El Consell Executiu ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’actualització del Codi civil de Catalunya. Amb aquesta actualització, el Departament de Justícia feminitzarà tota la redacció del corpus legal sobre dret civil, format per sis llibres, i preveurà el desheretament en cas de maltractament psicològic.
Paritat a les associacions i supressió de les expressions masclistes
Segons la redacció actual del Codi civil de Catalunya, “
s’entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se’n dedueixi el contrari”. Fa 17 anys, aquest principi general estava socialment acceptat però, ara, s’ha convertit en una expressió clarament discriminatòria. Malgrat l’evolució cap a un llenguatge més feminitzat i igualitari, els sis llibres del Codi civil estan amarats de l’androcentrisme endèmic dels textos legals.
És per això que el Departament de Justícia n’està fent una revisió exhaustiva per identificar-ne totes les expressions sexistes i substituir-les per d’altres que acabin amb la invisibilitat de les dones. La feminització de l’articulat serà coherent amb una nova disposició al primer llibre, que inclourà “la igualtat i la no discriminació per raó de gènere” com una norma d’aplicació general en el conjunt de la legislació civil.
La revisió ha identificat els articles propis d’una visió heteropatriarcal, com la referència al
“concebut”, que se substituirà per la “
persona concebuda” o per una redacció alternativa com “
es té la consideració de persona des de la concepció”. Altres articles obvien la dona en l’àmbit patrimonial, com si no actués en el mercat o no fos titular de relacions i drets. És el cas de la menció al “
masover” o al “
bon pagès”, que quedaran substituïts per “
la bona pagesia” i “
la masoveria”.
En relació amb les
decisions sobre el propis cos, la nova redacció també posarà de manifest que “
correspon a la dona la decisió sobre la interrupció voluntària del seu embaràs en les condicions que determinen les lleis”.
La revisió feminista té un impacte complet en alguns llibres com el tercer, dedicat a les persones jurídiques com les associacions i les fundacions. Els canvis hi tindran efectes tan pedagògics com legals. En relació amb les fundacions, la redacció actual només es refereix als “patrons” i a la diligència
“d’un bon administrador”, que se substituirà per “persona bona administradora”.
D’altra banda, les associacions o fundacions amb participació majoritària de la Generalitat hauran de tenir una composició paritària en els òrgans de Govern, d’acord amb el principi d’igualtat entre dones i homes. La paritat també serà obligatòria per a les associacions o fundacions declarades
d’utilitat pública. La paritat serà exigible, sempre que sigui compatible amb l’objecte social de les organitzacions.
En relació amb les reclamacions de paternitat, el Codi civil dedica un article a les “
relacions sexuals de la mare amb altres homes” durant el període de concepció de la criatura, cas conegut com a
exceptio plurium concubentium. La norma protegeix les dones davant de pares que, amb aquest pretext, vulguin defugir de la seva responsabilitat. És a dir, que la prova de relacions sexuals de la mare amb altres homes durant el període de concepció és insuficient per qüestionar la paternitat.
Sense alterar l’objectiu, se suprimiran frases com “les relacions sexuals de la mare amb un home diferent [...] durant el període legal de concepció” i se substituiran per una redacció que posarà èmfasi en les proves d’ADN per a determinar la relació de paternitat, deixant de banda l’evident irrellevància del nombre d’homes amb qui la mare hagi mantingut relacions sexuals. D’aquesta manera, la nova redacció subratllarà el dret al propi cos i a unes relacions sexuals lliures.
Els abusadors psicològics perdran el dret a la llegítima i els testadors estaran més protegits
El “maltractament greu” ja és motiu de desheretament, però la regulació de les successions obvia el maltractament psicològic. L’avantprojecte de llei que prepara el Departament de Justícia hi farà referència expressa, per evitar l’ambigüitat actual i adaptar la norma a la nova realitat social. Igual que en el cas dels maltractaments físics, el canvi de la regulació també preveu el desheretament dels legitimaris que maltractin psicològicament la parella o els pares del testador. D’aquesta manera, la llei proporcionarà més protecció als testadors, especialment a les persones grans i dependents. La llegítima és una part de l’herència que, llevat de les excepcions previstes, queda obligatòriament reservada per als fills o descendents i, en el seu defecte, per als pares. El Codi civil de Catalunya estableix que la llegítima correspon a la quarta part dels béns de la persona difunta. La regulació catalana dels testaments està recollida al
llibre quart del Codi civil de Catalunya.
Els danys que perjudiquen la integritat física, psíquica, patrimonial, l’autonomia personal o qualsevol altre dret fonamental són maltractaments. Les accions que provoquen aquests danys poden ser aïllades o repetides. Es tracta, en definitiva, d’una falta de resposta a les necessitats de les persones grans. Segons l’
Enquesta de seguretat pública de Catalunya, els abusos psicològics sumen el 44 % dels maltractaments, seguits de les negligències (29 %), els abusos patrimonials (15 %) i els físics (12 %).
Adaptació a la Convenció de Nova York i promoció de la mediació
El Departament de Justícia adaptarà els sis llibres del Codi civil de Catalunya a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nova York, que recull els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones que tenen una discapacitat.
Amb aquesta actualització, el Codi civil també introduirà diverses referències a la mediació com a sistema extrajudicial per a la resolució de conflictes.
