Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

DARP

Aprovada la Llei d'Espais Agraris, que ha d'assegurar la capacitat productiva del camp i afavorir el relleu generacional i l'equilibri territorial

query_builder   29 maig 2019 14:11

event_note Nota de premsa

Aprovada la Llei d'Espais Agraris, que ha d'assegurar la capacitat productiva del camp i afavorir el relleu generacional i l'equilibri territorial

La nova Llei preveu la creació d’eines de planificació territorial agrària, com el Pla Territorial Agrari de Catalunya, i un Registre de terres, que ha de servir per posar en producció les terres en desús
 
A Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana
DARP
La consellera Teresa Jordà intervenint en el debat de la Llei d'espai agraris que ha tingut lloc avui en el Ple del Parlament
Avui, el Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’una llei d’espais agraris. El text té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, i pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.
 
Durant la seva intervenció en el debat de la Llei, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que ‘és de vital necessitat protegir els espais agraris, perquè tal i com hem dit i repetit milions de vegades “no hi ha aliments sense espais agraris”. Per tant, de la manera com hi arribem i com hi fem front a aquest repte ens marcarà, sens dubte, l’esdevenir de moltes generacions’.
 
Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.
 
Tal i com recull el Preàmbul de la Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.
 
En aquest sentit, la consellera ha afirmat que ‘ara ja no es podrà condicionar l’activitat agrària. No es podran partir finques que un cop partides quedin inviables, no es podran tallar camins rurals, amb la qual cosa es dificultava la comunicació entre finques i es condicionava la circulació de la maquinària agrícola, etc.’.
 
Eines previstes per la Llei
 
Per assolir aquests objectius, la Llei preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, és un instrument de planificació territorial sectorial agrària. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori (ciutadania, ens locals, col·legis professionals, entitats ecologistes, societat civil i  organitzacions agràries).
 
La segona eina que regula la Llei és l’Anàlisi d’afectacions agràries, com a  instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari derivada de les intervencions que es facin en el territori, i que ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’Anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.
 
El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un Registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.
 
Altres continguts de la Llei

La Llei aprovada avui, que es divideix en un Títol preliminar i sis títols, també fa esmena als sistemes d’informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.
 
A més, la nova disposició fa una delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, la programació i l’execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.
 
El text també dedica un apartat a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.

2  

Imatges

Teresa Jordà defensat la LEA al Parlament

Teresa Jordà defensat la LEA al Parlament 311

Foto de grup al Parlament

Foto de grup al Parlament 2386

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia