El mes d’agost ha resultat o bé lleugerament càlid o bé termomètricament normal al conjunt del territori, i fins i tot ha estat fred a les zones de més altitud d’algunes àrees del Pirineu occidental.

 

Des del mes de març i fins al juliol inclòs, l’anomalia de la temperatura mensual havia estat clarament positiva a pràcticament tot Catalunya. Aquesta persistència de mesos càlids, poc habitual, ha finalitzat amb un mes d’agost en què, malgrat també s’han observat majorment anomalies positives, aquestes no han estat tant exagerades com les del juliol, mes que va ser excepcionalment càlid.

 

La pluviometria ha estat marcada per les tempestes, fent que la distribució espacial hagi estat irregular, típica d’aquesta època de l’any. Mentre que en algunes àrees de la meitat sud la precipitació ha estat clarament inferior a la mitjana climàtica, alguns indrets, majoritàriament al nord-est, han recollit quantitats de precipitació molt per sobre dels valors mitjans de referència. Aquestes quantitats s’han enregistrat sobretot durant episodis puntuals però importants, els quals han deixat, en alguns casos, valors excepcionals de precipitació.

 

La configuració sinòptica ha estat dominada durant bona part del mes per les altes pressions en superfície a l’oest del continent europeu, que s’estenien des de les Açores fins a l’interior, i l’arribada d’aire relativament fred en altura a les nostres latituds. Amb aquest configuració, la massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica que va afectar el Principat durant bona part del juliol ha estat inhibida durant gran part de l’agost i no s’han produït onades de calor. El pas de diverses pertorbacions associades amb l’aire relativament fred en les capes mitjanes i altes de la troposfera han provocat episodis de tempestes localment fortes.

 

El mes va començar amb les restes del pas del front que va afectar Catalunya els últims dies de juliol. A partir de llavors, es van imposar les altes pressions, només amb incidència d’algunes petites pertorbacions, que va deixar quantitats minses o poc abundants els dies 3 i 4 al Pirineu i litoral Central i Sud, i el dia 6 a l’extrem sud.

 

El dia 7, com a conseqüència d’una advecció d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica amb una falca anticiclònica en altura, la temperatura es va enfilar a pràcticament tot el territori. Els valors de temperatura màxima van superar els 35 ºC a gran part de l’interior del país i els de la mínima van romandre per sobre dels 20 ºC a un ampli sector del territori. A Vinebre (la Ribera d’Ebre) es va assolir una màxima de 40,6 ºC.

 

La situació va canviar la matinada del dia 8, amb el pas d’un front acompanyat d’un embossament d’aire fred en altura, que va tenir com a conseqüència un dels episodis de tempestes més importants del mes els dies 8 i 9. La precipitació va afectar tot Catalunya, però molt especialment sectors del Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany. En poques hores es van acumular 90 mm a Canet d’Adri (el Gironès), 73,7 mm a Anglès (la Selva) o 58,2 mm a Banyoles – Mata (el Pla de l’Estany), estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM). La intensitat va ser localment forta o fins i tot torrencial (quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts): l’estació d’Anglès va enregistrar 43,3 mm en només 30 minuts, de manera que va superar el nivell 2 de Situació Meteorològica de Perill (SMP) (més de 40 mm en 30 minuts).

 

La retirada d’aquesta pertorbació va donar pas a una falca anticiclònica a nivells mitjans que va comportar una pujada de la temperatura a partir del dia 11 i fins al 13, sobretot pel que fa a la temperatura mínima. La presència de núvols baixos va impedir la baixada de la temperatura nocturna i van propiciar que s’enregistressin valors de temperatura mínima superiors als 25 ºC a diversos sectors del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el Tarragonès, a banda del centre de Barcelona. També cal destacar mínimes de més 22 ºC en indrets on és poc habitual, com al Gironès, la Selva i el Segrià. En alguns casos, aquests valors han estat entre els més alts de les darreres dècades.

