Aquesta setmana es tanca una nova campanya d’excavacions al poblat neolític de La Draga de Banyoles. Enguany, s’ha treballat tant en el sector terrestre com en el subaquàtic. Els treballs han permès determinar l’organització del sector sud del jaciment, de cronologia neolítica inicial, caracteritzat per construccions fetes de pedres de travertí. També s’ha pogut documentar millor els nivells subaquàtics on, en una capa superior, s’ha trobat un vas de ceràmica de l’època del Bronze o Primera Edat del Ferro, fet que permet documentar ocupacions posteriors al Neolític, poc conegudes encara al jaciment.

 

La campanya d’excavacions al jaciment neolític de La Draga es va iniciar el 10 de juny i ha durat dues setmanes. Els treballs del sector terrestre s’han centrat en la continuïtat dels treballs que ja es van iniciar l’any passat, on es van localitzar restes del poblat a la zona més elevada del jaciment. En aquest sector, les primeres excavacions havien documentat una gran quantitat de fogars, sòls de cabanes realitzades amb pedres i grans fosses documentades, com a abocadors d’escombraries.

 

El codirector del projecte de recerca i conservadors de les col·leccions de prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Antoni Palomo, ha explicat que els treballs s’han centrat a “discriminar quina funció tenien les construccions de pedra que es van localitzar en la darrera campanya” i ha explicat que “una d’aquestes construccions s’utilitzava com a abocador”. En aquests terrenys excavats s’hi ha pogut trobar restes arqueològiques, principalment ossos d’animals, i d’altres objectes de pedra o elaborats a partir d’ossos i mol·luscs, com eines per tallar, eines per segar o puntes de fletxa. Abunden també, com a la resta del jaciment, les restes de cereals i de fusta carbonitzada.

 

Aquests materials permeten determinar com era i com vivia la comunitat que habitava a La Draga fa més de 7.000 anys. Palomo també ha destacat que “el treball d’excavació ens permet entendre, no només el petit sector que hem excavat, sinó també posar-lo en relació amb les altres zones excavades durant pràcticament 30 anys, i també de com es van establir els habitants del poblat, quines relacions tenien amb d’altres zones i grups i les característiques d’aquestes comunitats, a l’inici del Neolític”. 

 

Paral·lelament, durant aquesta campanya, s’ha portat a terme una prospecció subaquàtica al sector nord-est del jaciment amb la participació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). Aquests treballs, segons ha explicat l’equip de les excavacions, s’han centrat a “determinar com s’organitzava el poblat en aquest sector i establir amb precisió la superfície del poblat”. Es calcula que el poblat de La Draga tindria una extensió d’entre 15.000 i 20.000 metres quadrats. La prospecció subaquàtica ha permès, també, determinar l’estat de conservació i les característiques estratigràfiques del jaciment en aquest sector submergit “per veure la dinàmica que ha tingut l’estany des de fa més de 7.000 anys fins a l’actualitat”, segons explica Palomo.

 

A la campanya, hi han participat estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que desenvolupen part de la seva formació pràctica acadèmica, així com voluntaris de diverses universitats i centres de recerca de l’Estat i d’Europa. En total, durant el transcurs de la campanya, hi han treballat unes 35 persones.

 

La campanya s’ha desenvolupat en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia per al període 2018-2021, convocats pel Departament de Cultura. Té com a nom “La Draga (Banyoles) i el procés de neolitització en la plana prelitoral i el Prepirineu de les comarques de Girona”.

 

Les excavacions al jaciment de la Draga són coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF, Barcelona), la UAB i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Enguany ha comptat amb la col·laboració l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La natura i objectius diferenciats d’aquestes institucions permet realitzar un apropament més complert a la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de diferents tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades. Les excavacions de la Draga i les activitats de recerca realitzades són finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

 

El jaciment de La Draga és únic a Catalunya i a Europa per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els poblats neolítics més antics del nord-est peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, per les seves condicions excel·lents de conservació. En aquest sentit, una part dels estrats arqueològics es troben coberts per les aigües del nivell freàtic, fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica com la fusta i les fibres vegetals. Els treballs a La Draga es van iniciar al 1990 i des de 1991 s’han portat a terme diverses campanyes arqueològiques, que han permès excavar més de mil metres quadrats.