La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat avui la creació d’un nou registre únic de dades acadèmiques de l’alumne, el RALC, com una de les novetats del curs 2015-2016, que ha presentat aquest matí en roda de premsa. El nou curs començarà amb 1.560.468 alumnes als centres educatius, un total de 12.796 més que l’any anterior. A més, s’incorporaran als centres docents un total de 1.180 professionals més respecte al passat curs i les plantilles s’adapten a les necessitats dels centres.

 

El RALC és un sistema que registra tot l’alumnat matriculat als centres educatius públics i privats d’ensenyaments reglats no universitaris que realitzen la seva activitat a Catalunya amb l’objectiu de tenir una visió integrada per disposar del coneixement i la identificació de cada alumne. Permetrà un registre únic i una major visibilitat de les dades dels alumnes: “Són nous sistemes d’informació per aportar coneixement, ajudar a prendre decisions, tenir ben integrades les dades, facilitar les mesures i ajudar al Departament d'Ensenyament”, ha afirmat la titular d’Ensenyament. Rigau ha afegit que “serà de gran rendibilitat i tindrà bon resultat perquè s’ha fet participar els representants dels centres en la seva elaboració” i que “serà una eina útil per avaluar els centres i el professorat”.

 

El nou curs escolar s’iniciarà amb un total de 1.560.468 alumnes dels diferents ensenyaments, tant de règim general com de règim especial, incloent també les persones adultes i la modalitat a distància. Això suposa un creixement de 12.796 alumnes respecte el curs anterior, i si es compara amb el curs 2010-2011, Catalunya ha crescut en 76.306 alumnes.

 

S’incrementen els recursos de personal dels centres docents i hi haurà 1.180 professionals més: 790 dotacions de places docents, 360 per a la millora de l’escola inclusiva –inclou tècnics d’educació infantil, tècnics d’integració social i educadors per a les unitats de suport a l’educació especial-, i 30 subalterns a jornada completa. Amb aquestes dotacions, sumades a l’increment d’hores de docència i a unes ràtios inferiors, la consellera ha ressaltat que “es pot assolir l’increment d’alumnes i aconseguir un equilibri entre la qualitat i la quantitat”. En el mateix sentit, Rigau ha recordat que desapareix la reducció del 85% de jornada i sou dels substituts, que treballaran i cobraran al 100%, i que els majors de 55 anys recuperen una rebaixa horària en l’àmbit lectiu: “És una de les qüestions que s’havien perdut amb les mesures d’austeritat i s’han recuperat. També cal esmentar que a Ensenyament no vam aplicar certs recursos com ampliar la ràtio al 20% que preveia el Ministeri”.

 

També en l’àmbit de les plantilles, destaca com aquestes s’adapten a les necessitats dels centres, tenint en compte aspectes com la designació a proposta dels directors, la permanència dels interins al mateix centres i les destinacions d’ofici. En relació al darrer aspecte, la consellera ha subratllat que “ens interessava disminuir els nomenaments d’ofici, que debilita el vincle de compromís. Podem dir que a Catalunya estan desapareixent les destinacions d’ofici i és molt important perquè el docent va allà on vol i on el reclamen, i això implica compromís. Aquesta perfilació de places beneficia molt als interins, és la xifra més alta d’interins que mai havia mantingut la plaça al mateix centre”.

 

 

Un dels objectius del nou curs és la lluita contra la desigualtat, i en aquest àmbit la consellera ha remarcat els ajuts de menjador i de llibres de text. Pel que fa a les beques menjador, la dotació prevista és de 48 milions d’euros, que donarien cobertura a 80.000 alumnes. Es preveu garantir al 100% el servei de menjador a 11.000 alumnes. Es tracta d’una partida oberta, per fer front a les necessitats que esdevinguin durant el curs.

 

Pel que fa als programes adreçats a l’alumnat de secundària, Ensenyament ha anunciat que s’està estudiant un pla pilot amb el Consorci d’Educació de Barcelona per garantir esmorzars suficients, saludables i equilibrats en centres d’alta complexitat. Mitjançant aquest pla, que s’aplicarà a 10 centres de Barcelona a partir del proper mes de gener, s’oferirà un àpat al migdia -entre l’esmorzar i el dinar-, que sigui nutricionalment suficient pel que fa al seu contingut calòric i que sigui equilibrat.

 

S’incrementen els ajuts per a llibres de text i material escolar. En aquest aspecte la consellera ha manifestat que “en els ajuts de llibres de text i de material hi ha d’haver tarificació, s’ha de prioritzar els alumnes més necessitats. Per això, els ajuts seran de 4 milions i arribaran a 968 centres educatius”. Al marge de les mesures econòmiques també n’hi haurà de pedagògiques com increment d’horari i de dotacions de plantilla per als centres amb major complexitat socioeconòmica.

 

El proper curs també comptarà amb nous recursos per a l’educació infantil de primer cicle i per a les escoles de música. Es posarà en marxa un projecte pilot per tal que les escoles rurals puguin atendre alumnes de 0-3 anys a Terres de l’Ebre i a Lleida. També es contemplen nous ajuts de menjador per a les llars d’infants: “Volem que el cost del menjador no sigui un impediment per matricular els nens a les llars d’infants”, ha afirmat la consellera. Respecte a les escoles municipals de música, s’estableixen nous criteris per a l’adjudicació d’ajuts, en funció de variables com el nombre d’alumnes, els instruments, o la funció social de l’escola.

