Un 72% dels usuaris de missatgeria mòbil (SMS, Whatsapp...) fan servir el català davant un 28% que no el fa servir mai o gairebé mai. Concretament, un 51,3% el fa servir sempre o gairebé sempre i un 20,7% el fa servir algunes vegades. En el cas de les grans ciutats de més de 100.000 habitants, l’ús també és molt generalitzat amb un 70,8%.  Per edats, els que l’utilitzen més són els joves de 16 a 24 anys (82,8%). Quant al nivell d’estudis, l’ús del català és més habitual entre llicenciats i diplomats (amb percentatges superiors al 90%), però fins i tot en el les persones amb primària, que és el grup amb l’indicador més baix, l’ús del català arriba al 57,3%.

 

Aquestes són algunes de les dades lingüístiques més significatives que aporta l'Enquesta territorial TIC a les llars, una operació de caràcter biennal promoguda per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) centrada en els equipaments i usos TIC a la llar, amb una mostra de més de 3.150 habitatges de tot Catalunya.

 

Aquest ús tan elevat del català, que no exclou l’ús simultani d’altres llengües (els entorns digitals són fonamentalment multilingües), es dona també en altres àmbits d’ús digital. Així, a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.), utilitzen el català un 66,7% dels usuaris davant un 33,3% que no el fa servir gairebé mai o mai. Un 44,5% el fa servir sempre o gairebé sempre. En el cas de les grans ciutats, l'ús del català a les xarxes socials se situa al 64,2%. Quant a estudis, els usos més elevats de català se situen entre els diplomats (87,2%) i els llicenciats (80,5%). Per edats, el percentatge més alt s'assoleix entre 16 i 24 (76,9%) seguit de 55 a 64 (72,7%) mentre el més baix es troba entre 25 i 34 (58,6%).

 

Les dades de l’Enquesta territorial TIC a les llars ofereixen uns resultats molt similars a les que va aportar l’estudi Llengua i consum (2016) de la Direcció General de Política Lingüística, en què el català en la missatgeria se situava al 73,3% i en les xarxes socials al 72,8%.

La llengua de la darrera pàgina web visitada pels usuaris d’Internet, ha sigut el castellà (50,7%), el català (35,8%) i l’anglès (10,7%). Per edats, les persones de franges més altes d'edat són les que la darrera pàgina que han visitat és més en català (48,4% els que tenen entre 65 i 74 anys i 45,7% els que tenen entre 55 i 64 anys). A les capitals de província i les ciutats amb més de 100.000 habitants, la llengua de la darrera pàgina vista ha sigut el castellà (53,1%), el català (33,8%) i l’anglès (12%). Quant a les persones de nacionalitat estrangera, un 21,7% han vist la darrera pàgina en català, davant el 38,2% de les persones amb nacionalitat espanyola.

 

Els diplomats universitaris són els que més han vist la darrera pàgina en català (52,7% davant un 39% en castellà) mentre que el castellà té un percentatge més alt en el cas de les persones amb educació primària (22,4% català, 66,9% castellà).

 

Un 45,7% de les persones amb telèfon mòbil el tenen configurat en català, davant el 54,3% que el tenen en altres llengües. Les persones amb diplomatura són les que tenen el percentatge més elevat de mòbil configurat en català (61,1%) mentre que les persones sense estudis són les que l'hi tenen menys (23,8%). El resultat en qualsevol cas és molt més elevat que el que oferia l’estudi Llengua i consum (2016) en què la configuració de mòbils en català se situava al 34,7%.

 

Pel que fa a l’ordinador personal, un 46,4% dels usuaris tenen el sistema operatiu configurat en català davant un 53,6% que el tenen en altres llengües. En el cas de l’ordinador de la feina, les dades són una mica inferiors pel que fa al català ja que un 40,2% el tenen configurat en català davant un 59,8% que el tenen en altres llengües. En l’estudi Llengua i consum (2016), la configuració de l’ordinador personal en català era del 34,0% i la de la feina, era del 35,0%.

Quant als lectors de llibres electrònics i MP3 el nombre d’usuaris que el tenen configurat en català és molt més baix. En el cas de llibres electrònics són un 29,9% i en el cas de reproductors MP3, un 23%. L’oferta i la disponibilitat que donen les diverses marques de configuració en llengua catalana condicionen la demanda.