Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra
L’àmbit dedicat a la repressió permet al visitant veure, per exemple, un fragment de la inscripció de defunció de l’any 1939 de la primera persona afusellada al Camp de la Bota, que va ser Eduardo Barriobero, cap de l’Oficina jurídica republicana. També es pot veure el sumari de Jenny Kehr, una refugiada jueva alemanya que l’any 1942 es va suïcidar a la presó de dones de Barcelona per no ser deportada als camps nazis.
La dona durant el franquisme
Els plafons dedicats a la dona mostren autoritzacions i consentiments maritals i paterns. L’home era el cap de família i havia d’autoritzar la dona per poder viatjar a l’estranger o poder intervenir en una operació de compravenda. La mostra, d’altra banda, també permet llegir sentències per violència masclista que consideren com a fets atenuants la infidelitat de la dona o el comportament impropi d’una “bona esposa”.
La llengua catalana durant el franquisme
L’apartat dedicat a la llengua recupera formularis del Registre Civil en què els noms catalans són tatxats i traduïts al castellà. Segons la Llei de 1957, “tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano”. Hi ha també expedients de nul·litat i canvis de noms considerats prohibits i subversius pel franquisme, com Llibertat o Germinal.
Control social durant el franquisme
Pel que fa a l’àmbit del control social, s’hi poden veure informes policials sobre la ideologia dels opositors a secretaris judicials. També es pot llegir una sentència que qualifica els homosexuals de “tarados de homosexualidad congénita”.
Servei d’Arxius del Departament de Justícia
Els responsables de la selecció dels documents han estat els arxivers del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del Departament de Justícia. El Memorial Democràtic, organisme adscrit al Departament, ha coordinat el disseny i el contingut dels 13 plafons de l’exposició.
El Departament de Justícia disposa de 57 centres d’arxiu distribuïts en els 49 partits judicials de Catalunya, amb una plantilla de 42 persones. L’Estatut d’autonomia de Catalunya especifica que correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels arxius judicials en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.