Els Departaments de Salut i Justícia han dissenyat un pla de reducció del consum de tabac als centres penitenciaris que es posarà en marxa a partir del 31 de maig, coincidint amb el Dia Mundial sense Tabac. En aquests moments, els equips de salut de les presons recullen informació sobre els interns més motivats per iniciar el tractament per deixar de fumar, que seran els primers d’acollir-se al Pla antitabac a les presons de la Generalitat. El Pla antitabac també s’adreça a tots els professionals que treballen a les presons de la Generalitat, que es podran dirigir al seu centre d’atenció primària de referència.

 

Les conselleres de Salut, Alba Vergés, i de Justícia, Ester Capella, durant una visita avui al Centre Penitenciari Quatre Camins, han explicat el nou Pla antitabac. La consellera de Salut ha posat de rellevància que “el programa té una doble vessant: reduir el consum de tabac i protegir les persones no fumadores”. Vergés també ha subratllat que l’ànima d’aquest pla és “el dret a la salut, que hi ha de ser sempre i a tot arreu”.

 

Per la seva banda, la consellera de Justícia ha dit que aquest pla s’anirà implantant de forma progressiva. “Hem d’aconseguir menys cigarretes i més esports”, ha sentenciat Capella.

 

En el marc d’aquest Pla antitabac, els interns també podran escollir si dormen en una cel·la de fumadors o sense fum.

 

Els centres penitenciaris són la residència dels interns i, per tant, poden fumar en diversos espais comuns, com ara els patis i les cel·les. En canvi, des de 2005 i coincidint amb la Llei antitabac, el Departament de Justícia converteix els menjadors, les sales de dia, els espais d’activitats en comú, les escoles, els tallers laborals i les zones esportives en espais sense fum. L’objectiu és disminuir la repercussió del tabaquisme passiu, ja que causa tota una sèrie de patologies com ara malalties cardiovasculars, respiratòries i neoplàsies en adults. L’única protecció eficaç són els espais lliures de fum, ja que ni la filtració, ni la ventilació s’han mostrat eficaces.

 

El programa antitabac als centres penitenciaris també compta amb la col·laboració dels equips de mestres i dels monitors de les diverses activitats educatives i de rehabilitació. Es tracta d’una iniciativa transversal que inclou xerrades d’educació sanitària sobre el consum de tabac a les escoles de totes les presons. Les activitats de sensibilització se sumaran als consells mèdics i al seguiment dels equips d’atenció primària.

 

A banda d’això, els monitors d’esports també promouen els hàbits de vida saludable amb els programes de tractament penitenciari vinculats a l’exercici físic. L’any 2018, 7.667 interns van participar en activitats esportives i 792 van prendre part en el programa d’educació per la salut.

 

En aquestes xerrades, on s'informa dels riscos i perills de fumar, també s’hi explicarà l'existència de les consultes de deshabituació tabàquica per als reclusos que tinguin interès a deixar l’hàbit. Aquestes consultes específiques de deshabituació programen un pla personalitzat per a cada persona. Per exemple, el professional sanitari pot programar-li visites gairebé diàries durant els primers dies després de deixar el tabac. Una altra opció és proposar-li formar part de tallers grupals per abandonar l'hàbit.

 

La consellera Capella ha destacat que també hi ha la possibilitat que algun intern pugui sortir del centre per fer aquest tractament, sempre sota la supervisió i el suport de la infermera d’enllaç.

 

També es promourà la deshabituació tabàquica entre el personal dels centres penitenciaris (funcionaris, personal sanitari i d’educació). Es distribuirà una enquesta sobre aquest hàbit a tots els professionals. A partir dels resultats obtinguts, s’oferirà a aquelles persones fumadores que ho desitgin l’ús de les consultes de deshabituació tabàquica dins del centre penitenciari o participar de la xarxa de suport del territori per abandonar el tabac on es reforça la decisió de deixar-ho i, sobretot, de mantenir-la en el temps.

 

El tabac està molt arrelat a la cultura penitenciària. És moneda de canvi, pretext per a la conversa i fórmula per a la resolució amistosa de conflictes. Actualment, fumen tres de cada quatre persones privades de llibertat. Aquesta taxa és lleugerament superior en el cas dels joves d’entre 18 i 21 anys. En canvi, només fumen una de cada dues dones preses. En qualsevol cas, es tracta d’una quantitat molt superior a la de les persones en llibertat, que només fumen en un de cada quatre casos.

En un any, els nous equips d’atenció primària penitenciaris fan 602.335 actes clínics amb la distribució següent: 353.000 visites mèdiques, 204.772 d’infermeria, 9.689 d’odontologia i 34.874 d’altres especialitats.

 

L’estat de salut de la població penitenciària presenta tota una sèrie de particularitats. Les prevalences de malalties com l’hepatitis C crònica o la infecció per VIH són més elevades que les de la població general. També ho són els trastorns mentals com ara l’esquizofrènia. Pel que fa a les patologies comunes, les més freqüents són les malalties de dents i genives, obesitat o dermatitis.

 

L’Institut Català de la Salut (ICS) va assumir la gestió de l’atenció sanitària dels centres penitenciaris l’any 2014. Els darrers anys, l’ICS ha incorporat noves eines i serveis que milloren l’atenció als reclusos i, al mateix temps, faciliten la tasca dels professionals. Els professionals sanitaris d’aquests centres tenen accés a tota la informació clínica que s’hagi generat sobre el pacient abans del seu ingrés a presó.

 

A totes les persones que ingressen en un centre penitenciari se’ls fa un reconeixement mèdic quan hi entren. En aquesta visita s’esbrina, entre altres qüestions, si l’usuari té codi d’identificació personal (CIP). En el cas que no en tingui, se li gestiona la targeta sanitària amb el centre d’atenció primària assignat. El tractament i seguiment d’aquestes persones amb problemes importants de salut pública reverteix, un cop surten en llibertat, en la protecció de tota la població.