 

Del dia 13 al 15, la inestabilitat provocada per un solc amb aire relativament fred a les capes mitjanes i altes de l’atmosfera va provocar un dels episodis de tempestes més importants del mes, deixant les precipitacions més abundants al quadrant nord-est del país. Localment els xàfecs van anar associats a temps sever, amb caiguda de calamarsa o pedra, vents forts i intensa activitat elèctrica. La intensitat de precipitació va arribar a ser forta o puntualment torrencial, i es va superar el llindar d’SMP a diverses estacions de la XEMA: Santa Coloma de Farners (la Selva), amb 49,9 mm en 30 minuts, Malgrat de Mar (el Maresme), amb 38,0 mm i Font-rubí (l’Alt Penedès), amb 34,9 mm. Cal destacar l’excepcional acumulació de precipitació el dia 14 en alguns sectors del vessant oriental del massís del Montseny, on es van arribar a acumular fins a més de 150 mm en menys de 3 hores. Els registres a les estacions de Breda (la Selva) i Campins (el Vallès Oriental) el dia 14 van ser de 182,7 mm i 145,0 mm, respectivament.

 

Entre la matinada del dia 17 i la del 19 va tenir lloc un nou episodi de precipitació, provocat per una pertorbació amb aire fred en altura, associada a un centre de baixes pressions que va romandre estacionari entre les illes Britàniques i França durant aquests dies. Va afectar gairebé tot Catalunya, però especialment diversos sectors del Prepirineu, Pirineu oriental i nord del Tarragonès, acumulant fins a més de 50 mm. Tot i que les quantitats acumulades no van arribar als registres tan abundants de l’episodi anterior, aquest va ser més generalitzat, i de fet aproximadament un 45% de les estacions de la XEMA van enregistrar el dia més plujós del mes durant aquests dies, majoritàriament el 18. La intensitat va ser localment forta o fins i tot torrencial, arribant a 41,6 mm en 30 minuts a l’EMA de Torredembarra el dia 17, mentre que el 18 es van recollir 25,1 mm i 25,0 en 30 minuts a les EMA de Sant Pau de Segúries (el Ripollès) i Vinyols i els Arcs (el Baix Camp), respectivament.

 

El dia 20 no es van produir precipitacions sobre Catalunya, que es trobava sota el domini d’una potent àrea d’altes pressions que s’estenia des de les Açores fins al centre d’Europa. El dia següent, en canvi, es van produir tempestes a la plana de Vic i punts del Prepirineu, on van arribar a ser abundants, així com al Bages, la serra de Prades i extrem sud de Catalunya. Sovint anaven acompanyades d’aparat elèctric i localment de calamarsa o pedra. De les estacions de la XEMA, destaquen els registres de Gurb (Osona), amb 29,6 mm i Lladurs (el Solsonès), amb 21,6 mm.

 

El dia 22 va arribar una nova pertorbació amb aire fred en altura, que el dia 23 va tenir reflex en superfície amb una baixa sobre el litoral català. Aquesta estava associada a una baixa molt profunda que es va formar al nord-oest de la península Ibèrica. Durant aquest episodi, bona part del Principat va recollir precipitació, tot i que les quantitats no van arribar a ser gaire abundants. Els valors més destacables, puntualment per sobre de 20 mm, es van localitzar en el Pirineu i Prepirineu oriental i al prelitoral Central. Les quantitats acumulades en 24 hores més destacades enregistrades per la XEMA van ser: 31,7 mm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès, el dia 22 i 29,0 mm a Tagamanent – PN del Montseny (el Vallès Oriental) el dia 23. Localment els xàfecs van anar acompanyats de tempesta, calamarsa o pedra.

 

A partir del dia 24 i fins l’últim dia de mes no es van produir precipitacions, excepte el 25, quan es van tenir lloc ruixats aïllats al litoral Sud fins a primeres hores del matí, que van deixar quantitats minses. El 26 va començar una pujada la temperatura, per l’arribada d’una massa d’aire càlid impulsada per una advecció del sud-oest, associada a una profunda baixa al nord-oest de les illes Britàniques.

