L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) compta des del passat 31 de desembre amb el Jutjat de Primera Instància número 8. Està situat a l’edifici H de la Ciutat de la Justícia, on estan ubicats els òrgans judicials que corresponen a l’Hospitalet de Llobregat.

 

El Departament de Justícia ha dotat l’òrgan d’una plantilla de 10 professionals. Es tracta de cinc tramitadors, tres gestors judicials i dos auxilis judicials. A banda, el nou jutjat comptarà amb un jutge i un lletrat, que depenen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Ministeri de Justícia, respectivament. Justícia també ha destinat uns 35.000 euros en l’adequació de l’espai, el mobiliari i l’equipament informàtic. 

 

Com a jutjat de primera instància, el nou òrgan s’ocupa d’aquells casos que fan referència a la jurisdicció civil, que, per tant, no comporten penes de presó. Es tracta de conflictes entre particulars o entitats, reclamacions econòmiques, incapacitacions de persones, desnonaments, contractes de compravenda, herències, arrendaments o assumptes de família (separacions, divorcis, custòdies, etc.). El nou òrgan neix amb l’objectiu de descongestionar la resta de jutjats de primera instància del partit judicial.

 

El partit judicial de l’Hospitalet de Llobregat compta amb vuit jutjats de primera instància, cinc jutjats d’instrucció i un Jutjat de Violència sobre la Dona. El partit dona servei al municipi de l’Hospitalet de Llobregat, que té 257.349 habitants.

 

El nou Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat és un dels 14 jutjats que el Departament de Justícia té previst posar en funcionament entre aquest any i el 2020. El pressupost destinat a fer efectiva la creació d’aquests nous òrgans judicials és de 7.396.235 euros, que corresponen a les partides destinades a obres, instal·lacions, mobiliari, tecnologies de la informació i treballadors.

 

El 30 de juny es van posar en marxa els cinc primers jutjats a Badalona (1a Instància núm. 8), Barcelona (1a Instància 59 i Mercantil 11) i Granollers (1a Instància 8 i 9). Des de l’1 d’octubre estan en funcionament els nous jutjats de Mataró (1a Instància 9), Reus (1a Instància 7) i Terrassa (1a Instància 9). A finals de desembre han entrat en funcionament el nou jutjat al Vendrell (1a Instància i Instrucció 9) i el de l’Hospitalet de Llobregat (1a Instància 8). Durant el 2019 es crearan els jutjats de Sabadell (1a Instància 9 i 10) i Lleida (1a Instància 9); el 2020 entrarà en funcionament el de Girona (1a Instància 7).

 

 

La competència exclusiva per a la creació de nous jutjats i per a l’adjudicació de les places de jutge i jutgessa correspon al Ministeri de Justícia. A partir de la creació, la Generalitat en fa possible el funcionament proporcionant els professionals, la tecnologia i els edificis.  

 

La posada en marxa dels 14 jutjats respon a la demanda que el Departament de Justícia va fer al Ministeri de Justícia l’any 2015. Malgrat les reiterades peticions, el Govern espanyol no va aprovar-ne la creació fins després de dos anys. A excepció del Jutjat Penal núm. 2 de Tortosa (2014), des de l’any 2010 no s’havia creat cap nou òrgan judicial a Catalunya.

 

 

Catalunya té 10 jutges per cada cent mil habitants. En canvi, a l’Estat espanyol aquesta xifra se situa en 11 per cada cent mil habitants. Per acabar amb aquest dèficit, a Catalunya s’haurien de crear 70 nous jutjats, segons un informe elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC). La resta de països que formen el Consell d'Europa tenen una ràtio de 21 jutges per cada cent mil habitants.