 

Amb el nou curs es posen en marxa els nous currículums d’educació primària i secundària. La titular d’Ensenyament ha exposat que es tracta d’un treball acumulatiu, tractat des de fa anys amb diferents col·lectius a tot el territori, i que dóna resposta al mandat de la Llei d’Educació on s’encomanava un currículum competencial. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament du a terme formació del professorat de primària i secundària a través de l’AraMat, AraMedi i AraEscric, que se suma al nou model de formació per competències ja consolidat.

 

També s’adreçarà als professors de matemàtiques una formació en metodologia, per tal de potenciar l’enfocament competencial, que es farà a través de la Universitat Oberta de Catalunya: “Creiem que serà una bona línia per iniciar el que busquem, que és la recerca de les vocacions científiques, i aquesta formació ens ha d’aconseguir assolir aquest objectiu”, ha declarat Rigau. La darrera de les accions formatives per a docents serà un màster d’actualització dels coneixements de primària de matemàtiques i anglès. El màster serà gratuït pels mestres, que hauran de desenvolupar el programa de la matèria en el seu centre. El primer curs serà pilot i tindrà un total de 50 places.

 

 

Irene Rigau també ha exposat les claus del nou decret que regula l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu i que actualment s’està tramitant. La consellera ha manifestat que “amb la regulació dels diferents aspectes, i els nous recursos es podrà dir que per primera vegada va junta la intenció i el recurs, la teoria i la pràctica. Serà fer més viable la inclusió”. El decret preveu actuacions entorn a quatre punts clau: la promoció de la inclusió i cohesió social, l’ordenació de mesures i suports, els requisits mínims dels centres d’educació especial i l’organització pedagògica dels centres.

 

Una de les novetats destacades del decret és que regula l’atenció a tot l’alumnat, superant el concepte d’integració i avançant cap a la inclusió.  Altres novetats són la participació de les famílies, l’organització de mesures i suports en diferents graus d’intensitat en funció de les característiques de l’alumne i del context, l’especialització dels centres d’educació especial i la regulació de les unitats de suport a l’educació especial. També inclourà un mapa territorial de recursos per a l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

 

 

La titular d’Ensenyament també ha subratllat l’impuls a la formació professional i la consolidació de l’FP dual. Així, entre el 2007-2015 la matrícula en FP inicial s’ha incrementat un 80%: “estem en els anys clau per estendre i potenciar la formació professional”, ha destacat Irene Rigau. Pel que fa a l’FP dual el curs que ve hi haurà un total de 5.075 alumnes, 1.015 empreses i 152 centres implicats. Arran d’una enquesta duta a terme als centres que participen en la modalitat dual, aquests han afirmat que preveuen que el 76,55% dels alumnes graduats es quedaran a treballar l’empresa on han fet les pràctiques.

 

El proper curs són dos els nous programes que es posaran en marxa en formació professional. Un és el Programa d’aplicació de projectes ECVET –de transferència europea de crèdits de formació-. Irene Rigau ha assegurat que amb el programa, “els alumnes no només poden anar a fer pràctiques a l’estranger, sinó que els reconeixerem uns mòduls, que els seran vàlids per l’obtenció del títol. És interessant perquè facilita la mobilitat, l’intercanvi i el domini de les llengües, i les empreses poden valorar aquests coneixements”. L’altre programa és un projecte pilot d’itineraris d’FP específics per a persones amb discapacitat. Permetrà implementar itineraris professionalitzadors, de quatre cursos acadèmics, adreçats a persones amb discapacitat. Es dóna així resposta a les necessitats de les famílies d’aquests col·lectius.

 

 

Pel que fa a la relació de centres educatius segons la seva titularitat, Rigau ha destacat que la pràctica totalitat de centres pertanyen al Servei d’Educació de Catalunya –que aplega centres públics i centres concertats sufragats amb fons públics-: “El 95,7% d’alumnes de 3 a 16 anys està escolaritzat al Servei d’Educació de Catalunya. Durant aquests anys, des del curs 2009-2010 i fins avui, s’ha enfortit el model d’interès públic establert a l’Estatut i la Llei d’Educació. Si el curs 2009-2010 la privada acollia el 6,2% d’alumnes del sistema, ara és el 4,3%. Som de les comunitats amb percentatge de privats més baix, tota la ciutadania es pot beneficiar del finançament públic a l’educació. Quan algú diu que s’ha privatitzat, no és aquest cas”. En relació al percentatge d’escolarització als centres públics, el curs 2009-2010 un 64,1% d’alumnes anaven a centres públics, i el 2015-16, un 66,6%.

 

Els centres catalans tindran per al proper curs majoritàriament la ràtio en nivells més baixos que el curs passat. La consellera ha declarat que “hem de garantir que en un futur no passin de 25 alumnes per classe a primària. El curs 2009-2010 a P3 teníem un 87% dels centres amb 25 o menys alumnes i ara estem a un 92,9%. Això vol dir que també la davallada demogràfica inicial de les primeres edats ha permès redefinir els grups i planificar de manera que es garantís que els centres pugen amb un màxim de 25 alumnes per aula”.

 

Pel que fa als equipaments escolars, Irene Rigau ha exposat les construccions realitzades de cara al nou curs. Així, hi haurà 11 centres de nova construcció -7 escoles i 4 instituts-, 10 rehabilitacions i grans ampliacions -7 escoles i 3 instituts-, i 504 actuacions de millora de centres. Respecte l’any passat, hi ha menys mòduls prefabricats, un total de 996. Rigau també ha explicat que pel que fa als centres totalment en mòduls “aquest any hi haurà 90 i el curs 2010-11 hi havia 110 centres. Malgrat que han incrementat els alumnes, hem aconseguit disminuir els mòduls, i això vol dir que hem tingut molta cura de gestionar els espais”.