El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha assegurat avui que “el Consell de Política Fiscal i Financera és un dels exponents més clars d’un estat autonòmic que ha entrat en col·lapse”. Aragonès ha explicat que, a nivell jurídic, ja ho va fer el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya i que, des del punt de vista econòmic, els 40 anys de finançament autonòmic no han servit per reduir les desigualtats entre els territoris de l’Estat, sinó que, al contrari, han augmentat. “Per això és més útil l’àmbit bilateral”, ha reblat.
El vicepresident ha fet aquestes afirmacions davant la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament per explicar els motius que justifiquen l’absència de representants de la Generalitat als dos darrers Consells de Política Fiscal i Financera (CPFF) que van tenir lloc el 19 de juliol i el 22 d’agost, en format virtual. Durant la seva intervenció, el vicepresident ha explicat que el CPFF és poc més que una “reunió de tràmit” on es notifiquen i s’oficialitzen les decisions de l’Administració General de l’Estat i que “queda molt lluny de constituir un espai per al consens i el debat productiu”. “No és un òrgan federal ni té intenció de ser-ho”, ha afegit, ja que les CA poden expressar les seves opinions però no canviar les decisions perquè el mecanisme actualment fixat, la composició mateixa del ple i el fet que el Ministeri d’Hisenda tingui reservada la majoria de vots fa que els vots de les CA tinguin un valor nul.
En aquest sentit, Aragonès ha anunciat que la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat es reunirà el proper dimarts, 25 de setembre. El vicepresident ha destacat la necessitat de reactivar els mecanismes bilaterals, per “tornar a la normalitat d’un treball ordinari amb l’Estat” i perquè “són els que ens permeten avançar i arribar a acords”. “Estan molt lluny del debat de fons necessari sobre el conflicte entre Catalunya i l’Estat, però entenem que davant d’una multilateralitat falsa, ens hem de centrar en l’àmbit bilateral”, ha conclòs.
7.607 milions d’euros de deutes pendents
Durant la compareixença, el vicepresident ha detallat l’impacte dels pagaments que l’Estat té pendents d’abonar a l’administració catalana:
- 583 M: finançament dels Mossos d’Esquadra en el període 2010-2017 (amb una recurrència anual de 105 M a partir del 2018)
- 759 M: incompliment d’inversions vinculades a la DA 3a de l’EaC (import reconegut per a l’any 2008 a la comissió bilateral Generalitat-Estat celebrada el juliol del 2011)
- 2.951 M: incompliment de les inversions vinculades a la DA3a (període 2009-2013)
- 2,9 M: nous òrgans judicials activats durant el 2017, en compliment del RD 902/2017
- 2.871 M: infradotació de la Llei de Dependència des de l’any 2008
- 412 M: Impacte del canvi en la gestió de l’IVA corresponent a l’exercici 2017
- 28 M: Fons de cohesió sanitària i FEOGA
