El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest migdia durant la inauguració de la nova línia 10 (L10) Sud del Metro de Barcelona que “el  transport públic és una prioritat com a país modern que volem ser”, però ha denunciat que el Govern és veu obligat a fer “un esforç enorme i gegantí fins al límit del nostre Govern davant d’una deixadesa i una desídia absoluta per part de l’estat espanyol”, perquè els milers de milions pressupostats “no s’arriben a executar mai”.

 “Ara que sentim determinades notícies que arriben des del govern espanyol, podem afirmar clarament que a la Marina, a Barcelona i a Catalunya no necessitem que ens enviïn tants policies antidisturbis, sinó  que necessitem més quilòmetres  en infraestructures, transports, i mobilitat”, ha reivindicat.

 

Acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, a més de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre d’altres autoritats, el cap de l’Executiu ha fet el viatge inaugural entre les estacions de Foneria i Foc, on han tingut lloc els parlaments.

 

El president ha assegurat que “la L10 Sud era i és una línia necessària, vertebradora, metropolitana i molt reivindicada”.  Per això, ha felicitat als veïns del barri per haver pogut fer realitat “una reivindicació de fa més de trenta anys que finalment donen el seu fruit” i ha volgut aprofitar la oportunitat per traslladar-los “una disculpa sincera pel retard en l’acompliment d’una reivindicació tan justa”, tot recordant-los que circumstàncies com “la crisi i l’ofec financer de la Generalitat han paralitzat les obres d’aquesta gran infraestructura més temps del compte, massa temps”. “El problema de la manca de finançament de la Generalitat és ja un problema estructural, històric i diria que crònic que no obté les solucions proposades a l’estat espanyol una vegada i una altra”, ha insistit.  Per això, ha apuntat entre d’altres, aquest com “un dels arguments més importants que ens porten necessàriament a tots plegats a avançar cap a un marc polític de plena sobirania que no ofegui més a les persones, perquè és per a ells per a qui governem”.

 

Així, el president ha assegurat que “aquesta és una fita que uneix  les institucions catalanes” i s’ha mostrat convençut que “convé no haver de governar més posant pedaços, sinó teixint i dissenyant el model d’infraestructures que tots els catalans mereixen i que generem l’esforç, el treball i els recursos per merèixer”. I ha posat com a exemple d’aquesta necessitat actual de posar pedaços el fet que les infraestructures que avui s’han inaugurat són el resultat d’un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a poder acabar les dues estacions.

 

El cap del Govern s’ha mostrat també convençut que l’arribada per primera vegada al barri de la Marina del metro permetrà la connectivitat de zones de del territori metropolità que fins ara no disposaven de metro i comportarà “noves oportunitats de negoci, de relació social, de dinamisme cultural i de facilitats per a la ciutadania”.

 

En aquest context, el cap de l’Executiu ha recordat que el proper any es posaran en funcionament  dues estacions més a l’Hospitalet de Llobregat: la de Provençana i Ciutat de la Justícia-Ildefons Cerdà. Torra també ha recordat que en dos anys i mig, el Govern de la Generalitat ha posat en servei més 3.800 milions d’euros en inversions en transport públic. Especialment, per a fer realitat la L9 Sud de Zona Universitària a l’Aeroport de Prat i els perllongaments dels Ferrocarrils a Terrassa i Sabadell. I ha puntualitzat que mentre el Govern des de l’any 2011 ha construït més de 30 km de xarxa, tant al Metro de Barcelona com als Ferrocarrils de la Generalitat, “l’Estat, des de 1978 no ha posat en servei cap quilòmetre nou a la xarxa de Rodalies”. Unes paraules, a les quals el conseller de Territori i Sostenibilitat s’hi ha afegit, dient que “ni en els moments de major dificultat econòmica, no hem renunciat mai a les partides destinades al sistema de transport públic”.

Pel conseller, es tracta de millorar la qualitat de vida dels ciutadans però també és una aposta per la qualitat de l’aire, ja que “suposarà un increment de quasi 6 milions de viatgers l’any, que equival a treure uns 1.500 vehicles cada dia de la xarxa viària. Volem un aire més net, un país més sostenible i unes ciutats més amables”.  Damià Calvet ha insistit que la construcció de l’L9 i L10 “és un nou salt d’escala, una forma de relligar tota l’àrea metropolitana. És una obra de les que marquen època”, mentre ha destacat la reividicació dels veïns de la Marina, que “ens ha empès a tots”.

El president Torra ha aprofitat la seva intervenció per deixar clar “el compromís absolut del Govern amb la mobilitat sostenible, la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica”. Però ha subratllat  que calen fer noves inversions en aquest sentit.

 

Finalment, el cap del Govern ha recordat que les obres van començar amb el mandat del president Puigdemont, el vicepresident Juqueras i el conseller Rull, insistint en “la reivindicació de la injustícia i la vergonya que suposa el seu captiveri i el seu exili cada dia que passa”. Unes paraules a les que també s’hi ha afegit el conseller que ha recordat que l’L10 Sud “és una aposta decidida i valenta de Josep Rull”, de qui ha destacat la seva “tenacitat i empatia per continuar tècnicament les obres i buscar la complicitat del vicepresident Junqueras i l’Ajuntament de Barcelona per trobar la fórmula financera i poder acabar el projecte”.

 

 

La nova línia inaugurada avui es posa en servei inicialment amb cinc estacions: Collblanc, Torrassa, Can Tries – Gornal i les noves de Foneria i Foc. Les tres primeres ja es troben en servei des del febrer de 2016 perquè formen part de l’L9 Sud. Les dues que s’obren noves, situades al passeig de la Zona Franca, donaran cobertura de metro per primer cop als barris de la Marina de Barcelona.

 

L’L10 Sud té 4,5 km de longitud, dels quals 2,5 km són de nou túnel (des de la bifurcació de Gornal i fins a Foc) i la resta corresponen al tronc comú amb l’L9 Sud. Durant el 2019 s’obriran les altres dues estacions que conformen la línia i que estan situades a l’Hospitalet de Llobregat: Provençana (primavera) i Ciutat de la Justícia (tardor).

 

La freqüència de pas dels trens serà la mateixa que l’L9 Sud, és a dir, 1 tren cada 7 minuts, servei que es podrà oferir amb els 3 trens que circularan per la nova línia. En el tram comú de l’L9 la freqüència serà del doble, 2 trens cada 7 minuts en hora punta, perquè s’hi afegiran els 9 trens que circulen en aquesta línia. El temps de trajecte de Collblanc a Foc és de 9 minuts.

 

 

El Departament de Territori i Sostenibilitat va reprendre les obres de l’L10 Sud tan bon punt es va posar en servei l’L9 Sud. El pressupost assignat des de llavors a l’obra és de 119 milions d’euros dels quals:

· 37 corresponen a actuacions dins del túnel (via, catenària i instal·lacions).

· 45 a les estacions de Barcelona, Foneria i Foc, que es van finançar a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, signat el desembre de 2016, en què el consistori va aportar 40 milions a canvi de diversos immobles titularitat de la Generalitat. . El Govern municipal va adquirir els béns immobles per tal de destinar-los a equipaments i habitatge públic, entre ells: dues grans peces de l’àmbit de Can Batlló, l’edifici de la Llotja i part de les antigues Cotxeres de Borbó. El compromís va ser que l’import es destinés íntegrament a executar les actuacions necessàries per fer arribar el metro a aquesta zona de Barcelona.

·         37 milions més, a les estacions de l’Hospitalet de Llobregat, Provençana i Ciutat de la Justícia, actualment en execució.

 

Aquesta obra ha comptat també amb el suport dels Fons europeus de desenvolupament regional.

 

 

Amb la posada en servei d’aquesta nova línia s’assoleix una fita important ja que els barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell disposaran per primera vegada de metro. A més, es connecten dues poblacions, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i es potencia la intermodalitat perquè enllaça amb tres línies de metro més: a Collblanc amb l’L5 i L9 Sud, a Torrassa, amb l’L1 i L9 Sud i a Can Tries – Gornal, amb l’L9 Sud.

 

Els trens, igual que a l’L9, són sense conductor, d’estructura lleugera i tecnologia avançada, adaptats a persones amb mobilitat reduïda, igual que les estacions, i disposen de sistemes d’informació activa i visual per al passatge. Les andanes estan protegides amb portes de vidre.

 

 

Les cinc estacions de l’L10 són construccions anomenades de tipus pou, és a dir, les andanes estan superposades i integrades en un sol túnel de dos nivells. A Foc, de Toyo Ito Arquitectes, el túnel està a 30 metres de profunditat al qual s’hi accedeix mitjançant una bateria d’escales mecàniques i també ascensors. A  Foneria, de Daniel Freixes, la profunditat és de 40 metres, també accessible amb escales mecàniques i ascensors.

 

La demanda actual de tota la línia L9/L10 (L9 Nord i Sud i L10 Nord) és d’uns 23,7 milions de viatges l’any. L’entrada en servei de les estacions de Foneria i Foc suposarà una captació de 6.253 entrades al dia. Tenint en compte, a més, l’increment de viatgers en altres estacions de l’L10 Sud, la demanda anual de tota l’L9/10 se situarà en uns 29,5 milions d’usuaris l’any, el que suposa un increment de 5,8 milions anuals.

 

Pel que fa a l’impacte sobre la mobilitat del vehicle privat, s’estima que s’eliminaran 1.438 vehicles diaris de la xarxa viària, el que representa una reducció de 975 tones de CO2 anuals, contribuint així a la sostenibilitat del sistema de transport i a la reducció de la contaminació atmosfèrica.