El Departament de Salut ha presentat aquest matí el Model d’atenció a l’endometriosi a Catalunya, una malaltia que pot afectar al 10% de les dones d’entre 15 a 49 anys. El model conté un protocol clínic-assistencial, consensuat per un ampli grup d’experts de diferents disciplines, i una reordenació de serveis que tenen per objectiu donar visibilitat a les dones amb aquesta malaltia, millorar l’accés a un diagnòstic més ràpid i abordar-la de manera integral al llarg dels diferents nivells assistencials per adequar l’atenció a les necessitats específiques de cada dona.

 

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha subratllat que es tracta d’un “model pioner” a tot l’Estat, “molt necessari i reivindicat”, que vol “donar visibilitat” a una malaltia que ha “estigmatitzat les dones que senten un dolor excessiu de la menstruació”. En aquest sentit, ha afirmat que “posem llum a l’endometriosi i a les dones que la pateixen” i ha destacat també que un dels principals objectius és “millorar el diagnòstic de la malaltia” i en conseqüència “la qualitat de vida de les pacients”.

 

Per Vergés, el model posa les dones al centre de l’atenció, dona a conèixer la malaltia i els seus símptomes a la població en general, i a les dones i als professionals en particular, per millorar el grau de sospita i “facilitar un diagnòstic precoç” en l’àmbit de l’atenció primària. La consellera de Salut també ha afirmat que és “un exemple clar” de les polítiques amb perspectiva de gènere que volem impulsar des del Departament.

 

Per la seva part, la directora general de Planificació en Salut del Departament i directora de l'Àrea d'Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut, Cristina Nadal, ha explicat que “el model promou la capacitat de resolució de l’atenció primària” en la detecció i l’inici del tractament, assegurant així “l’equitat” a tot el país. “Volem que tothom tingui garantida una bona assistència i que aquesta sigui homogènia i de qualitat arreu del territori”, ha afirmat.

 

El model també garanteix l’atenció integral i integrada i el contínuum assistencial a les dones amb endometriosi, alhora que defineix els circuits de derivació dins dels serveis d’atenció primària i als hospitals territorials de referència, permetent així derivar les persones afectades amb més brevetat i eficiència. Per als casos més severs es preveu que hi hagi hospitals de referència per l’endometriosi d’alta complexitat que donin suport en el tractament.

 

També vol promoure la recerca epidemiològica per millorar la qualitat de l’atenció amb diagnòstics menys invasius i més precoços i tractaments més efectius.

 

El model d’atenció s’implementarà de forma progressiva i coordinada. La primera fase del desplegament incorpora la difusió d’informació sobre el Model d’atenció a l’endometriosi a Catalunya a tota la xarxa d’atenció primària i a tots els hospitals amb servei de ginecologia amb capacitat per atendre l’endometriosi. També preveu la identificació, dins del primer any, dels hospitals de referència per l’endometriosi d’alta complexitat.

 

Durant la roda de premsa de presentació del model, la infermera, especialista en llevadora, Maria Cristina Martínez, ha afirmat que “no s’ha de normalitzar el dolor de la menstruació”. Per Martínez, “a vegades és la mateixa dona que no li dona el valor, que no expressa als professionals aquesta situació de dolor pel fet que l’ha tingut sempre i es pensa que cada mes toca això”. És per aquesta raó que ha destacat la necessitat d’oferir “una formació específica a les infermeres de salut i escola” perquè coneguin la malaltia i se’n parli també durant l’Educació Secundària Obligatòria (ESO).

En la mateixa línia s’ha expressat la presidenta de l’Associació EndoCat, Cristina Guruchaga: “el problema radica en nosaltres mateixes, en l’àmbit familiar”. Per Guruchaga, “ho normalitza la família, el metge,.. i la pacient no en parla, se’n amaga i l’entorn li diu que és una exagerada”. Per la presidenta de l’Associació EndoCat, aquest model ha de contribuir a “empatitzar amb la població i aconseguir que la dona no tingui por a dir que li fa mal la menstruació”.

Guruchaga ha dit que “l’endometrosi té més prevalença que l’asma, la diabetis o la sida en homes i dones junts”. També ha destacat que hi ha estudis que xifren en 11 hores, el temps perdut a la feina per les conseqüències d’aquesta patologia.

Finalment, el cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Francesc Carmona, ha explicat que “aquesta malaltia crònica pot aparèixer en qualsevol moment de l’edat fèrtil de la dona”, i que a més de provocar a les pacients una pèrdua de la seva qualitat de vida, també els provoca “una pèrdua de l’autoestima”.

 

L’endometriosi és una de les malalties ginecològiques benignes més freqüents. Apareix quan el teixit endometrial, que revesteix la part interna de l’úter i que té com a funció la nidació de l’embrió, creix per fora. Normalment, quan no hi ha embaràs el cos elimina les cèl·lules de l’endometri en forma de menstruació, però quan creixen fora del lloc habitual no es poden eliminar.

 

S’estima que l’endometriosi pot afectar al 10% de la població de dones en edat fèrtil, d’entre 15 a 49 anys, i la gravetat de la malaltia és molt variable, aproximadament un 10% pateixen la forma greu d’endometriosi profunda. L’esterilitat pot arribar a xifres d’entre el 30% i el 50% de les dones que pateixen la malaltia. El principal símptoma és el dolor pelvià que sovint s’associa amb la menstruació, amb diverses variacions i intensitats. Precisament, a causa de la gran variabilitat dels símptomes, el diagnòstic de l’endometriosi és difícil. Al conjunt de l’Estat, es calcula que el retard del diagnòstic de la malaltia des de la seva aparició pot arribar fins els 8 anys.

 

 

Més informació: