Territori

TES

Més de 130 entitats han intervingut a les sis jornades participatives de l'Agenda Urbana de Catalunya

query_builder   5 juliol 2019 13:19

event_note Nota de premsa

Més de 130 entitats han intervingut a les sis jornades participatives de l'Agenda Urbana de Catalunya

  • El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, obre la sisena sessió, dedicada a la governança i que tanca el cicle de trobades presencials del procés participatiu
  • Per a Serra, “les polítiques urbanes no són patrimoni d’un sol actor i requereixen, per tant, el consens de la gran quantitat d’actors que configuren l’univers urbà”
  • El procés participatiu s’ha realitzat durant un mes amb sessions a l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Girona, Tarragona i Barcelona
TES
Serra durant la seva intervenció, ahir.
El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha obert aquesta setmana la sisena i darrera jornada participativa de l’Agenda Urbana de Catalunya, on al llarg del darrer mes hi han assistit 514 persones que un total de 137 entitats, organismes i associacions. Serra ha destacat que aquestes sessions han estat “un procés molt ambiciós per tal de fer una primera temptativa sobre els continguts de l’Agenda Urbana en clau de diagnosi, analitzant les àrees grises de l’actual model urbà i predeterminant els principals reptes a escometre”.
 
Per a Serra, “les polítiques urbanes no són patrimoni d’un sol actor i requereixen, per tant, el consens de la gran quantitat d’actors que configuren l’univers urbà”. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori ha explicat la triple vocació de l’Agenda Urbana. D’una banda, “la necessitat d’entendre les ciutats com quelcom que és indestriable dels seus territoris, on la relació entre ambdós és sistèmica i recíproca, basada en sinèrgies i oportunitats, no en dependències i externalitats”. En segon lloc, “la convicció que només es podran resoldre els problemes globals des d’una òptica necessàriament local”. I en tercer lloc, “la constatació que els hàbitats urbans són clústers d’innovació, de creativitat i de talent, on la recerca i el coneixement són un actiu que aprofita el potencial de la urbanització i de l’aglomeració”.
 
La sisena de les jornades que completen el procés participatiu de l’Agenda Urbana de Catalunya s’ha celebrat a la Casa de la Convalescència del recinte modernista de Sant Pau a Barcelona i sota el títol “Nova Governança” s’hi ha tractat qüestions sobre els governs eficients, el canvi climàtic i el finançament adequat. Durant els sis debats deliberatius, que van començar el 6 de juny a l’Hospitalet de Llobregat i s’han desenvolupat també a Manresa, Girona, Tarragona i Barcelona, s’han tractat 77 temàtiques que despleguen els 18 objectius de l’Agenda, s’ha comptat amb la presència de 98 ponents especialistes als 18 panels i s’han formulat fins a 188 preguntes, en clau de diagnosi, relacionades amb les matèries discutides.
 
Ara, un cop tancat el procés de participació, s’iniciarà la fase de diagnosi i de preparació dels documents temàtics, a càrrec de 18 grups d’experts proposats pel govern, administracions locals i ciutadania, per a cada una de les sis categories (salut, prosperitat, benestar, territori, qualitat de vida i governança). Els documents temàtics de conclusions dels experts se sotmetran a exposició pública abans d’elaborar i aprovar el document final de l’Agenda Urbana de Catalunya i la seva implementació.
 
L’Agenda Urbana de Catalunya, una eina de futur
 
L’Agenda Urbana de Catalunya té com a objectiu esdevenir una eina al servei de les administracions públiques, les organitzacions i la ciutadania per a harmonitzar, establir i afrontar de forma estructurada, transversal i coordinada els reptes de la xarxa de ciutats que componen la Catalunya urbana del segle XXI, per tal d’assolir els objectius de desenvolupament sostenible des del fenomen urbà.
 
Formen part de l’Agenda Urbana de Catalunya el Govern de la Generalitat; els ajuntaments de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, la Seu d’Urgell, l’Hospitalet, Tortosa, Vilafranca del Penedès; l’Àrea Metropolitana de Barcelona; les quatre diputacions provincials catalanes; l’Associació Catalana de Municipis, La Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Micropobles de Catalunya; l’Autoritat Metropolitana del Transport; la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya; els col·legis professionals d’Arquitectes, d’Advocacia de Barcelona, d’Administradors de  Finques i el d’Aparelladors; els sindicats Comissions Obreres, UGT i Unió de Pagesos; les patronals Foment del Treball, CECOT i Pimec; el Consell General de Cambres de Catalunya; l’Institut d’Estudis Catalans; l’Institut de Salut Global de Barcelona; l’Institut d’estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; la Taula del Tercer Sector i les Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya.
 
A part d’aquestes institucions i entitats, s’han adherit a la Declaració per a una Agenda Urbana de Catalunya els ajuntaments d’Igualada, Granollers, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Manresa, Santa Perpètua de Mogoda, Valls i Palafrugell i estan en procés de fer-ho el Col·legi d’Enginyers de Camins i Creu Roja Catalunya.

1  

Imatges

Foto

Foto 187

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 150

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia