Tres pilars de NanoEduca: formació de professorat, Nanokit i concurs anual
NanoEduca s’estructura en tres línies d’acció complementàries: una de formació de professorat de secundària, mitjançant sessions pràctiques i d’actualització científica; una altra anomenada Nanokit, que és una maleta pedagògica que conté experiments per fer a l’aula i una guia didàctica diferenciada per als docents i per a l’alumnat (disponibles en préstec gratuït a tot Catalunya mitjançant la xarxa de centres de recursos pedagògics del Departament d’Educació), i finalment, un concurs anual de pòsters i vídeos, que recull el treball realitzat per l’alumnat en nanociència i nanotecnologia durant el curs escolar.
Segons
Jordi Díaz, nanodivulgador i tècnic de la Unitat de Tècniques Nanomètriques dels CCiTUB, «la nanotecnologia és una realitat present i molts dels estudiants de secundària treballaran en feines associades a aquesta tecnologia. NanoEduca aconsegueix divulgar-la d'una manera diferent, entretinguda i propera». Això és necessari perquè ja hi ha prop de 9.000
productes de nanotecnologia al mercat en diferents sectors industrials i la perspectiva és que hi hagi una gran demanda de llocs de treball associats a aquestes tecnologies. NanoEduca persegueix dotar els estudiants i els seus professors de les eines necessàries per entendre d’una manera informada les oportunitats i els riscos associats a aquestes innovacions.
La formació de professorat de secundària es duu a terme principalment a través de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB, però es complementa amb propostes formatives vinculades que ofereixen l’ICE de la UAB i el CESIRE. Aquesta oferta permet millorar les competències dels educadors i facilita la incorporació dels materials de NanoEduca a l’aula. «La incorporació de conceptes relacionats amb la nanociència i la nanotecnologia a les darreres etapes de l’ESO i el batxillerat a través d’aquest professorat millora la capacitat de l’alumnat d’entendre el món que l’envolta i, per tant, d’incidir activament en el futur, tant a nivell personal com global», assegura Gemma Garcia, professora del grau de Nanociència i Nanotecnologia de la UAB i actualment vicedegana d’Afers Acadèmics de la Facultat de Ciències.
El Nanokit permet descobrir la nanociència i la nanotecnologia a l’aula, introduint conceptes i aplicacions nano en els àmbits curriculars existents. L’experiència combina una metodologia pràctica —amb la qual l’alumnat experimenta en primera persona els efectes i les propietats de l’escala nanomètrica— amb continguts teòrics, disponibles a les fitxes pedagògiques. Aquesta combinació permet aprofundir en la recerca i el desenvolupament actual al voltant de les nanotecnologies.
La iniciativa a gran escala que assegura l’accés gratuït al Nanokit a totes les escoles catalanes ha estat possible gràcies a l’aportació econòmica del Programa Severo Ochoa de l’ICN2, completada amb recursos econòmics de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), la UB i de la mateixa FCRi. Àlex Argemí, cap de Màrqueting i Comunicació de l’ICN2, explica: «Els centres de recerca i les universitats tenim la responsabilitat d’acostar-nos a la societat i fer-la partícip dels avenços que assolim. Per maximitzar l’impacte del Nanokit era important que aquest material didàctic estigués a disposició de la comunitat educativa en modalitat de préstec gratuït». Els centres de recursos pedagògics (CRP) del Departament d’Educació han esdevingut cabdals per permetre un desplegament efectiu del projecte a tot el territori. Els materials s’han traduït al basc i al castellà i s’estan portant a terme noves experiències pilot amb actors locals tant al País Basc com a Madrid, divulgades a través de la plataforma europea Scientix.
Finalment, el programa NanoEduca inclou un concurs anual en què participen els centres educatius que han fet servir els materials didàctics. «L’alumnat hi presenta les conclusions del seu treball en forma de pòster o vídeo, de manera que així també es desenvolupen les seves competències comunicatives i de treball en equip. Tot això ho fan després d’haver treballat les seqüències didàctiques incloses en el Nanokit, amb propostes contextualitzades i basades en un enfocament actiu i competencial», explica Julio Pérez, director del CESIRE. En les tres edicions del concurs els alumnes han hagut de defensar la seva tasca col·laborativa davant un jurat en el marc d’un entretingut acte similar a un congrés científic en què es combina el rigor amb un ambient informal i festiu.
En conclusió, NanoEduca és una iniciativa remarcable tant per l’excel·lència de les institucions que en formen part com pel volum i la qualitat de les aportacions que s’han fet desenvolupades des del 2015. El projecte s’ha consolidat com una iniciativa pionera que ha estat capaç de traslladar a les aules de secundària la recerca més capdavantera amb una proposta didàctica transversal i competencial. El Premi Nacional de Comunicació Científica és un reconeixement a la tasca de divulgació i al notable treball en equip realitzat per les quatre institucions implicades en el programa, els seus coordinadors i coordinadores, els seus equips de treball i una àmplia xarxa de col·laboradors. Al mateix temps, és un estímul per seguir treballant plegats en la millora, sostenibilitat i ampliació del projecte.
11 de gener de 2019