El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, acompanyat dels directors generals d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries i de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament, Joan Girona i Josep Maria Monfort, respectivament, així com de la directora dels Serveis Territorials del Departament a Barcelona i a la Catalunya Central, Neus Ferrete, ha presidit, aquest matí, la jornada de Cunicultura de l’IRTA, en què s’ha presentat la nova nau de conills de l’IRTA, a Torre Marimon, a Caldes de Montbui.

Jordi Ciuraneta ha obert la seva intervenció fent palès que “el sector de la cunicultura a Catalunya ha estat, i és encara, el de més pes dins de la producció d’aquesta carn a l’Estat, però aquest sector no ho està passant bé i pateix una crisi sostinguda des de 2007 que l’ha dut a una situació molt dolenta des del punt de vista econòmic”.

 

Com ha assenyalat Ciuraneta, al llarg d’aquests anys hem vist desaparèixer el 40% de les explotacions cunícoles, tot i que la majoria d’aquestes han estat de mida petita o mitjana; però per un altre cantó, s’ha pogut observar com una part de la producció ha derivat cap a explotacions de mida més gran i més eficients, donant-se el cas, una mica paradoxal, de què, si bé s’ha reduït el nombre d’explotacions, la producció s’ha mantingut. Per tant, la primera opció que han escollit els productors ha estat la d’arribar a censos en les granges que n’optimitzin els costos.  En aquest punt, el conseller ha indicat que, això però, encara li queda feina a fer al sector productiu: “queden encara moltes explotacions que han d’afrontar la reconversió, atès què amb la mida i situació actual, no són rendibles”.

 

D’altra banda, la situació atomitzada dels productors no permet oferir grans volums als escorxadors que facin més clara i rendible la negociació del preu de venda; al mateix temps que les característiques dels mateixos escorxadors catalans, de mida petita o mitjana, els fa molt vulnerables enfront la gran distribució.

 

Així, “queda clar que cal un esforç de concentració de cara a ser més forts davant de la gran distribució que, avui en dia, influeix, i molt, en el preu que se li paga finalment al productor”, ha firmat Ciuraneta, per a subratllar que “el sector cunícola és un sector que té futur, amb punts a favor i oportunitats que, treballades de forma convenient, obren portes a l’esperança i a la rendibilitat de les explotacions i de la indústria transformadora”. I en aquest sentit, ha afegit que una d’elles és la situació actual (conjuntural) dels mercats de matèries primeres amb baixades significatives en els preus d’aquestes que pot ajudar a curt termini a pal·liar un xic la situació, tot i que no és la solució definitiva.

 

A més, el consum a l’Estat espanyol es manté al voltant dels 1,3-1,4 quilos, un aspecte força positiu. “Hem d’aprofitar-ho i posar mitjans per a què pugui augmentar i dirigir-lo cap a on ens interessi (canals més grans, especejament, precuinats, etcètera). També seguim sent un país exportador de conill, bàsicament a Portugal i França. El conill no és una carn de consum estesa a tot el món, però tenim mercat i si oferim un conill amb qualitat, tindrem quota als mercats de fora. I hem d’anar treballant per a produir un conill de més pes i, per tant, més rentable de produir, optimitzant així el cost de l’alimentació i els marges obtinguts. Aquest és un repte a llarg termini.”, ha destacat el conseller.

 

D’altra banda, “la carn de conill és un producte que té encara recorregut per a innovacions que l’adaptin als nous consumidors i formes de consumir, ja que encara predomina la presentació en canal, amb poca transformació i, per tant, poc adaptada a molts consumidors (hàbits de cuina, solters o gent gran que viuen sols, etcètera).”

 

Jordi Ciuraneta també ha volgut posar de manifest la necessitat de mantenir l’esforç que ha fet el sector per a posar en marxa la Llotja del conill de Lleida per a tornar a ser un referent del sector cunícola i amb representació de totes les parts de la cadena.

