• El codi, que cada ens haurà d’adaptar, inclou una trentena de principis ètics i de bon govern així com normes de conducta d’aplicació per als responsables de les administracions locals
• El document i la guia per a la seva aplicació s’han presentat en el marc d’una jornada en què han participat més d’un centenar d’alts càrrecs
• Conseller Romeva: “El nivell d’exigència i responsabilitat dels alts càrrecs ha de ser el més alt. Ens correspon demostrar lideratge i exemplaritat
• Segons la consellera Borràs, “el marc ètic és imprescindible pel bon funcionament si volem ser un país amb èxit i amb futur”

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, han presentat aquest matí al Palau de la Generalitat un model de codi de conducta per a alts càrrecs dels ens locals. La presentació s’ha fet en el marc d’una jornada on s’han exposat també els instruments i mecanismes per a la seva aprovació, compliment, seguiment i avaluació, i on han assistit més d’un centenar de persones.

 

El nou model de Codi de conducta s’ha redactat en el marc de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya, constituïda amb l’objectiu de donar suport als ens locals en l’aplicació de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tant Romeva com Borràs han agraït en nom del Govern la tasca de tot l’equip de persones implicades en les tasques de disseny i redacció d’aquesta nova eina per al món local.

 

El codi recull una trentena de principis ètics i de bon govern, a més de diverses normes de conducta orientats a garantir una gestió exemplar, transparent, eficaç i de qualitat per part dels alts càrrecs de l’Administració local. És d’aplicació a alcaldes, regidors, el president i els consellers comarcals i els diputats provincials, a més dels titulars dels òrgans superiors i directius.

 

El conseller Raül Romeva ha assegurat que “el nivell d’exigència i responsabilitat dels alts càrrecs ha de ser el més alt”. “Ens correspon demostrar lideratge i exemplaritat”, ha destacat. En aquest sentit, ha remarcat que aquest codi “respon a una oportunitat única per enfortir la confiança entre els ciutadans i les nostres institucions” i “ens ajuda a construir la democràcia de qualitat que tots volem assolir”. “L’impuls de la cultura ètica s’ha de fer col·lectivament, sumant els esforços de tots els actors públics i de la ciutadania”, ha afegit.

 

Per la seva banda, la consellera Meritxell Borràs ha ressaltat que avui dia “la transparència, el comportament ètic i el retiment de comptes són una exigència ciutadana i un compromís polític”. Borràs ha subratllat que “l’ètica pública és imprescindible per a generar confiança ciutadana i solidesa institucional” i que “una manera de fer-ho és dotant-nos amb codis com aquest, que serà una molt bona eina per continuar avançant en bon govern”. Segons la titular de Governació, el model presentat avui “facilita la feina d’aplicació als ens locals, especialment a aquells ajuntaments mitjans i petits que tenen menys estructura tècnica”. “El marc ètic és imprescindible pel bon funcionament  si volem ser un país amb èxit i amb futur”, ha reblat.

 

 

 

 

 

L’objectiu fonamental d’aquest codi de conducta és establir els principis ètics i de bon govern que han de guiar l’actuació dels alts càrrecs dels ens locals, així com les normes de conducta que se’n deriven. Entre d’altres, el document detalla que els alts càrrecs han d’actuar d’acord amb els principis d’integritat i exemplaritat, amb imparcialitat, independència i neutralitat, així com amb responsabilitat i professionalitat. També s’estableixen els principis de bon govern, en què destaquen la satisfacció de l’interès públic general, la transparència de les actuacions, la rendició de comptes, l’agilitat, l’eficàcia i l’eficiència, entre d’altres.

 

Entre les normes de conducta, destaquen l’obligatorietat de presentar la declaració de béns i drets patrimonials, així com indicacions de com actuar en cas de conflicte d’interessos. En aquest sentit, el model incorpora indicacions com ara que no es poden acceptar donacions, ni regals, fora d’aquells obsequis de cortesia lliurats per raó del càrrec, que en cap cas podran ser per a ús personal de l’alt càrrec, i que han de fer-se públics, a través del portal de la transparència. Tampoc es podran acceptar invitacions per a àpats ni esdeveniments que no estiguin relacionats amb el paper institucional i, com en el cas dels regals, també han de ser publicats. Entre d’altres responsabilitats, el model de guia també apunta que s’hauran de publicar al porta de la transparència totes les entrevistes o reunions que mantinguin amb grups d’interès.

 

El document també preveu mecanismes de control intern per vetllar pel compliment del codi; un règim sancionador en cas d’incompliment de les normes; i un sistema d’aprovació, vigència i revisió del codi.

 

 

La guia per a l’aplicació del model de codi de conducta dels alts càrrecs dels ens locals incorpora exemples d’aplicació del codi; així com uns models, en format Excel, per publicar la informació relativa als regals de cortesia, invitacions a àpats i esdeveniments, viatges, entrevistes i reunions. Els ens locals també tenen disponible una proposta d’acord d’aprovació del codi de conducta i de constitució de la comissió de seguiment del codi.

 

Aquest model, que es presenta com una eina dinàmica i oberta a les novetats, no té valor normatiu. En el cas dels ens locals, el codi de conducta s’ha d’aprovar per acord del Ple i se’ls recomana l’establiment d’algun mecanisme de control intern com ara una comissió de seguiment o bé adjudicar-ne les funcions al síndic municipal o a la institució equivalent.

 

El codi dona compliment a la Llei 19/2014, que estableix que els ens locals han d’elaborar un codi de conducta dels alts càrrecs que concreti i desenvolupi els principis d’actuació establerts en aquesta llei, n’estableixi altres d’addicionals, si escau, i determini les conseqüències d’incomplir-los.

 

 

La Xarxa de Governs Transparents de Catalunya va ser constituïda, el 2 de juny de 2015, com a resposta al mandat parlamentari que instava el Govern a crear un marc estable de coordinació amb el món local per desplegar i aplicar la llei 19/2014, de transparència, en el seu àmbit competencial. És un espai de col·laboració estable en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern entre la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona; l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. El codi s’ha redactat amb la col·laboració de directa de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), i de Localret.

 

 

La jornada -organitzada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb la col·laboració del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC) i de les entitats del món local- ha comptat amb ponències i debats participats per, entre d’altres professionals, l’experta en polítiques de modernització de la Direcció General de Modernització i Innovació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, Olinda Anía; la professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Begoña Roman; el director de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona, Enric Herranz, i l’especialista de la Unitat de Secretaria i Intervenció de la Diputació de Tarragona, Dolors Roo.

 

Hi ha participat també el secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer; la secretària de Funció Pública i Administració, Meritxell Masó; el secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines, i el director del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), Manel Sanromà.