El Govern vol que els diferents departaments de la Generalitat donin una resposta coordinada al fenomen dels nadons robats. És per això que l’Executiu ha aprovat la creació d’una comissió que proposarà una estratègia global per investigar cada cas. L’objectiu és que les víctimes rebin una atenció adequada i que disposin de la informació i el marc legal necessari per perseguir els responsables de les desaparicions forçades. El grup de treball, coordinat per Justícia i amb la participació dels departaments de Salut i d’Interior, presentarà les seves conclusions al Govern en un termini màxim de mig any.

 

La comissió estudiarà la fórmula perquè el robatori de nadons sigui qualificat com a crim de lesa humanitat. D’aquesta manera, d’acord amb l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, els crims serien imprescriptibles i se’n podria perseguir i condemnar els responsables, amb independència del moment en què s’haguessin produït.

 

Per ara, no hi ha cap investigació que proporcioni dades exactes sobre el nombre de nadons robats a Catalunya. Segons l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, hi ha 400 denúncies de particulars presentades entre el 2010 i el 2014. La mateixa font calcula que hi podria haver fins a 300.000 casos de nadons robats a tot l’Estat, però no existeix cap càlcul fiable sobre l’abast del fenomen a Catalunya. La major part dels casos ja han prescrit. A més, la majoria de les denúncies queden arxivades per la dificultat d’identificar els suposats responsables dels fets.

 

Registre per als nadons robats del franquisme i la transició

 

Un dels objectius del Govern és quantificar la desaparició forçada de menors i aglutinar-ne tota la informació en un registre per als casos que van tenir lloc fins al 1980. El registre per aquest període concentrarà els robatoris de nadons que van tenir lloc durant el franquisme i la transició. Es tracta, sobretot, de desaparicions de fills i filles de mares solteres o menors d’edat, víctimes de trames organitzades de metges, llevadores i monges. Unes trames que comunicaven la mort dels nadons a les seves mares biològiques i, posteriorment, venien les criatures per importants quantitats econòmiques, amb un pretext polític i moral. Impulsades per l’eugenèsia social franquista, aquestes organitzacions van actuar amb la impunitat de la protecció del règim. El registre hauria d’incloure, entre d’altres, partides de naixement, certificats de defunció, i historials clínics d’hospitals públics i privats. El grup de treball detallarà tota la informació que s’arxivarà en aquest registre, que dependrà de la Direcció General de Memòria Democràtica. Per als casos posteriors al 1980, la comissió definirà un segon registre per a rodons robats amb finalitats fonamentalment econòmiques.

 

Una base de dades d’ADN com la de les fosses

 

Les persones designades pels departaments de Justícia, Salut i Interior analitzaran la viabilitat d’una base de dades d’ADN com la del Programa d’Identificació Genètica que la Generalitat va posar en marxa per reconèixer les restes de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme enterrades en fosses comunes. En les seves conclusions, la comissió també establirà tant el paper de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses (IMLCF) en la recollida i anàlisi de les mostres com la relació entre el registre i aquesta base de dades, que és una reivindicació de diverses entitats de familiars de nadons robats.

 

La concentració de tota la informació ha de facilitar la investigació per part dels Mossos d’Esquadra, ja sigui d’ofici o a partir de denúncies de particulars. El fàcil accés als documents també han d’afavorir l’acció de la Fiscalia.

 

Reparació de les víctimes

 

En relació amb la reparació, la comissió analitzarà totes les accions possibles, incloses les econòmiques, així com l’accés a l’assistència psicològica i a l’assistència jurídica gratuïta per denunciar els casos. 

 

Telèfon d’atenció a la víctima: finestreta única

 

La resposta coordinada entre els diferents serveis de la Generalitat preveurà una “finestreta única” inicial per obtenir tota la informació sobre el procediment que han de seguir les víctimes de la desaparició forçada de menors, el marc legal i els drets que poden exercir. En aquest sentit, l’actual telèfon d’atenció a la víctima (Servei d’Informació i d’Orientació telemàtica a la Víctima del Delicte) estarà preparat per contestar totes les preguntes per part de les persones que són o se senten víctimes de les organitzacions criminals dedicades al robatori i a la comercialització de nadons.

 

 

Un nou marc legislatiu

 

Les conclusions d’aquesta comissió també establiran si les propostes requereixen l’impuls d’una llei específica que les agrupi i que facultin la Generalitat per dur-les a terme, així com els límits del marc legal actual per a una regulació catalana d’aquest fenomen.

 

Participació i col·laboració

 

Els treballs de la comissió interdepartamental comptaran amb la col·laboració de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, el Consell de l’Advocacia Catalana i el Col·legi Oficial de Psicologia, entre d’altres organitzacions.

 

Compliment d’una resolució parlamentària

 

Amb aquest acord, el Consell Executiu respon a la resolució 388/XII del Parlament de Catalunya, que insta el Govern a disposar d’una estratègia interdepartamental i integral davant les desaparicions forçades de menors.