El Museu Memorial de l’Exili, ubicat a la Jonquera (Alt Empordà), acull des d’aquest 9 de febrer i fins al mes de setembre, l’exposició “A nation in retreat. La Retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals”. És una mostra que, a partir del fotoperiodisme de l’època, documenta dia a dia, des del 26 de gener fins al 10 de febrer de 1939, els diversos escenaris de la retirada republicana de camí cap a França. L’exposició consta de 80 fotografies i s’ha inaugurat coincidint amb els actes de commemoració dels 80 anys de l’exili.
Són imatges captades per alguns dels 135 periodistes i fotògrafs d’arreu del món que van ser acreditats per les autoritats franceses per relatar la retirada militar i civil dels republicans. És una selecció de 80 fotografies realitzades per les grans agències franceses com France Presse, S.A.F.A.R.A o Fulgur o les americanes Wide World Photo for The New York Times, Keystone, Associated Press Photo o ACME. S’hi poden veure imatges dels grans fotògrafs de guerra de l’època, com Robert Capa, David Seymour Chim o Auguste Chauvin. La majoria de fotografies formen part de la col·lecció privada del comissari de l’exposició i historiador de l’art, Èric Forcada.
L’exposició organitza les imatges per data, lloc i temàtica, a fi de mostrar de la manera més fidel possible la feina dels fotoperiodistes i la cronologia dels fets. És una seqüència precisa que ajudarà a entendre els esdeveniments i les fases de la retirada republicana. La mostra es divideix en tres etapes: l’arribada a la frontera, l’establiment als camps de concentració i la vida dels refugiats com a persones apàtrides. És una visió de l’arribada massiva de gairebé 475.000 persones que es van refugiar a la Catalunya nord, en una catàstrofe humanitària sense precedents a l’Europa Occidental.
Fotografia humanitària
El comissari de l’exposició, Èric Forcada, sosté que la retirada republicana comporta el naixement de la fotografia humanitària, en la qual l’atenció se centra en la població desvalguda i derrotada. Els fotoperiodistes narren per primera vegada una guerra a través de les vivències de la població civil exiliada. L’ocupació franquista va impossibilitar la captació d’imatges des de la línia de front, atès que el front no existia a causa del vertigen de les operacions militars.
