A poc més de la meitat del territori l’any ha resultat sec, però moderadament
L’any s’ha de qualificar de moderadament sec a poc més de la meitat del territori, on la precipitació no supera el 90% de la mitjana climàtica.
Les àrees amb dèficit se situen en una franja latitudinal que abraça algunes valls del Pirineu occidental, bona part del Prepirineu i també de la depressió Central, així com zones del prelitoral i litoral de la meitat nord, i gairebé a tot el terç sud del país, exceptuant les proximitats dels Ports.
Són petites les zones on sí que s’ha acusat més el dèficit pluviomètric, amb un percentatge de precipitació que ha baixat fins a valors d’entre el 60% i 70% respecte de la mitjana anual, i es corresponen a punts del Baix Ebre, Garrotxa i del litoral Empordanès, on es pot dir que l’any ha resultat ben sec.
És destacat el gradient important detectat a comarques com l’Empordà o la Garrotxa, amb zones litorals en el primer cas que s’han quedat a un 60% o 70% vers zones de l’interior que han assolit el 100% o superat el 110%.
Independentment de la comparativa amb la mitjana climàtica, en algunes estacions amb sèries disponibles des del 1950 ha estat entre els 10 anys pluviomètrics més secs dels darrers 69 anys; són els casos de Vielha, Vic, i Girona.
A la resta es pot considerar normal i en algunes zones fins i tot ben plujós
A un altre 50% de territori que afecta gran part del Pirineu, punts del Prepirineu i bona part del litoral i prelitoral l’any ha presentat normalitat pluviomètrica, i fins i tot l’any ha estat plujós en algunes àrees de forma esparsa. Aquestes zones on ha resultat plujós són poques i reduïdes, se situen a les zones d’altitud del Pirineu, Prepirineu i Ports, així com també al litoral i prelitoral. En algunes d’elles l’any pluviomètric 2018-2019 ha estat dels més plujosos de les darreres dues dècades; el segon més plujós a l’estació de Constantí (Tarragonès) i el quart més plujós a Gisclareny (Berguedà) i també a l’Observatori Fabra (Barcelonès).
Comportament irregular a les conques hidrogràfiques
En termes de conques hidrogràfiques i en general, l’any pluviomètric 2018-2019 s’ha de considerar un any sec tant a les occidentals com a les orientals, tot i que amb una distribució i comportament molt irregular. A les capçaleres del Ter, Segre, Muga i Fluvià, així com de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana, ha estat normal o plujós, mentre que a la del Llobregat ha estat més aviat sec.
Els cursos baixos de la Tordera, Besòs, Llobregat, Foix i Francolí han tingut caràcter plujós, mentre que el de la Muga, Fluvià, Daró i també del Gaià i Ebre han tingut caràcter sec.
Tardor molt plujosa versus hivern, primavera i estiu eixuts
La desmesurada precipitació que va caure en els mesos d’octubre i novembre del 2018 ha estat la responsable d’un balanç pluviomètric prou equilibrat en general, ja que després l’hivern, la primavera i també l’estiu, han estat secs en general (figura 2).
Figura 2: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 de la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que configuren l’Any Pluviomètric 2018-2019