Justícia, Drets i Memòria

.

El Memorial i el Museu d'Arqueologia homenatgen els republicans que van evitar la destrucció d'obres d'art durant la Guerra Civil

L'exposició "Arqueologia a l'exili: El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)" es pot visitar fins al 6 d'octubre

query_builder   30 abril 2019 17:33

event_note Nota de premsa

El Memorial i el Museu d'Arqueologia homenatgen els republicans que van evitar la destrucció d'obres d'art durant la Guerra Civil

L'exposició "Arqueologia a l'exili: El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)" es pot visitar fins al 6 d'octubre

.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Memorial Democràtic del Departament de Justícia obren al públic l’exposició “Arqueologia a l'exili: El museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)”. Es tracta d’un homenatge a les persones que, durant la guerra, van dedicar els seus esforços a salvar el patrimoni arqueològic català del pillatge i la destrucció. Gràcies a aquests altres herois, la Generalitat republicana va salvar diverses obres d’art que ara, 80 anys després, es poden visitar de nou al Museu d’Arqueologia.
 
Salvats del pillatge i la destrucció
 
El MAC i el Memorial han seleccionat una cinquantena d’objectes especialment singulars, com la rèplica de l’escultura de l’Esculapi d’Empúries, que presideix el centre de l’exposició, el cap de bronze de la Dama Flàvia, un pedestal romà procedent d’Isona, un bust del segle II dC, una selecció d’objectes de les col·leccions emporitanes de Caterina Albert, d’objectes prehistòrics provinents del sorral del Manzanares i diverses peces de les col·leccions visigòtiques procedents de Casteltierra i Torredonjimeno.
 
També s’hi poden veure una quarantena de fotografies –algunes d’impreses en gran format– procedents de l’arxiu històric del Museu d’Arqueologia de Catalunya i d’altres arxius catalans sobre l’evolució, d’una banda, dels espais expositius del museu i, d’altra banda, sobre l’afectació de la guerra al patrimoni català, i també dels personatges que, amb Pere Bosch Gimpera, van viure en primera persona els fets.
 
Dues pantalles mostren filmacions de l’època i el testimoni en àudio de l’exili d’una treballadora del museu. Per completar l'exposició s’ha editat un magazín amb textos en català, castellà i anglès que es podrà adquirir al museu a partir del 18 de maig, Dia Internacional dels Museus.

Dels refugis a l’exili
 
Per protegir les col·leccions del Museu dels bombardeigs, els objectes es van embalar i dipositar en refugis improvisats dins del mateix equipament. A partir de 1938 les principals col·leccions del MAC van ser traslladades en camions al Mas Perxés d’Agullana (Alt Empordà). El replegament del Govern de la República i de la Generalitat cap a la frontera francesa es va produir el 1939. Un acord entre el Govern de la República i el Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors Artístics Espanyols va propiciar la sortida de les obres d’art cap a Ginebra (Suïssa) sota la protecció i custòdia de la Societat de Nacions.

Un projecte de la Generalitat republicana
 
Sota l’impuls del Govern de la Generalitat, l’any 1932 es crea el Museu d’Arqueologia de Barcelona. El nou Museu d’Arqueologia de Barcelona s’inaugura el 1935 en l’anomenat Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Pere Bosch Gimpera en va ser el director. L’any 1939 el general Franco proclama la seva victòria i el final de la guerra. El Museu d’Arqueologia de Catalunya va quedar sota l’administració de la Diputació de Barcelona. Els treballadors van ser sotmesos a un expedient de depuració, mentre que Pere Bosch Gimpera havia seguit el camí de l’exili.
 
L’exposició es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona), fins al 6 d’octubre de 2019.

5  

Imatges

Exposició Arqueologia a l'exili 1

Exposició Arqueologia a l'exili 1 1215

Exposició Arqueologia a l'exili 2

Exposició Arqueologia a l'exili 2 1653

Exposició Arqueologia a l'exili 3

Exposició Arqueologia a l'exili 3 985

Sala de la secció romana. Monuments religiosos i públics. Any 1935.Autor desconegut

Sala de la secció romana. Monuments religiosos i públics. Any 1935.Autor desconegut 162

Sala funerària del MAC. Sepulcre i sarcòfags de marbre. Any 2939. Autor Ramírez Dagarra.

Sala funerària del MAC. Sepulcre i sarcòfags de marbre. Any 2939. Autor Ramírez Dagarra. 6205

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia