Últim adéu a Conxita Grangé, la darrera de les supervivents catalanes del camp nazi per a dones de Ravensbrück. La consellera de Justícia, Ester Capella, que ha intervingut en la cerimònia, ha expressat el “reconeixement i agraïment” del Govern de Catalunya per “tota una vida marcada per la memòria de l’holocaust i la lluita contra el feixisme”. Capella ha subratllat que l’“esforç” de Grangé per “revelar la barbàrie” és un “antídot contra el ressorgiment d’ideologies inspirades en l’odi”. Les polítiques de memòria “han d’estar a l’alçada del llegat de dones com Grangé i Neus Català, compromeses contra l’oblit fins l’últim dia”, ha afegit.

 

En aquest sentit, Capella ha recordat que, en dos anys, la Generalitat ha obert 21 fosses, ha recuperat 292 restes mortals i ha identificar les primeres 7 víctimes de la Guerra Civil gràcies al Pla de fosses i al Programa d’identificació genètica. El comiat ha tingut lloc a Còrnabarriu (Tolosa) i també ha comptat amb la presència de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, i del director del Memorial Democràtic, Jordi Font.

 

Conxita Grangé Beleta va néixer el 6 d’agost de 1925 a Espui, una de les poblacions del municipi de Torre de Capdella (Pallars Jussà). Quan tenia dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc, a causa d’una malaltia de la mare. Quan esclata la Guerra Civil, torna a Catalunya amb els seus oncles per lluitar al costat de la República.

 

Acabada la Guerra, ella i els seus oncles se’n tornen cap a França i, amb la seva cosina Maria Castelló, continuen la lluita fent d’informadores de la Resistència francesa.

 

Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz, la tieta, van ser detingudes el 24 de maig de 1944. Van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats. El 9 de setembre de 1944 van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb un antic guerriller català. Ha rebut condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.

 

Grangé va morir el passat dimarts 27 de juliol a Tolosa de Llenguadoc, un mes després de l’homenatge que va rebre a la Vall Fosca (Pallars Jussà), on va néixer, i durant el qual es va col·locar una placa commemorativa a la seva casa natal. Va dedicar gran part de la seva vida i fins a l’últim dels seus dies a mantenir viva la memòria de les dones deportades i a explicar el seu testimoni als més joves.

El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de la Pobla de Segur han organitzat una trobada per commemorar la lluita antifeixista de Conxita Grangé i Josep Cubiló, tots dos originaris del Pallars i amb una estreta relació amb la localitat pallaresa. L’acte ‘Històries de vida de l’antifeixisme, l’exili i la deportació’, que es presentarà també com a un homenatge pòstum a Grangé, tindrà lloc al Molí de l’Oli-Casa Mauri de la Pobla de Segur el proper dissabte 7 de setembre a les 18 h.

 

L’acte comptarà amb la participació de l’alcalde del municipi, Marc Baró, i d’Enric Guimó, regidor de Cultura. També hi intervindran l’historiador Josep Calvet, que explicarà la trajectòria vital dels dos deportats, i Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Granger, amb la conferència ‘Testimoniatge i compromís’.

 

La consellera de Justícia, Ester Capella, clourà l’homenatge amb la inauguració de l’exposició “El camp de concentració per a dones de Ravensbrück”.

L’exposició “El camp de concentració per a dones de Ravensbrück” repassa a través de 18 plafons la història de la pallaresa, la seva tieta, Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló. La mostra està produïda per l’Amical de Ravensbrück i compta amb la col·laboració del Memorial Democràtic. Es pot visitar fins al 6 d’octubre al Molí de l’Oli-Casa Mauri, a la Pobla de Segur.