El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha assegurat avui que la millor manera que els pressupostos no siguin autonomistes és que no es prorroguin. “Si aquest 2016 no hi ha Pressupostos, no hi haurà partides noves i no podrem destinar més recursos a àmbits com la salut, els serveis socials i l’ensenyament. El millor instrument és aprovar uns pressupostos que ens permetin anar més enllà”, ha apuntat.

 

Junqueras ha recordat que la voluntat del govern és aprovar els nous comptes a finals de maig per debatre’ls al Parlament a finals de juliol, i s’ha mostrat esperançat en què l’acord serà possible. “Serà difícil però crec que al final l’aconseguirem”, ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que es buscarà el màxim consens parlamentari. “Hem d’intentar compatibilitzar totes les sensibilitats de les majories parlamentàries per fer possibles els pressupostos, perquè, si no n’hi ha, serà pitjor”, ha afirmat.

 

Preguntat sobre la possibilitat que el govern estigui estudiant una modificació del tram autonòmic de l’IRPF, el vicepresident ha assenyalat que aquesta qüestió és fruit d’un mandat parlamentari, sorgit del ple contra la pobresa del passat mes de març i que el Departament d’Economia i Hisenda està treballant en una trentena de possibles escenaris. “L’objectiu és alleugerir la pressió fiscal sobre les rendes mitjanes i baixes, la qual cosa serveix per reactivar el consum”, ha afirmat.

 

En aquest sentit, ha volgut deixar constància que “Catalunya paga en IRPF en rendes mitjanes i baixes més que cap altra comunitat autònoma”. Mentre que, a Catalunya, aquestes trams tributen un 12%, el tipus de la mitjana de estatal està al 10%. Ha posat com a exemple que situar el tipus català per sota de la mitjana podria tenir un impacte en la recaptació d’uns 516 milions, que el govern podria assumir “si l’Estat ens hagués permès, per exemple, cobrar l’impost sobre els dipòsits bancaris”, ha afegit.

 

No obstant això, Junqueras ha alertat que la dificultat és fer compatible aquesta rebaixa amb el control del dèficit, perquè “tot allò que sobrepassi del dèficit pot comportar deixar factures sense pagar i posar en risc els serveis bàsics de l’estat del benestar”.