En aquesta nova etapa, el Govern ha de culminar el Projecte de llei de memòria
- Sala de premsa
- Notes de premsa
- La historiadora Gemma Domènech assumirà la Direcció General de Memòria Democràtica
Justícia, Drets i Memòria
query_builder 25 gener 2019 11:31
event_note Nota de premsa
En aquesta nova etapa, el Govern ha de culminar el Projecte de llei de memòria
La historiadora Gemma Domènech assumirà la Direcció General de Memòria Democràtica
La directora s'incorporarà al Departament de Justícia el 29 de gener
La historiadora Gemma Domènech i Casadevall serà la nova directora general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia a partir del 29 de gener. Domènech té l’encàrrec de culminar un projecte de llei integral que reunirà totes les normes sobre memòria històrica aprovades pel Parlament, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). Aquesta llei facultarà l’Executiu per retirar la simbologia franquista de les places i els carrers de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat.
La nova directora també impulsarà la creació d’una Comissió de la Veritat, que estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de guerra, genocidis i assassinats massius per informar-ne als familiars de les víctimes i assistir-los en el seu dret a la justícia. La Llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han estat especialment castigats i oblidats. En aquesta etapa, el Departament de Justícia també donarà més rellevància a la recuperació de la memòria de la Transició.
Domènech serà la responsable de les polítiques públiques de recuperació i foment del patrimoni i la memòria democràtica, especialment de la localització de les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme, així com el reconeixement i la gestió de les indemnitzacions als ex-presos polítics i l’assessorament de persones represaliades. A més de les polítiques de memòria del Govern, la Direcció General també inclou la relació de la Generalitat amb el Memorial Democràtic, el Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME) i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
Doctora en Història de l’Art, professora universitària i especialista en l’exili
En els darrers quinze anys, Domènech ha orientat bona part de la seva tasca a la recerca i difusió de la memòria de l’exili, la repressió del franquisme i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil.
És doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, treballa com a investigadora a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i és professora associada del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona, on ha impartit assignatures de Patrimoni Cultural i Museologia.
És membre de l’Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina i del consell de redacció de la col·lecció “La maleta de l’exili”, de l’editorial Pagès Editors. Entre els anys 2008 i 2015 va prendre part del Consell de les Arts i la Cultura de l’Ajuntament de Girona. Ha escrit desenes de publicacions, llibres i articles científics i de divulgació en revistes nacionals i internacionals.
Domènech pren el relleu a Carme Garcia Suàrez
Domènech pren el relleu de Carme Garcia Suàrez, responsable de les polítiques de memòria des de fa tres anys. Primer, des de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (2016-2018) i, després, des de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia (2018-2019). Sota el comandament del conseller Raül Romeva, Garcia va posar en marxa el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.
A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades, de les quals només se n’han obert 38, 14 de les quals des del gener del 2017, quan es va posar en marxa el Pla de fosses. Des d’aleshores, el Govern fa excavacions d’ofici, amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. Abans d’aquesta iniciativa, la Generalitat només podia actuar a petició dels familiars de desapareguts. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per poder-les identificar i retornar-les als familiars corresponents. Es calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses.
El Govern a les xarxes
