Els efectes dels aliments sobre la salut, les idees i notícies falses sobre l’alimentació i l’impacte ambiental de la producció alimentària són, per aquest ordre, els tres temes informatius que desperten més interès entre la població de Catalunya. Aquesta és una de les conclusions d’una enquesta sobre els interessos i hàbits informatius de la població relacionats amb l’alimentació realitzada per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya. L’enquesta també mostra que la televisió, les pàgines web trobades amb un cercador i les xarxes socials són els tres mitjans o canals més utilitzats per la població (amb percentatges propers al 50%) per informar-se sobre alimentació.

El Departament d’Agricultura ha encarregat aquest treball perquè està dissenyant el Canal Aliments, un instrument del Consell Català de l’Alimentació creat per millorar la comunicació i la informació a la ciutadania sobre els aliments i la tasca del sector agroalimentari amb l’objectiu de fomentar una alimentació saludable, sostenible i de qualitat i que es preveu posar en marxa l’any 2020.

Interès per la informació alimentària

En tots els nivells educatius i franges d’edat, el grau d’interès per la informació alimentària de la població de Catalunya és més alt que el nivell d’informació percebut, segons l’enquesta. Aquest interès tendeix a ser més alt entre les dones, el jovent, les persones amb estudis superiors i els residents a Barcelona i província. No obstant això, la tercera part de la població (29,6%) reconeix estar molt poc o poc capacitada per saber si la informació sobre alimentació a Internet és més o menys fiable.

L’enquesta s’ha complementat amb un estudi focal amb experts que interpreten que la població és molt receptiva a la informació alimentària però no se sent prou informada i troba a faltar fonts fiables i de referència. L’elevat interès per les notícies falses seria un reflex de la desinformació i la desconfiança que generen les informacions contradictòries, particularment les relacionades amb la salut, cosa que és el tema informatiu que més interessa dels 19 proposats a l’enquesta. En aquest sentit, els experts detecten la necessitat d’informació desmitificadora i d’explicar la complexitat de les relacions entre alimentació i salut.

La meitat de la població utilitza les xarxes socials per informar-se sobre alimentació, segons l’enquesta. Facebook, Instagram i YouTube són les xarxes socials més utilitzades. En relació amb els formats, els vídeos divulgatius, les notícies de premsa i els informes tècnics són, per aquest ordre, els millor valorats a l’hora de difondre informació sobre alimentació.

L’enquesta també mostra que els fraus alimentaris, la qualitat i frescor dels aliments i els contaminants, juntament amb la traçabilitat i l’etiquetatge dels aliments, són alguns dels continguts informatius que més preocupen la població. Així mateix, posa en relleu que els metges i altres sanitaris, juntament amb els científics, són els professionals que mereixen una major credibilitat quan informen sobre alimentació, per davant de dietistes-nutricionistes, cuiners, tècnics d’empreses alimentàries, tècnics de l’Administració i periodistes.

L’enquesta es va realitzar amb una mostra de 1.000 persones de Catalunya i 1.000 més del conjunt d’Espanya, de 18 a 70 anys, representatives per sexe, edat, nivell educatiu i distribució geogràfica de les poblacions de referència. L’interès global pels temes d’alimentació en els mitjans de comunicació va ser de 3,47 sobre 5 a Catalunya, lleugerament superior al del conjunt d’Espanya, 3,42.

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i https://twitter.com/agriculturacat