dels objectius de moltes memòries de diferents programes de serveis socials darrera el concepte de cooperació i col·laboració amb les comunitats autònomes”.