El marc legal actual estableix que el propietari d’un pis pot exigir l’avançament de tres mensualitats al llogater com a fiança, dipòsit i aval bancari com a condició per a l’arrendament. Segons la consellera de Justícia, Ester Capella, el Govern ho considera “excessiu i aposta per reduir” aquesta quantitat. En relació amb el dret d’adquisició preferent de l’inquilí en cas de venda de l’habitatge, la regulació espanyola permet que els inquilins hi renunciïn. Molts llogaters ho fan obligats per clàusules incloses d’ofici en els contractes d’arrendament. En canvi, la llei catalana suprimirà aquesta possibilitat i deixarà sense efecte totes les clàusules de renúncia incloses en els contractes signats a partir de la seva entrada en vigor. A més, la consellera qualifica d’“anacrònics” els mecanismes per acreditar l’estat dels immobles i indica la necessitat d’utilitzar nous recursos per evitar conflictes innecessaris entre arrendadors i arrendataris sobre els possibles danys anteriors i posteriors al contracte. La titular de Justícia identifica aquests nous aspectes entre els que queden lluny dels objectius que persegueix el Departament encarregat del desenvolupament del dret civil de Catalunya.

 

 

Capella ha fet aquestes declaracions en resposta a una interpel·lació al Parlament de Catalunya, on ha qualificat de “massa tímides” les millores del Reial decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, convalidat el 3 d’abril per la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, i que modifica la llei espanyola d’arrendaments urbans (LAU). En aquest sentit, la consellera ha reiterat la determinació del Govern per “superar la legislació estatal” a través del Codi civil de Catalunya.

 

A banda de canviar les normes relatives a les fiances, el dret d’adquisició preferent i la documentació de l’estat dels immobles, la titular de Justícia ha recordat que l’avantprojecte de llei que prepara el seu Departament també ampliarà la durada dels contractes i farà possible la limitació dels preus, tal com ha anunciat recentment.  

 

 

La consellera Capella ha subratllat que la llei catalana d’arrendaments urbans serà un “instrument útil per garantir l’accés a l’habitatge, fer front a la gentrificació i vetllar perquè els pisos de lloguer siguin veritablement habitables”. En aquest sentit, ha afegit que “cal anar més enllà de l’índex de referència de preus del lloguer”, perquè “només així” es podrà fer front a “l’augment desproporcionat dels preus”. És per això que el projecte de llei també facultarà el departament competent en matèria d’habitatge perquè pugui limitar el preu del lloguer, ja sigui directament o donant als ajuntaments la capacitat per fer-ho.

 

La norma espanyola estableix que la durada dels contractes sigui d’entre 5 i 7 anys en funció de si la propietat és d’una persona física o jurídica. En canvi, l’avantprojecte de llei català establirà que la durada mínima dels lloguers d’habitatges a Catalunya se situï en una forquilla d’entre els sis i els deu anys.

 

 

L’objectiu de l’avantprojecte de llei d’arrendaments és exercir la competència exclusiva en matèria de dret civil per contribuir a l’accés a l’habitatge i fer-lo compatible amb els serveis turístics i l’activitat de les societats dedicades al negoci immobiliari. Capella s’ha compromès amb “el deure d’evitar abusos com l’augment desproporcionat del cost del lloguer”, que contribueixen a l’expulsió del veïnat i a l’ús no residencial dels immobles. L’estabilització del mercat ha de servir per reduir la diferència entre l’increment accelerat del preu del lloguer i l’estancament dels salaris.

 

A Catalunya, només s’aplica el dret civil espanyol subsidiàriament; és a dir, en els casos que no estan previstos ni resolts pel Codi civil de Catalunya, que és la norma d’aplicació principal. Com que, fins ara, el Parlament de Catalunya no havia regulat l’arrendament de finques urbanes, el marc de referència actual és la LAU.

 

El projecte de llei que prepara el Departament de Justícia incorporarà la regulació del lloguer d’habitatges al llibre sisè del Codi civil de Catalunya, dedicat a les obligacions i els contractes, i que ja estableix les normes relatives a la compravenda i als arrendaments rústics, amb finalitat de preservació del patrimoni natural, per a pastures i la masoveria urbana.