El conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el vicepresident segon del Parlament, Lluís M. Corominas, han presentat aquest migdia al Parlament els actes institucionals conjunts que se celebraran amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Uns actes que, segons ha explicat Homs, tenen com a leitmotiv “la voluntat d’integrar tothom i que tothom s’hi senti representat”.

 

En aquest sentit, el conseller ha expressat la voluntat del Govern de mantenir la “vocació institucional”  i d'acte "obert" de la celebració, inaugurada pel president Maragall i continuada pels presidents posteriors, i el desig que tothom hi participi.

 

Per aquest motiu, la base dels actes d’enguany és la cultura, entesa com a “eix vertebrador, integrador i cohesionador” de la identitat d’un país “plural amb expressions i  sentiments diversos” en què la cultura té un paper “molt principal”.  “La cultura és un dels espais de la nostra vida col·lectiva on es pot generar més consens”, ha assegurat Homs.

 

L’acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya tindrà lloc el proper dia 9 de setembre a les 10 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i estarà organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Com ha assenyalat el conseller Homs, la coincidència de l’11 de Setembre amb l’inici de la campanya electoral ha obligat a “ressituar en el calendari” l’acte institucional i celebrar-lo dos dies abans.

 

La història, la cultura i l’art són la base d’aquest acte, en què es repassaran diferents commemoracions que se celebren enguany, amb dos fils conductors principals: el centenari de la xarxa de biblioteques de Catalunya i els 750 anys del naixement del cronista Ramon Muntaner.

 

El director teatral Josep Maria Mestres ha creat un espectacle que ressegueix l’evolució del país a partir del paper que hi han jugat les biblioteques de Catalunya. L’objectiu és fer un homenatge a aquestes institucions culturals amb motiu del centenari de la creació de la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya.

 

L’acte, que serà conduït per l’actor Pep Cruz, dóna protagonisme a la microhistòria de Catalunya continguda en els relats personals de bibliotecaris i bibliotecàries d’arreu del país. Els textos seleccionats reflecteixen diferents moments claus de la història del país, entrellaçats amb diferents peces musicals simbòliques i representatives de Catalunya.

 

L’altre gran fil conductor de l’acte d’enguany és la commemoració dels 750 anys del naixement de Ramon Muntaner. A partir d’un relat elaborat per l’escriptor Albert Sánchez Piñol, l’artista audiovisual Franc Aleu ha pres com a inspiració les quatre grans Cròniques medievals catalanes, de les quals Ramon Muntaner en va escriure la més llarga, per elaborar un mapeig que repassa la història de Catalunya des de la seva fundació, l’any 988. Ho farà amb la projecció d’un audiovisual a la façana renaixentista del Palau de la Generalitat, símbol de la voluntat d’autogovern del país.

 

Les efemèrides que es recordaran aquest any durant la celebració són:

 

·         700 anys de la mort de Ramon Llull.

·         750 anys del naixement de Ramon Muntaner.

·         150 anys del naixement d’Enric Morera.

·         100 anys del naixement de Neus Català.

·         100 anys de la creació de la xarxa de biblioteques públiques.

·         75 anys de l’afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.

·         20 anys de la mort d’Ovidi Montllor.

 

A l’acte participaran, amb interpretacions musicals i lectures de textos, l’Orfeó Català dirigit per Josep Vila; la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons; la Colla Sardanista Mare Nostrum; els ballarins Xavier Bagà, Bebeto Cidra, Marina Cidra, Cesc Gelabert i Glòria Gella; els actors Sílvia Bel, Pep Cruz, Vicky Peña, Mercè Pons i Rosa Renom; les cantants Alba Carmona i Ilona Schneider, i el guitarrista Toti Soler.

 

Així mateix, el mapeig comptarà amb música original composta per Salvador Brotons i interpretada per la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció del mateix Salvador Brotons.

 

El mateix dia 9 de setembre, el Parlament de Catalunya lliurarà la Medalla d’Honor del Parlament, en la categoria d’Or, a les vuit primeres dones diputades del Parlament i a la Fundació Guttmann, amb motiu del seu  50è aniversari.    

 

Al matí de l’11 de Setembre, el Govern i el Parlament faran la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova a Barcelona i a la seva tomba a Sant Boi de Llobregat.

 

El Govern també celebrarà actes arreu de Catalunya allò on hi té  presència institucional, i organitzarà actes a les principals capitals del món a través de les delegacions i representacions a l'exterior.

 

 

La imatge del cartell de la Diada d’enguany és una pintura rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, a la comarca de les Garrigues. Datada l’any 5.000 aC, mostra una escena de dansa. Les pintures del Cogul són una de les primeres representacions artístiques de la col·lectivitat a Catalunya i, en aquest cas, dels homes i les dones del Neolític que vivien a la plana de Lleida.

Les pintures van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1998 com a part del conjunt rupestre d’art llevantí, que a Catalunya compta amb 60 indrets registrats.

 

En un moment en què se succeeixen les notícies de la destrucció d’elements de gran valor patrimonial per a la humanitat a diferents llocs del món, però molt especialment a Síria i a l’Iraq, i de forma simbòlica a la ciutat romana de Palmira, s’ha escollit aquesta imatge per posar en relleu la necessitat de preservar aquells elements que ens expliquen com a comunitat humana.