· S’impulsarà una nova llei d’emergència social que recollirà tot allò que ha quedat suspès
· El president: “S’ha volgut conscientment deixar a la intempèrie” moltes persones necessitades amb el recurs i la suspensió de diversos articles de la llei d’emergència habitacional i pobresa energètica
· Se seguirà donant ajuts al lloguer per famílies amb risc de perdre l’habitatge, atenent i resolent casos a través de la Mesa d’emergències, i mediant perquè famílies i entitats bancàries arribin a un acord
Amb la decisió del Consell de Ministres del passat divendres 29 de març de presentar recurs i petició de suspensió davant el Tribunal Constitucional de diversos articles de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha denunciat que el Govern espanyol “ha volgut conscientment deixar a la intempèrie moltes famílies vulnerables del nostre país”.
D’aquesta manera, l’Estat espanyol manté el deure del Govern a l’hora de reallotjar famílies amb risc de perdre l’habitatge, i evitar desnonaments, però retira a la Generalitat les eines per fer-ho possible. Així com l’obligatorietat que els bancs ofereixin lloguers socials a famílies abans de desallotjar-les; la cessió obligatòria temporal d’ús, que dóna eines a les administracions perquè puguin reclamar als bancs els pisos buits que tinguin als seus municipis; i l’obligatorietat de mediació perquè les famílies puguin cancel·lar el deute hipotecari.
Per tot això, el Govern ha reaccionat convocant una cimera amb ajuntaments, grups parlamentaris, promotors de la ILP i altres entitats per defensar la llei d'emergència social davant el recurs de l'Estat des de la unitat, tot consensuant la resposta que es dóna com a país, poble i societat. El president ha recordat que, “malgrat les discrepàncies polítiques”, era un dia important per enviar un missatge als ciutadans, “que aquest és un assumpte que ens preocupa a tots”. Una cimera que servirà perquè el Govern expliqui les mesures que ha pres i les que pensa prendre, “perquè les coordinem conjuntament per no deixar ningú desatès malgrat els efectes suspensius de la llei”, ha reblat.
“El Govern de la Generalitat ha treballat, treballa i treballarà per tenir les alternatives necessàries perquè els ajuntaments tinguin les eines per donar resposta a la gent”, per tal de construir, entre tots “un país que doni a la seva gent, especialment a la més vulnerable, un tracte de dignitat”. A diferència del Govern espanyol, que “ha decidit fer política amb el patiment de la gent per intentar enviar un missatge que no està d’acord amb un projecte polític d’una part del país i de la majoria del Parlament de Catalunya i ho fa pagar a la gent més vulnerable”, ha sentenciat Puigdemont.
El cap de l’Executiu s’ha mostrat convençut que en els propers dies “el compromís polític explicitat de manera coral” en la cimera “es transformarà en nous instruments que només tindran un objectiu, que no és confrontar-se a cap institució ni fer un joc de partits, sinó servir la gent, principal damnificada d’aquesta decisió del Govern espanyol”.
És per aquest motiu que el president ha anunciat que el Govern “deixarà sense efectes pràctics la sentència del Tribunal Constitucional amb una nova llei d’emergència social que reculli tot allò que ha quedat suspès”. Així doncs, la nova llei exprés tornarà a donar cobertura legal a les administracions catalanes per a fer servir aquestes eines: “Mantenim el nostre compromís de tenir eines per donar resposta a les necessitats d'habitatge i fer front a la pobresa energètica”, ha assegurat.
Segons ha explicat el president Puigdemont, la tramitació del projecte de llei es farà en lectura única per la necessitat de donar “solucions ràpides” i evitar “que pugui produir una onada de desnonaments”, tal com han traslladat els representants del món local que han participat en la reunió. “Hi ha hagut un ampli consens que cal un instrument legal nou que continuï dotant els ajuntaments i altres actors de les eines que hagin de ser sobretot útils, pràctiques i segures”, ha manifestat el cap de Govern.
Amb aquest objectiu, el Govern ha començat a treballar amb el Consell de l'Advocacia Catalana, els promotors de la iniciativa legislativa popular de la Llei 24/2015 (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica) i les entitats municipalistes per tirar endavant la nova llei, que haurà de regular “tots aquells drets dels catalans que el govern espanyol ha volgut limitar amb la presentació d’aquest recurs”. “Ens cal una nova llei per continuar donant una resposta de país amb arguments jurídicament sòlids”, ha subratllat.
A més de tramitar tan ràpid com sigui possible la nova llei, el Govern de Catalunya seguirà aplicant totes les eines de les quals disposa: ajuts al lloguer per famílies amb risc de perdre l’habitatge (el 2015 es van destinar més de 80 milions d’euros), atenció i resolució de casos a través de la Mesa d’emergències (el 2015 es van aconseguir 591 solucions pactades), i mediació perquè famílies i entitats bancàries arribin a un acord per al refinançament del deute o per aconseguir la dació en pagament (el 2015 es van atendre 931 casos). El Govern també destinarà tot el parc públic a lloguer social. La Generalitat gestiona 25.000 habitatges per destinar a lloguer social: 14.000 pisos en propietat que es posen a lloguer social (de mitjana uns 207€), 1.830 de convenis de cessió de pisos buits de bancs, i gestionarà 9.300 habitatges del parc privat perquè els posin a un lloguer inferior al preu de mercat. D’altra banda, també es compraran habitatges per incrementar el parc públic. L’any passat es van destinar uns 8 milions d’euros a la compra de 184 habitatges. Aquest any, amb els 11,3 milions d’euros recaptats amb l’impost sobre pisos buits se’n preveu comprar un mínim de 260.
“No ens perjudiquen a nosaltres com a Govern sinó a la gent més vulnerable”
El president Puigdemont ha afirmat que la decisió del Govern espanyol “és política, no tècnica” i “que es podrien haver estalviat si efectivament hi havia voluntat de dialogar i de trobar acords que no perjudiquessin les persones, que és el que li vaig traslladar al president en funcions”. És per això que el cap de l’Executiu ha assegurat que “no ens perjudiquen a nosaltres com a Govern sinó a la gent més vulnerable”.
Davant l’argument de l’Estat espanyol que diu que hi ha d’haver un tracte d’igualtat de totes les comunitats autònomes amb els seus ciutadans, el Govern català es pregunta per què això “ha d’anar en contra de la gent vulnerable de Catalunya si hi ha una administració que està compromesa a voler atendre’ls?” És en aquest sentit, que el president ha recordat que aquesta legislació va ser aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i que és una “Llei necessària, en un moment de necessitat, i en alguns casos de necessitat extrema”. Per això ha traslladat la garantia i la tranquil·litat que el Govern continuarà aplicant les bondats d’aquesta Llei, perquè “és la voluntat del poble de Catalunya a través del seu Parlament donar resposta des de l’Administració catalana a totes aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat”.
Tot i així, el president ha tornat a subratllar la voluntat de diàleg i de negociació per part de l’Executiu català però “no el diàleg pel diàleg, no el diàleg per perdre el temps, sinó el diàleg amb resultats”. Per això ha deixat clar que “si hi ha més del mateix des de Madrid, hem entès el missatge, anirem tirant”.