 

En definitiva, -com ha reflectit el conseller-, “el sector de la cunicultura, com ha passat a altres sectors ramaders catalans, està en una situació de transformació. L’avantatge és que és un sector que encara té cintura per a poder adaptar-se; la cunicultura ha de pensar a futur, en els nous temps, els nous consumidors i formes de consumir; hi ha nínxols de mercat abastables per a una carn saludable, baixa en calories, no vermella, altament digestible, de cultura mediterrània, de proximitat, etcètera, en què produir bé i de forma eficient sigui garant d’un medi de vida digne per a tothom. Per això hem de pensar i actuar com a sector, decidir a casa nostra, però actuant junts per a tenir més força, més idees, més penetració en els mercats i entre els consumidors; en definitiva, afrontar el repte de tirar endavant els nostres negocis i estil de vida”.

 

Jordi Ciuraneta ha tancat la seva intervenció remarcant que “avui estem aquí, a l’IRTA, per a què ens expliquin els investigadors de la casa què fan actualment per a la cunicultura del nostre país, i per a conèixer com són les noves instal·lacions per a la cunicultura de l’IRTA, cofinançades pel Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER) i en funcionament des de juny; unes instal·lacions polivalents al servei del sector, dotades d’equipaments per a l’R+D+i cunícola i juntament amb la resta de programes de recerca de l’IRTA abastar des de la recerca en genètica, nutrició, o maneig, fins a la sanitat, el tractament de les dejeccions o els estudis de consumidors. Són una eina més per a la cunicultura del futur amb les que el Departament se sent orgullós i que permet posar al servei de la Cunicultura persones i instal·lacions de primer nivell”.

 

 

 

Es tracta d’una instal·lació polivalent orientada a la innovació i a oferir un millor servei a productors, associacions i empreses del sector, en la qual es continua els treballs en genètica que l’IRTA realitza des de la seva creació, el 1985, centrades en la selecció genètica de línies maternals (línies femella), que busquen augmentar el nombre de llodrigons, i de línies paternals (línies mascle), on es selecciona els exemplars en funció del seu creixement i eficiència alimentària.

 

A banda d’aquesta activitat genètica, aquestes instal·lacions realitzen una constant activitat de recerca, gràcies als equipaments de que disposa, com són la d’un laboratori preparat per a la recerca en inseminació artificial i la recuperació d’embrions, i un petit escorxador per al sacrifici d’animals experimentals, així com una càmera de refrigeració.

 

Aquest nou equipament destaca per un disseny acurat orientat a extremar les mesures de bioseguretat. Així, l’espai interior de la nau on estan els animals està distribuït en dues sales bessones que permeten moure els exemplars d’una a l’altra al final de cada cicle, amb l’objectiu de poder fer el buit sanitari, amb el sistema que, en ramaderia s’anomena “tot dins, tot fora” i amb el que es pretén iniciar cada nou cicle amb la nau i els equipaments totalment desinfectats. Aquest és un tema important en una granja de selecció genètica, on les altes mesures en bioseguretat permeten que es faci la difusió de reproductors a les granges de multiplicació i de producció amb majors garanties sanitàries. Una altra de les millores incorporades és la mecanització i automatització de les activitats de la granja. Destaca el sistema automàtic de distribució de pinso, connectat a quatre sitges externes que ofereixen la possibilitat de distribuir 4 tipus diferents de pinso en una mateixa nau. La retirada automàtica de fems i el control ambiental integrat són dos avantatges més que presenta el nou equipament per a l’activitat ramadera.

 

Durant la jornada d’avui, a banda d’explicar les instal·lacions, els investigadors i tècnics de l’IRTA mostraran tota la seva activitat en R+D+i en Cunicultura, i la interacció amb el conjunt de tot l’Institut que permet fer recerca no només en els camps de la genètica, la inseminació artificial o el maneig, sinó també en sanitat cunícola, tractament de dejeccions i residus orgànics o la nutrició, etc.

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.