 

Aquesta situació es va trencar l’últim dia del mes, quan es van produir xàfecs i tempestes, localment intensos i essent a les Terres de l’Ebre i a punts de Ponent el dia 31 el dia més plujós de l’agost. Com a quantitats més destacades cal assenyalar les caigudes al Montsià, on es van recollir 36,8 mm a Amposta (dels quals 32,0 mm van caure en 30 minuts),  i 29,9 mm a I’Illa de Buda, i també  els 26,1 mm a Gisclareny (el Berguedà). Les tempestes van anar acompanyades de fort vent amb ratxes inusualment altes per ser l’estiu:

 

Estació	Comarca	Ratxa màxima vent 31 agost - 1 setembre 2015 fins a les 9h (km/h)
Sant Romà d'Abella	Pallars Jussà	115,9
Boí (2.535 m)	Alta Ribagorça	101,5
Salòria (2.451 m)	Pallars Sobirà	96,5
Alguaire	Segrià	95,4
la Seu d'Urgell	Alt Urgell	90,0
Espot (2.519 m)	Pallars Sobirà	87,5
Montsec d'Ares (1.572 m)	Pallars Jussà	87,5
Bonaigua (2.266 m)	Pallars Sobirà	87,5
Raimat	Segrià	85,3
Puig Sesolles (1.668 m)	Vallès Oriental	83,2
Certascan (2.400 m)	Pallars Sobirà	78,5
la Tosa d'Alp 2500	Cerdanya	77,0
Ulldeter (2.410 m)	Ripollès	76,7
el Perelló	Baix Ebre	74,5
Castellnou de Seana	Pla d'Urgell	74,5
Lac Redon (2.247 m)	Val d'Aran	72,4
Cervera	Segarra	72,0
l'Espluga de Francolí	Conca de Barberà	70,9
Tàrrega	Urgell	70,2

 

 

 

Pel que fa a la temperatura mitjana mensual, a una gran part del país ha estat lleugerament superior als valors mitjans climàtics, a gairebé tot el prelitoral, trams de litoral, àrees de Ponent, de la Catalunya Central, del Prepirineu i també de la Val d’Aran. A la resta s’ha de qualificar com a termomètricament normal, fins i tot amb valors lleugerament inferiors a la mitjana climàtica a les zones elevades de la Ribagorça i del Pallars (Figura 1).

 

Les anomalies positives que s’han enregistrat han estat clarament inferiors a les del mes de juliol, situant-se les màximes entre +1,0 ºC i  3,0 ºC per sota de les màximes del mes anterior.

 

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual d’agost respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’agost pel període de referència 1961-1990) superiors a +1,0 ºC registrats a les estacions de la XEMA.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (ºC)
Barcelona - el Raval	Barcelonès	+1.6
Viladecans	Baix Llobregat	+1.5
Parets del Vallès	Vallès Oriental	+1.4
Navata	Alt Empordà	+1.3
Port de Barcelona - ZAL Prat	Baix Llobregat	+1.3
Aldover	Baix Ebre	+1.3
Vinyols i els Arcs	Baix Camp	+1.2
els Hostalets de Pierola	Anoia	+1.2
Sant Salvador de Guardiola	Bages	+1.2
Oliola	Noguera	+1.1
Riudoms	Baix Camp	+1.1

 

Tot seguit es mostren els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual d’agost respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’agost pel període de referència 1961-1990) inferiors o iguals a -0,5 ºC registrats a les estacions de la XEMA. Aquestes es situen majoritàriament a l’àrea pirinenca.

 

 

La situació sinòptica que ha dominat durant bona part de l’agost, amb potents àrees anticiclòniques a la franja occidental del continent europeu i l’arribada d’aire fred en capes mitjanes i altes de la troposfera, ha impedit que els valors de temperatura s’enfilessin al nivell dels enregistrats durant el juliol.

 

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat